Entrades amb l'etiqueta ‘autonomia aprenentatge’

  • «Mai m’havia imaginat que aprendria català, perquè no sabia ni que existia!»

    El passat dimecres 26 d’octubre, un centenar de persones van assistir a la conferencia-diàleg amb Matthew Tree, a la sala polivalent de la delegació de l’Eixample.

    26octubre4

    Els alumnes que hi van assistir havien treballat prèviament l’obra d’aquest autor, fet que en va facilitar la participació. La presentació del conferenciant va anar a càrrec d’alumnes i el torn de preguntes i comentaris va ser força animat. Amb un llenguatge distès i proper Matthew Tree va connectar ràpidament amb el públic assistent.

    Aquí teniu algunes frases que il·lustren l’experiència d’en Matthew alhora d’aprendre el català, la seva segona llengua i de com ha esdevingut també, la llengua de la seva creació literària:
    «Mai m’havia imaginat que aprendria català, perquè no sabia ni que existia! […] A finals dels anys setanta era difícil aprendre català de manera autònoma; hi havia pocs llibres d’autoaprenentatge, diccionaris anglès-català […] Vaig aterrar en un petit poble d’Osona i el fet de viure envoltat de catalans (avui en diem immersió) em va ajudar […] Aviat em vaig adonar que darrere d’un idioma hi ha tot un univers cultural que no m’havia ni imaginat… »

    Va parlar també de la seva experiència com a escriptor: «Per a la feina d’escriptor és imprescindible saber què vols explicar i com ho vols explicar […] Jo escric des que era jove i, després d’alguns intents fallits escrivint en anglès, la meva llengua materna, vaig trobar la meva veu escrita en català, en la meva segona llengua.»

    Des d’aquest enllaç podeu llegir la seva primera narració en català Viatge a Romania de l’any 1990.

    Aquí el teniu amb una novel·la gràfica en neerlandès, llengua que avui forma part de la seva vida familiar. Per a aquest autodidacte, la lectura ha estat sempre una de les estratègies que ha fet servir alhora d’aprendre llengües i, per millorar el seu neerlandès, aquest gènere literari li ha permès conèixer altres aspectes de la cultura holandesa.

    dav

    L’escriptor va anticipar que ben aviat, es posarà a la venda la versió catalana de la seva darrera novel·la SNUG la primera escrita en anglès després de força temps.

    Més informació: Matthew Tree

    Abans d’acabar l’acte es va recordar als assistents la propera xerrada sobre autobiografies lingüístiques. Puri Pinto parlarà de les llengües de la seva vida el 10 de novembre a la delegació de Sant Andreu.

    Article complet

  • Coneixes en Matthew Tree?

    les-llengues-de-la-meva-vida-matthew-tree-1

    «Matthew Tree va néixer a Londres el 1958. Es va ensenyar el català el 1979. Va venir a viure a Barcelona el 1984. Va començar a publicar en català el 1990» (biografia).

    «Vaig néixer a Londres fa més de cinc dècades i vaig venir a viure a Catalunya en fa tres. Vaig començar a escriure pel meu compte -és a dir, fora dels horaris escolars- cap als catorze anys, per la mateixa raó que tants altres escriptors: perquè hi havia coses que volia explicar que no podia explicar gens bé si no fos a través de la paraula escrita.

    Em va costar trobar la meva veu escrita en anglès; tant, que la vaig acabar trobant primer en català, el meu segon idioma, après als dinou anys. (No vaig tornar a escriure seriosament en anglès fins al cap d’uns dotze anys).» (extret d’una entrevista: ActivaMent)

    Memòries! 1974-1989. Dels quinze als trenta anys. Londres-Barcelona és el primer llibre de no ficció escrit i publicat en català:  «Al començament tot era una qüestió pràctica: feina i allotjament; va trobar l’allotjament primer, al Poble Sec, en una habitació dins d’un pis que llogava una noia molt amable que era vegetariana […] l’habitació era força gran i donava a una petita galeria pintoresca a la qual també donava la finestra d’un guàrdia de seguretat […] Poc després d’haver trobat l’habitació al pis del Poble Sec, el subjecte d’aquestes memòries va començar a fer classes d’anglès en una acadèmia…»

    Si vols conèixer més a fons l’escriptor nascut a Londres i resident a Barcelona, t’esperem el proper 26 d’octubre a Barcelona, Calàbria 66-78.

