Entrades amb l'etiqueta ‘plurilingüisme’

  • No ens acomiadem

    El Primer Concurs d’Autobiografies Lingüístiques del CNL de Barcelona “Les llengües de la meva vida” va acabar el 22 de febrer de 2017 amb l’acte de lliurament de premis.

    El concurs ha permès posar en valor les llengües dels participants i ha contribuït al reconeixement social de les experiències individuals dels aprenents de català.

    El treball dut a terme des dels districtes i, especialment, els testimonis de tots els participants és un coneixement que volem compartir des d’aquest espai.

    Les trajectòries lingüístiques dels aprenents de català són una font d’informació
    – per conèixer millor la realitat de les aules i de les llengües i cultures que conviuen a la ciutat,
    – per millorar l’organització acadèmica i la tasca docent,
    – per conèixer més com són els nous parlants del català, les seves expectatives i les dificultats.

    És des d’aquesta perspectiva que el blog que avui tanquem passa a tenir una nova finalitat: de ser un espai informatiu de l’actualitat del concurs passa a ser l’arxiu de l’activitat que el concurs ha generat.

    Més enllà del concurs, l’autobiografia lingüística és una bona activitat per treballar a l’aula en algun moment del cicle formatiu.

    Trobareu tota la informació que tenim disponible a les pàgines:

    – Concurs: com l’hem organitzar, les bases, les activitats de suport, l’acte de lliurament de premis i els treballs premiats.

    – Autobiografies lingüístiques dels alumnes i Voluntariat per la llengua: aquí hi trobareu la majoria dels treballs que han participat al concurs organitzats per categories: inicial-bàsic-elemental, intermedi-suficiència-superior i Voluntariat per la llengua.

    – Recursos: en aquest espai hi hem recollit tota la informació adreçada especialment al professorat: com treballar l’autobiografia a l’aula, mostres d’autobiografies, experiències d’altres organitzacions, enllaços i bibliografia d’interès.

    Us animem doncs a aprofitar la nostra experiència.

    Gràcies per acompanyar-nos i esperem que aquest espai us sigui útil!

    Article complet

  • Tens dubtes sobre com fer l’autobiografia lingüística?

    Si tens dubtes sobre com començar a preparar la teva trajectòria lingüística, et suggerim algunes idees que et poden ajudar.

    1. Dóna un cop d’ull a alguns exemples d’autobiografies lingüístiques:

    – Mostres d’autobiografies lingüístiques (I)

    – Mostres d’autobiografies lingüístiques (II)

    – En Vadym (Voluntariat per la llengua) ens explica la seva autobiografia lingüística

    2. Recorda que força escriptors han parlat de les seves trajectòries lingüístiques. Aquí en trobaràs alguns exemples:

    – Agota Kristof i Elias Canetti

    – Norman Manea

    – Matthew Tree

    – Puri Pinto

    logo-per-la-signatura-del-correu

    3. Aquí tens algunes preguntes que et serviran per començar a ordenar i relacionar les llengües de la teva vida:

    – Quines llengües es parlaven a la teva família quan eres petit?
    – Quines llengües parleu ara a la teva família?
    – Quines llengües vas aprendre a l’escola? Les has fet servir després?
    – Quines llengües entens?
    – Quines llengües saps parlar?
    – Quines llengües saps llegir?
    – Com i quan vas aprendre cadascuna de les llengües?
    – Recordes alguna estratègia o truc que vas fer servir per aprendre llengües?
    – Quan fas servir les llengües que coneixes: amb la família, als viatges, a la feina, a les botigues…?
    – Amb quines llengües et trobes més còmode quan les parles?
    – T’agrada escoltar i cantar cançons en altres llengües?
    – T’agrada viatjar? Has pogut conèixer altres llengües en els teus viatges?
    – En quines llengües saps dir: Bon dia, Hola, Adéu, Quant val? Com s’hi va?….
    – Què és el que més t’agrada d’aprendre català?
    – I el que t’agrada menys?
    …

    4. Parla’n amb el teu professor, amb l’equip del Voluntariat per la llengua… i també ens pots escriure a l’adreça concurs.cnlb@cpnl.cat

    Gràcies per participar!

