Plou, de Josep Carner
Aprofitant que som a l’any Carner i que acabem d’encetar la unitat dels fenòmens meteorològics, us deixo un poema del Príncep dels Poetes perquè el llegiu i el comentem a classe.
PLOU
Totes les bruixes d’aquest món perdut
són en el cel bretó, que en desvaria;
l’aigua bruny, delerosa, el punxegut
capell dels cloquerets de Normandia.
París regala deplorablement;
es nega Niça d’aiguarells en doina.
Milers d’esgarrifances d’un moment
punyen Sena, Garona, Rin i Roine.
L’aigua podreix els carrerons malalts;
gorgolen per cent becs les catedrals.
La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,
veu solament alguna mà que es mou
fregant un vidre de finestra. Plou
a totes les estacions de França.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.