El dilluns és el dia més dur perquè em costa llevar-me al matí. Em llevo a un quart de vuit del matí i esmorzo amb el meu xicot, en Xavi. A un quart de nou vaig a Badia del Vallès amb cotxe per fer una classe de català. Plego a dos quarts de dotze i torno cap a casa. Dino a les dues del migdia amb en Xavi. Després de dinar descanso i, sovint, preparo classes. A un quart de set del vespre, vaig cap a l’estació del tren amb bicicleta. Agafo el tren amb una companya de feina per fer una altra classe de català a Rubí. Plego a dos quarts de nou del vespre, torno a agafar el tren cap a Terrassa i vaig cap a casa meva amb bicicleta. Sopo a dos quarts de deu de la nit amb en Xavi. Després de sopar, mirem una estona la televisió i anem a dormir a dos quarts de dotze de la nit.
I tu? Quin és el dia més dur? O quin és el teu dia preferit? Què fas?