    Article complet

  • Vinyetes i autobiografies lingüístiques

    Hem trobat exemples d’autobiografies lingüístiques en gairebé tots els gèneres literaris. Per als amants del novè art us recomanem que feu un cop d’ull a l’obra de Flavia Álvarez. La revista digital Catorze cultura viva 14, fa un breu retrat de la il·lustradora Flavita Banana (nom artístic de Flavia Álvarez ).

    flavita-banana

    Em trobo a faltar és el títol triat per la il·lustradora que, entre altres temes, parla de les llengües de la seva vida. Aquí en teniu una petita mostra:

    «És la primera vegada que faig vinyetes en català. N’he triat set, i set més en castellà. A casa, des de petites, la meva germana i jo parlàvem quatre llengües, perquè la mare és francesa i havíem estudiat molt anglès. A part, també parlàvem en català i castellà. Em sembla importantíssim el tema de les llengües. I les respecto tant que sóc incapaç de polititzar-les. És més, estic en contra que la gent ho faci. Parlo dels sentiments, sigui en l’idioma que sigui. El meu idioma literari és el castellà, perquè em surt així. A vegades m’han dit que ho fes en anglès, perquè arribaria a més gent, però no em sento còmoda. Vull anar a favor de la meva veritat, del que sóc.»

    Article complet

  • Coneixes en Matthew Tree?

    les-llengues-de-la-meva-vida-matthew-tree-1

    «Matthew Tree va néixer a Londres el 1958. Es va ensenyar el català el 1979. Va venir a viure a Barcelona el 1984. Va començar a publicar en català el 1990» (biografia).

    «Vaig néixer a Londres fa més de cinc dècades i vaig venir a viure a Catalunya en fa tres. Vaig començar a escriure pel meu compte -és a dir, fora dels horaris escolars- cap als catorze anys, per la mateixa raó que tants altres escriptors: perquè hi havia coses que volia explicar que no podia explicar gens bé si no fos a través de la paraula escrita.

    Em va costar trobar la meva veu escrita en anglès; tant, que la vaig acabar trobant primer en català, el meu segon idioma, après als dinou anys. (No vaig tornar a escriure seriosament en anglès fins al cap d’uns dotze anys).» (extret d’una entrevista: ActivaMent)

    Memòries! 1974-1989. Dels quinze als trenta anys. Londres-Barcelona és el primer llibre de no ficció escrit i publicat en català:  «Al començament tot era una qüestió pràctica: feina i allotjament; va trobar l’allotjament primer, al Poble Sec, en una habitació dins d’un pis que llogava una noia molt amable que era vegetariana […] l’habitació era força gran i donava a una petita galeria pintoresca a la qual també donava la finestra d’un guàrdia de seguretat […] Poc després d’haver trobat l’habitació al pis del Poble Sec, el subjecte d’aquestes memòries va començar a fer classes d’anglès en una acadèmia…»

    Si vols conèixer més a fons l’escriptor nascut a Londres i resident a Barcelona, t’esperem el proper 26 d’octubre a Barcelona, Calàbria 66-78.

    Article complet

  • Puri Pinto parla de les llengües de la seva vida

    Amb Q de formatge

    portadaamb-q-de-formatge

    «…una nena de família castellanoparlant d’orígens extremenys, nascuda a Barcelona l’any 1968, que viu en un poble de la perifèria (La Llagosta, del Vallès Oriental), escolaritzada en castellà, que té professors de Badajoz, de Sòria, de Galícia que sempre li parlen en castellà, que a cinquè fa per primer cop l’assignatura de francès i a sisè, també per primer cop, la de català… Aquesta nena era jo i recordo haver après amb 13 anys, paraules com eixerida, julivert, geperut, murri, cercar, etc.»

    Amb aquestes paraules Puri Pinto presenta la seva trajectòria lingüística a la Barcelona dels anys 70.

    Amb Q de formatge és un llibre sincer, assertiu i original que commou, fa pensar i aporta arguments en defensa de la diversitat lingüística. Us n’adjuntem alguns fragments i us animem a llegir el llibre.

