Frases fetes i refranys sobre la vida, del llibre de l’editorial Teide, pàgina 19, exercici 22: no es pot dir d’aquesta aigua no en beuré!, fer com qui sent ploure, quedar-e per vestir sants, fer-se’n creus, ser carn i ungla, fer mans i mànigues, tirar la casa per la finestra
Anàlisi i comentari dels informes elaborats a casa
O/U, del llibre, pàgina 18 (teoria), exercicis 1 i 3 de les pàgines 18 i 19
Derivació, del full penja al blog, de l’exercici 11 al 20
Morfologia del nom, correcció dels exercicis 3 i 4 de la pàgina 96; noms de gènere dubtós
Verb haver-hi: hi ha (hi han) i ús en els altres temps verbals, exercici 2 de la pàgina 231 del llibre
Morfologia del nom, masculí i femení, del llibre, pàgina 96, exercici 2
Derivació, del full penjat al blog, fins a l’exercici 10
Ser i haver-hi, usos, del llibre, pàgina 230, exercici 1
Activitat oral, del llibre de l’editorial Teide pàgina 22 activitat 1; L’informe, característiques de l’informe (model a la pàgina 26 del llibre de l’editorial Teide)
Identificació del complement directe, i ús d’EL i AL
L’article, pàgina 40 del llibre; de la pàgina 41, exercici 1
DEURES
Del llibre, pàgina 231, exercici 2
Del llibre, pàgina 96, exercicis 3 i 4
Preparar un informe per sol·licitar un local per desenvolupar les activitats de l’associació que heu decidit crear a l’aula, per grups. Aquest dimarts, els comentarem a l’aula.
Us faig arribar aquest text, escrit especialment per a vosaltres, que la Tània Juste m’ha fet arribat aquesta tarda . Espero que us agradi.
Estimats lectores i lectors,
M’han fet saber que la vostra lectura d’aquest trimestre és “L’hospital dels pobres”, de manera que estem connectats a través d’aquest fil invisible que es teixeix entre l’autor i el lector.
Espero que aviat us familiaritzeu amb aquests personatges que omplen la meva novel·la i us els feu vostres, perquè soc del parer que els personatges que jo, com a autora, dibuixo, només esdevenen complets quan cadascú en fa la seva lectura més íntima i personal.
“L’hospital dels pobres” és una novel·la coral que vaig escriure amb la ferma convicció que l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau ocupa un lloc essencial en la història i en la vida dels ciutadans de Barcelona, generació rere generació des de la seva fundació. Són moltes les persones que l’han llegit i m’han comentat la seva vinculació amb Sant Pau, ja que l’hospital recull capítols de la vida i de la mort de molts dels nostres éssers estimats. Quantes novel·les que hi hauria per escriure entre els seus murs!
De cara a la vostra lectura, us puc dir que us fixeu en el batec del temps, en com els personatges es van desenvolupant en un clar i volgut paral·lelisme a l’aixecament dels pavellons modernistes.
Aquest hospital va trencar motlles i, si us hi fixeu, cada personatge també trencarà algun motlle moral, social, sexual… en el transcurs de la seva vida.
Us engresco a distingir quatre mons reflectits a través d’ells i que existien en la societat de l’època:
Aquella burgesia catalana emprenedora que va voler inaugurar el segle XX, el segle de la modernitat, finançant una ciutat a la seva mida; que va permetre desenvolupar moviments artístics tan agosarats com el modernisme i, alhora, la mateixa burgesia incapaç de deslliurar-se de les cotilles morals i socials que encara eren hereves del segle XIX.
El món de les nissagues mèdiques, una professió que a principis del segle XX era per a autèntics aventurers, homes de ciència que encara no comptaven amb els recursos d’avui dia i havien de fer ús del seu ull clínic, la seva intuïció i la seva perícia. Una professió, tanmateix, que s’heretava de pares a fills, de manera que en la mateixa història de l’hospital hi trobem cognoms que es repeteixen de generació en generació.
El món (o submón) dels més desafavorits, la vida dels quals esdevenia una lluita diària per subsistir i, només en alguns casos, per progressar. Exemples de dones treballadores, de nens expòsits i tot un reguitzell de personatges que no surten sovint als llibres d’història tot i haver esdevingut autèntics herois.
El món de les arts i els oficis, que el modernisme va recuperar, va impulsar, per mitjà de la seva gran originalitat i profunda ornamentació. Una manera de viure, la dels mestres i els seus deixebles, una concepció de l’art no només com a mitjà de vida sinó com a raó de ser.
Espero que aquestes claus us serveixin per a una reflexió o anàlisi post-lectura i, potser, si el desig d’aquesta autora es compleix, per a fer un viatge més complet al cor mateix de les nostres vides i del nostre passat.
Si visiteu el Recinte Modernista de Sant Pau és probable que localitzeu molts espais on es desenvolupa la novel·la, ompliu els pavellons de vida, de les ànimes que hi van néixer, viure, treballar, morir. La vostra lectura i la vostra imaginació us hi portaran fàcilment, perquè Sant Pau no és només el conjunt modernista més gran que existeix, no és només una meravella d’aquest planeta que tenim la sort de tenir a casa nostra, sinó que també és un testimoni del batec ciutadà i dels anhels de moltes generacions dels nostres.
Ja hem acabat la vocal neutra. A classe, com a tal, no la treballarem més. Ara bé, si voleu fer més exercicis, us passo aquest enllaç perquè, si voleu, aneu practicant. Ja veureu que no són gaire complicats, però és important que no falleu a l’hora d’escriure la A i la E. És voluntari. Si creieu que no us cal, no fa falta que els feu.
Si me’ls porteu fets, ja us els tornaré corregits-
Per continuar treballant la vocal neutra, les A i les E. són exercicis de més a més. No els corregirem a classe. Si els fes i me’ls doneu, ja us els corregiré. Són uns quants fulls. Podeu fer els que vulgueu. No és obligatori que els feu.
Fa un temps, el programa “Trenquin topics” es va endinsar en el tenebrós (i creatiu) món dels renecs catalans. Van preguntar a través de Facebook, Twitter i Instagram quin és el renec que es té més a la boca. Les respostes, com no podia ser d’una altra manera, confirmen que, efectivament, som renegaires
Tenim una llengua rica en paraulotes, insults i blasfèmies espontànies. De renecs nostrats (i complicats d’explicar a un estranger), els usuaris de les xarxes de TV3 han destacat alguns com “pixapins”, “ninot”, “gamarús”, “pessigavidres”, “borinot”, “llepafinestres”, “guaitacargols”, “ganassot”, “poll ressuscitat”, “carallot”…
No falten les referències sexuals, que, en el terreny dels renecs, mai fallen: “xarrupaescrots”, “cony”, “collons”, “desvirgagallines”, “titatorçada”, “titafreda”, “titafluixa”, “mitjatita”.
També funcionen els renecs escatològics: “vés a cagar a la via” (o “a la bassa”), “càgon l’ou”, “càgon l’olla”, “càgon l’os pedrer”. O, directament, “càgon tot”.
De clàssics i de renecs adaptats als temps. De fet, històricament, a l’hora d’insultar, sempre es peca de recordar-se injustificadament de les mares: “qui et va parir”, “la mare del tano”, “la mare que et va matricular”… Però, si hi ha una construcció comuna als renecs, aquesta és “cap”. No t’ho creus? Doncs pensa-hi… Entre els renecs que més es fan servir, hi ha “cap de lluç”, “capsigrany”, “cap d’ànec”, “cap de ruc”, “cap de cigró”, “cap de faba” o “cap de suro”.