A DINS DE TU
No pots escaquejar-te!
Quan el més important no ets tu…
Quan només sents el soroll del teu plor,
la teva por, la teva ansietat.
Aquella necessitat tan gran d’abraçar
el que no puc assolir.
Encara que va estar a dins teu i es va formar
amb cada batec del teu cor.
I va marxar tan lluny, tan lluny, que és al teu costat.
S’ha amagat, s’ha arrossegat en aquella ombra fosca,
tan fosca que no em deixa veure com et trobaré,
com et salvaré, quan podré somiar-te!
Escolto a la matinada el seu crit i em plora.
‘No em deixis aquí’.
I puc cridar, però la neu congela el soroll.
I no et deixa sentir el meu dolor per tu…
Ja estaràs de nou als meus braços.
Com aquell dia del mes de juny.
Seràs en mi!
LaRuth@