PER TROBAR-TE
I m’ha abraçat…
Catalunya m’ha abraçat sense saber que vindria per parlar-hi català.
I abans de sortir del meu país vaig dir…
Jo no vull marxar mai, mai, de la meva Colòmbia.
Colòmbia és meva, sí, és meva.
Em va veure créixer, però no em veurà envellir
Perquè ara soc d’aquí.
Catalunya em va adoptar!
Barcelona em va saludar i a les seves platges
em va presentar. Però…
vaig arribar a Vic per buscar aquella ombra
fosca que s’ha emportat el meu cor.
Ho he trobat gairebé tot.
Però encara em falta el meu cor.
LaRuth@
