Una persona especial
A Les mateixes estrelles la Sara i la Miranda es retroben al cap de molts anys. Mai s’havien oblidat l’una de l’altra tot i viure molt lluny.
I tu tens alguna persona especial que fa molts anys que no veus i que t’agradaria retrobar? On viu aquesta persona? Com és? Per què és especial per a tu?
Explica-ho una mica. Fes servir els adjectius per descriure les persones (pàg. 23 del llibre de classe).
7 comentaris
loli
19 gen. 15
17:09 #
La EvaL’Eva és una amiga de la infància. Té els cabells rossos i els ulls blaus,és prima i molt maca. Se‘n va anar a viure a Saragossa amb els seus pares. He anat a la seva boda i fa molt temps que no l’he vist.L´añoroL’enyoro molt.luis ramos caro
19 gen. 15
21:10 #
El AlfonsoL’Alfonso i jo vam ser amics de la infància,nosens hem tornat a veure al cap de molt temps, gràcies a Internet.Ellviscviu a València, és alt i prim. Li agrada parlar molt. És agradable amb la gent.FuéVa ser un retrobament inoblidable ipassenvam passar tres dies juntsconamb les nostres senyores a les Falles.(Per cert precioses).Una abraçada per a la teva dona i per tu.Alfonso.
Nolvia Ordoñez
21 gen. 15
17:25 #
La Delmis és la meva millor amiga, és una bruna bella simpàtica,
m’ha donat la seva ajuda per molts anys quan jo no
treballava. Quant l’estimo la meva amiga i l’
estranyl’enyoro molt.Ella és la millor amiga que he tingut en la meva vida.
És més que una germana per
la mevaa mi.El cap d’any vaig a anar al meu pais i
passesvaig passar molts dies amb ellai
les sevesels seus fills …….Estefanía
22 gen. 15
16:21 #
La Blanca és una amiga de la infància i de la joventut, sempre estàvem juntes. Ella és alta, prima, té el cabell arrissat, ros
soi ells ulls marrons. Ella viuena Jaén, està casada i té tres nens. No la veig des fa 10 anys. M’agradaria molt tornar a veure-la.Almudena
10 febr. 15
12:00 #
Quan vivia a Anglaterra, una nit, després d’un
conciertoconcert, vaig conèixer una noia de Madrid, com jo, alta, prima, pèl-rojaconamb el cabell llarg i arrissat com la Rita Hayworth. Em vaacaure molt malament i em recordo que me’n vaigiranar alamevacasa meva molt enfadada. Era la Gema.Amb el temps, es va fer amiga del meus amics però ella i jo no vam començar a parlar fins la nit de
Fisn deCap d’Any i em vaig adonar que era una bona noia, molt simpàtica. L’any següentemvaig anar a viure alasevacasa seva. L’any que vam compartir casa i tots els diesloens ho vam passar molt bé, malgrat les dificultats i els mals moments. Sempre acabàvem rient de tot. La Gema és una persona molt especial i una mica extravagant (bueno, més que una mica)… som molt diferents perè molt semblants i tenim la nostra forma de veure el món.Un temps després, la Gema
esse’n va anar de Brighton, a viure a Londres, i joemvaiga volvertornar a Madrid. Ella es va casar amb el Ollie, un noi molt bo que va conèixer a Londres i jo vaig conèixer el Ricard iemvaig venir a viure aquí.Ara ens veiem molt poc però gairebé tots els dies parlem i sempre ens recordem de Brighton. Pero la trobo molt a faltar.
pfreixa
13 febr. 15
13:18 #
Molt bé! Quina història més curiosa, Almudena!
Ho has explicat bastant bé. Vés alerta amb alguns passats. També amb l’estructura ‘a casa meva’, ‘a casa seva’. Quan parlem de la casa sempre ho diem així.
montse
23 març 15
17:28 #
Com ja sabeu va naixer a Lleida ,vivia a les faldes del Castell.El pis tenia dues portes,una donava al carrer i l´altra a un cami de terra on jugava tots els dies amb la meva amiga Merce.
Havia un petit mur que separava el cami dels jardins del Castell. Agafavam herba i flors per jugar a cuinetas y fer collarets.
A les onze anys vaig venir a viure a Barbera per motius de traball del meu pare.
A la meva amiga la vaig veure dues o tres vegades quan anava de vacances.Fins que una vegada que vaig anar no hi havia ningu al edifici , ho anavan enderrocar.
No l´he vist mes, d´aixo fa ja quaranta anys, no se si encara es recordara de mi.