    Article complet

  • Mostres d’autobiografies lingüístiques (II)

    Per ajudar-vos a preparar la vostra autobiografia lingüística, avui us en presentem algunes mostres més.

    e_llengues_de_la_meva_vida_editora_128_16615_1

    «La meva llengua materna és el Swahili. A la meva família també es parlen altres llengües africanes. La llengua que parlaven a l’escola és swahili i anglès. De petita també vaig aprendre a parlar l’anglès perquè el parlaven els meus amics. També mirava algunes sèries en anglès o pel•lícules al cine. Vaig comença a estudiar català però no el parlo bé. El llegeixo i l’entenc una mica. Vaig estudiar alemany, que m’agrada molt: sempre aprofito per aprendre noves llengües o almenys, noves paraules. Ja desprès del català aprendré italià perquè m’agrada viatjar al país i parlar amb els meus amics ara que tinc una amiga italiana.» Jane

    «La meva llengua materna és el castellà, és la llengua que parla la meva família i la que parlaven a l’escola. Vaig estudiar anglès al col•legi, l’entenc bastant, però no el parlo. Ara estic estudiant català; l’entenc força bé, m’agrada parlar-lo. Encara n’he d’aprendre molt!.» Yoanna

    «La meva llengua materna és el castellà. Vaig aprendre anglès escoltant els Beatles, per què li agradaven molt a la meva mare. A l’escola vaig començar a estudiar anglès i el parlo força bé. El llegeixo, l’escric i l’entenc molt bé.
    També a l’escola, l’institut i la universitat vaig aprendre el francès; però no el parlo tan bé com l’anglès. L’italià només l’entenc una mica i l’alemany no l’entenc gens. Ara he començat a aprendre català.» María

    Article complet

  • Beneficis de les autobiografies lingüístiques (2)

    Seguim parlant d’alguns dels beneficis de les autobiografies lingüístiques per als aprenents i professorat de segones llengües.

    L’autoreflexió que implica la biografia lingüística, permet prendre consciència dels processos d’aprenentatge de llengües (formals i informals) i mostra, als aprenents, com han après les llengües que ja coneixen fet que els pot ajudar en el seu aprenentatge del català. D’alguna manera, l’autobiografia lingüística inclou també un component de planificació de l’aprenentatge personal i de reflexió sobre les característiques de l’individu com a aprenent de llengües; l’autobiografia doncs, dóna eines als aprenents per esdevenir més autònoms en el seus aprenentatges lingüístics.

    colors

    Les autobiografies lingüístiques ajuden a:

    – Descobrir què sap fer l’aprenent en cada llengua (habilitats lingüístiques); concretar objectius d’aprenentatge i identificar els progressos i les dificultats en l’aprenentatge.

    – Conèixer millor les diferents maneres d’aprendre i quines són més efectives; és a dir, a prendre consciència sobre el propi aprenentatge.

    – Conèixer millor i respectar les diferències lingüístiques i culturals entre diferents grups de persones i a valorar les llengües de l’entorn.

    Article complet

  • Beneficis de les autobiografies lingüístiques (1)

    hola_2

    L’autobiografia lingüística fa aflorar el bagatge lingüístic individual i l’aprenentatge de llengües al llarg de la vida, alhora que contribueix al reconeixement de la diversitat de llengües i cultures que conviuen a les aules de català i que són un reflex de la diversitat dins la ciutat.

    Punts forts de les autobiografies:

    1) Es valora l’aprenentatge al llarg de la vida.

    2) Es valoren els aprenentatges informals (al costat dels formals).

    3) Es valora la competència cultural.

    4) Es valora el plurilingüisme. Totes les llengües sumen.

    5) És una pràctica didàctica per a l’aprenentatge de segones llengües que ha rebut el reconeixement dels especialistes en ensenyament de llengües i del Consell d’Europa.

    «Les biographies langagières deviennent l’un des outils novateurs mis en œuvre dans le cadre des démarches préconisées en didactique des langues…»
    (M. Molinié. Biographie langagière et apprentissage plurilingue, 2006).

    Article complet

Entrades recents


Arxius


Categories


Etiquetes

Agata Kristof anglès aprenentatge al llarg de la vida aprenentatge informal autobiografia lingüística autobiografies lingüístiques autonomia aprenentatge biografia lingüística castellà català competència cultural Concurs curs de català còmic diversitat cultural diversitat lingüística educació multilingüe Elias Canetti exili Flavia Álvarez francès GELA italià Joao Lin Yun literatura llengua materna llengües maternes Matthew Tree Norman Manea nous parlants plurilingüisme polonès Portfolio europeu de les llengües portuguès Puri Pinto rus ucraïnès xinès

Meta