RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • La vídua i la seva font de felicitat

    La vídua i la seva font de felicitat  

     En una casa de camp hi havia una dona gran el marit de la qual va morir d’una malaltia i no va deixar a la dona res més que llàgrimes. Un matí lluminós la vídua es va asseure al seu jardí i es va adonar que la seva vida trista no li tornaria mai el marit. Per tant, va començar un nou inici contemplant els animals.

    Així que va triar la granota com a amiga, una granota anomenada Bubble. En Bubble era amorós i amable.

    La granota i la vídua vivien junts i feliços però hi havia alguna cosa a la bassa que vorejava la vídua i que era un canvi de color consistent de la granota. La vídua amb prou feines podia veure  la granota a les herbes verdes perquè la seva complexió era molt semblant a les plantes; només la podia trobar amb els ulls ben oberts, i tot i així costava molt.

    Un cop en una lluna blava la vella vídua va decidir buscar una solució i va preguntar a una bruixa. Li va explicar el problema i la bruixa li va donar una poció màgica per ruixar  la granota i fer que es tornés d’un color visible. Va tornar a casa, la va ruixar i va funcionar. Gràcies a això van viure feliçment.

    Autores: Doreen i Regina (Ghana)

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició