• Benvinguts al Bàsic 3!

    Avui hem començat el curs amb molt de ritme així que us deixo aquí un parell de cançons. La primera és la que hem treballat a classe, Jean-Luc dels Amics de les arts, i l’altra una versió rumbera per felicitar els anys =).
    Si us animeu, podeu explicar-nos alguna anècdota divertida relacionada amb la cançó del Jean-Luc!
    Fins dijous!
    Maria

  1. Soraya

    25 Mar 14
    16:50 #

    La segona canço es molt animosa y alegre. Em sembla que hauriem de aprende-la i cantarla en la clase tots junts al proper aniversari.

    Respondre

  2. María J. Sarmiento

    27 Mar 14
    13:38 #

    Jo diria que aquesta cançó tracta de un noi despistat i una noia trenca cors?:-) I el video?,va ser que em vaig despistar a mi. Ai, van haver fet un altra historia,oi? Ha, ha.

    Respondre

  3. María J. Sarmiento

    27 Mar 14
    13:59 #

    M’agradaria conèixer la lletra i la música de una cançó tradicional d’aniversari.

    Respondre

    1. María J. Sarmiento

      27 Mar 14
      14:01 #

      Una cançó catalana, volia dir.

      Respondre

  4. mbadiar

    01 Abr 14
    16:22 #

    M. Jesús…de tradicional per a l’aniversari no en tenim cap…hi ha les diferents versions que vam aprendre a classe…també hi ha la del club súper 3 que és molt coneguda!

    http://www.youtube.com/watch?v=7GCrOjHfT-E

    Respondre

    1. María J. Sarmiento

      02 Abr 14
      11:50 #

      Maria: Gràcies. Aquesta cançó no la coneixia.

      Respondre

  5. María J. Sarmiento

    04 Abr 14
    1:09 #

    Aquesta historia va tenir lloc a les anys setanta. Tracta de dos estudiants de Belles Arts. Ells es van conèixer a la classe de modelatge.
    Ella semblava disset anys, atractiva, rossa; s’explicava de manera espontània, encara acabaven de conèixer-se. Semblava sincera i a ell li agradava molt. Ell era moreno, també bastant atractiu, però força tímid.
    Un dia, desprès de la classe, el noi es va armar de valor i la va convidar al cinema, a veure una pel•lícula de en Godard. A dins al cinema ningú veia la pel•lícula. Ell va dir-li: dóna’m la mà. Ella va respondre: ara?, aquí mateix?. Ell: sí. Doncs, ella va treure de la bossa una mà de cera. Ell no va dir res de res.
    Solament, sense paraules, el pobret va pensar: “Ai Jean-Luc, vull entendre-ho però…”

    Respondre

  6. francesc arquillo erenas

    04 Abr 14
    12:16 #

    era un grup de nois i noias que sortian tots junts en aquet grup hi haviaun noi que li agradava una de les noias mai es decidia a parlar am ella. Mes un altra noi que era molt atrevit li va dir a la noia que a un noi del grup li agradava molt, però aquesta noia es va a imaginar que el mateix noi que li feia al comentari era el mateix i com tambe a ella li agradava aquet chicot li va propusar de sortir junts.al altra noi es va quedar molt decebut i va abandonar el grup i mai es va saber de ell.

    Respondre

  7. Rosalba

    07 Abr 14
    14:17 #

    Sempre m’han agradat les canÇons de Vicente Fernandez , una vegada que va anar a la meva ciutat el coneixement, pero em va decembre, era molt baixet i mes gran del que ho veia a la television.

    Respondre

  8. Daniella

    07 Abr 14
    18:38 #

    Em va fer recordar la cançó Boig per tu, una estrofa d’aquesta cançó va ser el primer que vaig aprendre a dir en Català, el meu marit en aquest llavors nuvi, em va enviar l’arxiu de la cançó, em va agradar tant sense saber el que deia, però una cançó amb tan bonica melodia i sentiment no podia dir res lleig, bé jo després de molt assajar per al seu aniversari li vaig a cantar a la distància per la càmera i crec que el va sorprendre, li va fer molta il · lusió que li cantés en la seva llengua el català i des d’aquest moment es va convertir en la nostra cançó.

    Respondre

    1. mbadiar

      08 Abr 14
      13:33 #

      Que maco Daniella!! Quin regal!!

      Respondre

  9. Yailén

    08 Abr 14
    9:36 #

    Aquesta es la meva anecdota:
    Quan jo estudiava a la Universitat, una vegada a l’estiu, vaig anar a un lloc al camp amb molts amics durant una setmana. Allà vaig conèixer un noi molt agradable. Li agradava llegir i era molt intel · ligent. Cada dia ens reuníem per conversar i llegir. Un dia, de sobte, em va fer un petó. Va ser molt complicat perquè jo volia ser la seva amiga, però no la seva núvia.

    Respondre

    1. mbadiar

      08 Abr 14
      13:37 #

      Quin mal tràngol, Yailén!

      Compte amb la paraula “núvia”. Aquesta paraula significa “dona que està a punt de casar-se”. Crec que el que vols dir és “xicota”.

      Respondre

  10. Elvira Rosa Lopez Perez.

    09 Abr 14
    20:00 #

    Eren dies de estiu , jo vaig sortir amb paraigua i tota la gent deien ¡ OH com caure la pluja , mentre caminava van veure com una dona estranya . Era el primer estiu que passava a Ripollet , el meu país d’origen el paraigua és porta en estiu perqué el sol és tant calent qué crema la pell. ¡Quina vergonya!.

    Respondre

  11. mbadiar

    10 Abr 14
    12:54 #

    hhahaha Elvira, vols dir que no plovia però tu portaves un paraigües? hehe aquí no tenim aquest costum però a molts altres països sí!!

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Cursos


Missatges de veu


Núvol d’etiquetes


Diccionaris


Mitjans de comunicació


Recursos per a l'aprenentatge


Vocabularis


Històric


Benvinguts

Hola! Els professors de català us volem donar la benvinguda al blog del curs que ens servirà com a diari d’aula. Aquí, setmanalment, fareu una entrada explicant què heu après aquella setmana, què us ha estat més fàcil i què més difícil. Per fer-ho, entreu a la categoria corresponent al vostre curs i població i afegiu-hi comentaris. Ànims!