    Com va començar tot

    «La literatura té la culpa de tot. Resulta que al meu Institut feien un concurs literari per la diada de Sant Jordi i, com que la dèria per la lectura s’havia transformat en la passió d’una lletraferida, m’agradava moltíssim escriure i escriure, coses i coses. I em presentava als concursos de Cervantes i de Sant Jordi de l’Institut i hi guanyava premis. Cal dir que els textos en català me’ls revisava amb gran generositat el meu amic Ramon, perquè no tenia, ni de bon tros, la mateixa competència lingüística en català que en castellà.»

    La llengua materna

    «La llengua materna és aquella llengua que hom aprèn des que som petits i, en general, ho adquireix dels pares i de l’entorn més directe […] si la llengua materna s’utilitza com a escut, justificació i alhora excusa per al·legar que hom no aprèn ni utilitza una altra llengua, no podrem enriquir-nos amb l’aprenentatge i l’adopció d’un altre idioma. Ser castellanoparlant de naixement implica saber el castellà, parlar-lo, valorar-lo, estimar-lo defensar el seu futur, però tot plegat és perfectament compatible amb el fet d’aprendre i saber el català (o qualsevol altre idioma) i parlar-lo, valorar-lo, estimar-lo i defensar d’igual manera el seu benestar i el seu futur.»

    «Així doncs, la llengua materna o d’origen hi és, i no s’ha de perdre (ja que la vida ha de ser un camí d’enriquiment, no pas d’empobriment), però també podem tenir d’altres llengües que quantitativament podem emprar fins i tot més que la llengua materna pròpia, en funció de les nostres circumstàncies vitals… I per què no entendre que la llengua materna d’un territori pugui tenir preferència per davant de la llengua materna dels individus quan totes dues no són la mateixa? Al cap i a la fi, jo no perdó la meva identitat de castellanoparlant d’origen pel fet de ser també catalanoparlant d’adopció i espero, amb el temps, poder ser parlant de més llengües.»

    Quantes, quantes llengües…

    «Quantes, quantes llengües, i quin bé de Déu ens fan totes si entenem quan i com podem utilitzar-les sense que cap no interfereixi en el benestar general de l’altra. Quan les parlem convé que diferenciem amb claredat i precisió els àmbits privats dels socials, i els socials dels oficials cosa que, sovint, no és ni tan fàcil ni tan possible.»
    «Vivim en una societat amb molts tipus de llengües, on els parlants no som parlants d’una sola llengua, on les mateixes circumstàncies permeten fer servir llengües diferents i on situacions diferents requereixen l’ús de la mateixa llengua. Vivim abocats a la necessitat de gestionar amb seny i assertivitat les nostres diverses llengües, i no podem ni ens convé negar-nos a la flexibilitat mental que això requereix.»

    Puri Pinto, Mollet del Vallès, juliol de 2014

     

    Article complet

  • Parla’ns de les llengües de la teva vida!

    cartell

     

    Com hi pots puc participar?

    Si estàs anant a classe, parla’n amb el professor/a.

    Si ara no fas cap curs, prepara la teva autobiografia lingüística amb la guia abans esmentada.

    Presentació de treballs

    Pas 1. Clica aquí i emplena el formulari amb les teves dades.

    Pas 2.  Envia el teu treball a l’adreça de correu concurs.cnlb@cpnl.cat

    El nom de l’arxiu del treball ha de ser el del teu document d’identificació (NIF, NIE o passaport). Exemple: 45567800P.

     

    Parla’ns de les llengües que coneixes i de com les has après!

     

    Article complet

  • Mostres d’autobiografies lingüístiques (II)

    Per ajudar-vos a preparar la vostra autobiografia lingüística, avui us en presentem algunes mostres més.

    e_llengues_de_la_meva_vida_editora_128_16615_1

    «La meva llengua materna és el Swahili. A la meva família també es parlen altres llengües africanes. La llengua que parlaven a l’escola és swahili i anglès. De petita també vaig aprendre a parlar l’anglès perquè el parlaven els meus amics. També mirava algunes sèries en anglès o pel•lícules al cine. Vaig comença a estudiar català però no el parlo bé. El llegeixo i l’entenc una mica. Vaig estudiar alemany, que m’agrada molt: sempre aprofito per aprendre noves llengües o almenys, noves paraules. Ja desprès del català aprendré italià perquè m’agrada viatjar al país i parlar amb els meus amics ara que tinc una amiga italiana.» Jane

