Recursos
L’autobiografia lingüística a l’aula
Què és l’autobiografia lingüística?
L’autobiografia lingüística és la descripció de les experiències d’una persona en relació amb les llengües al llarg de la vida: les llengües familiars, les llengües de l’entorn o les llengües apreses; és a dir, qualsevol experiència relacionada amb llengües.
L’autobiografia lingüística parteix de la proposta didàctica del Consell d’Europa –del Portfoli Europeu de les Llengües (European Language Portfolio)-, que, seguint les orientacions del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, proposa que cada persona reculli informació sobre les llengües i les cultures que coneix (destreses, coneixements, certificats, experiències viscudes, etc.) a fi de potenciar el plurilingüisme, el respecte a la diversitat i de facilitar la mobilitat interna en el context europeu.
Aquí teniu algunes de les preguntes que ajuden a construir l’autobiografia lingüística:
– Quines llengües es parlaven a la teva família quan eres petit i quines parleu ara?
– Quines llengües entens?
– Quines llengües saps parlar?
– Quines llengües saps llegir?
– Com i quan vas aprendre cadascuna de les llengües?
– Recordes alguna estratègia o truc que vas fer servir per aprendre llengües?
– Quan fas servir les llengües que coneixes: amb la família, als viatges, a la feina, a les botigues…?
– Amb quines llengües et trobes més còmode quan les parles?
…
L’autobiografia lingüística fa aflorar el bagatge lingüístic individual i l’aprenentatge de llengües al llarg de la vida, alhora que contribueix al reconeixement de la diversitat de llengües i cultures que conviuen a les aules de català i que són un reflex de la diversitat dins la ciutat.
Punts forts de les autobiografies:
1) Es valora l’aprenentatge al llarg de la vida.
2) Es valoren els aprenentatges informals (al costat dels formals).
3) Es valora la competència cultural.
4) Es valora el plurilingüisme. Totes les llengües sumen.
5) És una pràctica didàctica per a l’aprenentatge de segones llengües que ha rebut el reconeixement dels especialistes en ensenyament de llengües i del Consell d’Europa.
Les autobiografies lingüístiques ajuden a:
6) Descobrir què sap fer l’aprenent en cada llengua (habilitats lingüístiques); d’aquesta manera l’aprenent pot concretar els seus objectius d’aprenentatge i identificar els progressos i les dificultats en l’aprenentatge.
7) Conèixer millor les diferents maneres d’aprendre i quines són més efectives; és a dir, a prendre consciència sobre el propi aprenentatge.
8) Conèixer millor i respectar les diferències lingüístiques i culturals entre diferents grups de persones i a valorar les llengües de l’entorn.
«Les biographies langagières deviennent l’un des outils novateurs mis en œuvre dans le cadre des démarches préconisées en didactique des langues…»
(M. Molinié. Biographie langagière et apprentissage plurilingue, 2006).
