L’arbre de la llet o la fruita d’estrella
Hi havia una mare i un fill que vivien sols en una petita casa. La dona estimava molt el fill que va perdre el seu pare quan era petit i treballava molt per poder pagar la seva vida diària.
Tot i ser molt estimat per la seva mare, el nen plorava i plorava. Sovint passava l’estona amb nens entremaliats que molestaven el poble o feien bromes que feien enfadar els altres. Un dia va ser massa trapella, i la seva mare el va renyar tan enfadada que ell va fugir de casa.
Esperant una bona estona que tornés, la mare el va buscar dia rere dia i no va veure cap notícia seva. El nen rondava i jugava a jocs bojos sense ser controlat per ningú més. Si ningú li donava menjar ell feia de lladre. El nen de vegades pensava: “Com m’agradaria no tenir a la meva mare! Em divertiria sense estar controlat per ningú més!”.
Un dia passejant per la carretera va veure un ramat d’ànecs que posaven ous en una botiga. De seguida va agafar un maó i va trencar molts ous, considerant-ho un passatemps
interessant. L’amo de la botiga, enfurismat, va agafar un gran pal i va sortir corrent a perseguir el noi. El nen va entrar en pànic i va córrer per salvar la seva vida.
Després de córrer una bona distància, cansat i famolenc, va recordar a la seva mare a casa: “A casa hi ha la mare que és la que més m’estima i em protegeix”. Finalment, després de molts dies de viatge, el nen va tornar a casa seva, però la mare no era enlloc, només hi havia un arbre estrany que creixia just davant de la casa.
El nen va cridar i cridar “Mare, on ets? Ja he tornat…”, però no va rebre resposta. El nen es va asseure al costat de l’arbre i va esclatar a plorar. De sobte, l’arbre verd va tremolar, florint i donant fruits ràpidament, i la fruita madura més gran li va caure a la mà. Afamat, es va ficar l’estranya fruita a la boca, i de seguida li va fer una gran mossegada, però va haver de fer una ganyota immediatament perquè era massa aspra.
La segona fruita li va tornar a caure a la mà. Va girar de pressa la fruita madura per suavitzar-la i va veure una petita esquerda a la fruita, i un raig de llet blanca que en brollava.
Va aixecar la boca per beure’s aquella llet, dolça i olorosa com la llet materna. Després el nen va tenir una sensació molt familiar, estranyament refrescant. El nen va abraçar
l’arbre. L’escorça era aspra com la mà d’una mare, les fulles eren de color verd brillant per un costat i vermelles per l’altre, com els ulls d’una mare quan ploren esperant el seu fill. Així que la gent va posar a l’arbre el nom d’Arbre de la Llet, i el fruit és el fruit d’estrella perquè quan es talla fa una forma com d’estrella a dins.
Autor: Tram (Vietnam)