    «La meva llengua materna és el castellà, és la llengua que parla la meva família i la que parlaven a l’escola. Vaig estudiar anglès al col•legi, l’entenc bastant, però no el parlo. Ara estic estudiant català; l’entenc força bé, m’agrada parlar-lo. Encara n’he d’aprendre molt!.» Yoanna

    «La meva llengua materna és el castellà. Vaig aprendre anglès escoltant els Beatles, per què li agradaven molt a la meva mare. A l’escola vaig començar a estudiar anglès i el parlo força bé. El llegeixo, l’escric i l’entenc molt bé.
    També a l’escola, l’institut i la universitat vaig aprendre el francès; però no el parlo tan bé com l’anglès. L’italià només l’entenc una mica i l’alemany no l’entenc gens. Ara he començat a aprendre català.» María

    Article complet

  • Mostres d’autobiografies lingüístiques (I)

    parla_m

    Aquí trobareu una mostra d’autobiografies lingüístiques de persones que, en el marc d’un curs de català, han escrit i compartit la seva trajectòria personal en relació a les llengües de la seva vida.

    Consorci per a la Normalització Lingüística
    – Diari d’aula del nivell bàsic. Biografia lingüística al CNL Vallès Occidental 3

    L’equip del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona ha compartit també exemples de biografies lingüístiques. Aquí en teniu algunes mostres:
    – Curs Català bàsic 2: Català bàsic 2

    – Curs “Català de supervivència 2”, octubre de 2014: Català de supervivència 2

    Som-hi!

    Article complet

  • L’autobiografia lingüística dins la literatura universal (2). La llengua nòmada

    L’escriptor d’origen romanès Norman Manea ha estat protagonista actiu de la història europea del segle XX. Ha escrit novel·la, assaig i relat, i el tema principal de la seva obra és el destí individual en situacions extremes (l’holocaust, la dictadura comunista i l’exili).

    la_llengua_nomadaUs recomanem la seva autobiografia lingüística, La llengua nòmada editada en català per Arcàdia, l’any 2008.

    Manea ha estat a Barcelona en diverses ocasions i ha participat en debats al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i a l’Escola Europea d’Humanitats.

    Aquí teniu un fragment de l’entrevista al diari Ara (juliol de 2014):

    […]

    – «La meva única llar és la llengua romanesa. No la terra romanesa, la llengua. Perquè hi vaig créixer, em vaig descobrir a mi mateix en romanès i vaig descobrir el món en romanès. Per a mi s’ha mantingut com un tot. Conec altres llengües, però són llengües apreses, la llengua romanesa és una llengua viscuda, jo he viscut en aquesta llengua, i és la meva llar. De vegades escric assajos o articles i cartes en altres llengües, però no puc fer-ho amb la ficció. Em surt simple i estúpida, i no ho vull.»

    […]

    – Per a un escriptor, no conèixer la llengua deu ser terrible.

    – «Vaig emmudir viu. I va passar en un moment en què tenia moltes coses a dir. Per fi podia dir el que no podia dir al meu país. I de sobte m’havia quedat sense llengua. Va ser un procés difícil, i vaig tenir traductors molt dolents, però continuo viu.»

    Aquí teniu alguns enllaços que comenten l’autobiografia lingüística d’aquest autor:
    – Aprendre llengües, Observatori d’Enric Serra
    – Nausica, blog de Carles Mulet
    – A tall d’invocació, blog d’Enric Balaguer
    – Diari d’un eurocomunista del #PSUC, Pere Meroño

    Article complet

  • Parla’ns de les llengües que coneixes!

    cartell

    Article complet

>> << Entrades anteriors

    Entrades recents


    Arxius


    Categories


    Etiquetes

    Agata Kristof anglès aprenentatge al llarg de la vida aprenentatge informal autobiografia lingüística autobiografies lingüístiques autonomia aprenentatge biografia lingüística castellà català competència cultural Concurs curs de català còmic diversitat cultural diversitat lingüística educació multilingüe Elias Canetti exili Flavia Álvarez francès GELA italià Joao Lin Yun literatura llengua materna llengües maternes Matthew Tree Norman Manea nous parlants plurilingüisme polonès Portfolio europeu de les llengües portuguès Puri Pinto rus ucraïnès xinès

    Meta