• La Monyos

    Aquesta setmana hem parlat sobre la Monyos, la seva història, com era, com va ser la seva vida, etc. Hem aprés a utilitzar adjectius per a descriure-la, també hem repassat els passats per explicar una història en passat i hem buscat dades sobre la seva vida a internet. Ara toca explicar aquí tot el que heu trobat, recordeu a més que si trobeu l’estàtua de la Monyos a Barcelona, l’heu de fotografiar en enviar-me les fotos per penjar-les aquí!!88 la monyosf5

  1. Loli

    10 Abr 14
    15:50 #

    LA MONYOS
    Era menuda , de caminar lleugers , alegre i xerraire . En els calorosos dies d’estiu l’acompanyava el seu inseparable ventall que movia sense parar alhora que responia cortesament als compliments que li dedicaven els transeünts . Certament Lola Bonella Alcàsser no passava desapercebuda . Els seus estrafolaris vestits eren una macedònia de colors i de textures que contrastaven amb les robes de tall polit , elegant i de tons neutres que lluïen els diumenges els passejants barcelonins . Rematava el seu vestit amb un maquillatge exagerat en què destacaven unes vermelles galtes i es recollia les seves canosos cabells en un desmesurat monyo que coronava amb cintes i amb flors que li regalaven les floristes de la Rambla . Van ser precisament els seus impossibles pentinats els que li van valer l’apel · latiu de ” Les Monyos ” i amb el que passaria a formar part de la història popular de Barcelona . Lola havia nascut el 1851 i era veïna del carrer de la Cadena , actualment Rambla del Raval . Es deia que aquella velleta anada que sempre reia , cantava i ballava pel passeig més famós de la ciutat havia estat en la seva joventut assistenta i modistilla , que havia viscut una apassionada història d’amor de la qual va néixer una filla . Uns deien que la nena havia mort atropellada per un cotxe de cavalls i altres asseguraven que la Lola li havien arrabassat el seu nadó només néixer ; el cas era que la pobra ” Monyos ” havia embogit per la pèrdua de la seva filla i que des de llavors vagava pel casc antic de Barcelona embolicada en una capa de colorín i de fictícia alegria . Lola va inspirar cançons , obres de teatre ( no sempre molt benèvoles amb la seva persona ) , dibuixos, dites ( “Ets més famós que La Monyos ” , ” Sembles La Monyos ” – si algú s’excedeix en el seu pentinat , tocat o barret ), etc . Al Museu d’Autòmats del Tibidabo la podem veure com una de les figures més populars , al carrer de Muntaner hi ha un restaurant de cuina catalana que porta el seu nom i el 1997 es va estrenar una pel · lícula dirigida per Mireia Ros i amb Julieta Serrano al paper de “La Monyos ” . Lola va viure els seus últims anys a la Casa de la Caritat i va morir a l’Hospital Marítim al setembre de 1940 a l’edat de 89 anys . Coneixem com van ser els seus últims anys però molt poc sobre la seva veritable vida, ja que després d’ella es van formar tota mena de llegendes i d’especulacions .

    A sota poso el link de descàrrega de la foto al Museu d’Autòmats del Tibidabo

    http://1.bp.blogspot.com/-c2A9NVtu_QU/Thxp-_4DJRI/AAAAAAAAELQ/uQACRUsBQ7k/s1600/la+mo%25C3%25B1os+auto.jpg

    Respondre

  2. Araceli

    10 Abr 14
    17:15 #

    Nosoltres vam trobar que la vida de la Monyos (Loli el seu veritable nom) va ser molt soferta al tenir uns pares que volían obligar.la casar.se i després perdre un fill o filla.
    Jo trobo que la Monyos va ser desheretada, pobre, mal vestida, una mica boja pero, al mateix temps, era alegre, desenfadada, treballadora, ferma de idees.
    Indubtablement un personatge!

    Respondre

  3. Agni

    17 Abr 14
    14:32 #

    Qui era la Monyos?

    1. Dolors Vega i Massana va néixer a Barcelona i va treballar com a serventa a una casa d’una rica família barcelonina. Va ser mare soltera d’una nena que va desaparèixer tràgicament. A partir d’aquell moment la seva personalitat es va capgirar i amb la mirada perduda vagava pels carrers malvivint de les almoines que graciosament aconseguia a canvi “d’una cançoneta o un verset”. Era fàcil trobar-la als voltants del Raval o al final de les Rambles ja que va viure al carrer de la Cadena (actual Rambla del Raval) fins els darrers dies de la seva vida.

    La Monyos va morir l’any 1940 però el seu record s’ha mantingut viu gràcies a la seva popularitat ja que fins i tot Victoriano Benedicto va escriure una obra de teatre dedicada a ella.

    Tanmateix encara avui dia es pot sentir la dita “ets més popular que la Monyos” o una cançó que el grup de Rudy Ventura li va dedicar “Recordant la Monyos”.

    2. Dolors Bonella i Alcázar va néixer a Barcelona l’any 1851.
    Vivia a “LA BORDETA” -Sants- era de família adinerada, els seus pares volien casar-la amb un home gran amb fortuna, ella es va negar perquè no li agradava, va ser desheretada i expulsada i fins i tot, li van prohibir utilitzar els seus cognoms.
    Dolores va anar a viure al carrer de La Cadena. Va començar a servir i a fer de modista. Era molt pobre, anava mal vestida i menjava el que trobava pel carrer.Cada dia anava pel carrer Hospital fins les Rambles, on els floristes li regalaven flors que es posava als cabells amb llaços etc. Després agafava l’autobús 52, ( “Autobús de la Monyos “ avui és el 91) i es passejava per La Bordeta i pel carrer del Jocs Florals- explicació de una veïna del número 153 d’aquest mateix carrer, de 84 anys, que la va conèixer personalment.

    Alguns diuen que era professora ….?
    Una altre versió molt creible és que va entra a servir a casa de uns Comtes, i el fill d’aquests, la va deixar embarassada, i va tenir una nena, el pare del nadó es va anar a París i allà va morir, llavors els avis paterns li van treure la nena, i la mare anava cada dia a casa d’ells i agafant-se a la reixa els cridava: Doneu-me la meva filla! Vull la meva nena! A causa d’aquestes circumstàncies es va trastocar.

    Han fet cinema d’ella, cançons, noms d’establiments, un bar “La Monyos” i fins i tot teatre. Diuen que era més bé maca que lletja, i una bona dona.

    Respondre

  4. Vanessa

    21 Abr 14
    20:02 #

    Bona tarda
    “La Monyos” va ser un personatge barcelonès molt popular.
    Tothom coneix l’expressiò “ets més famós que la Monyos”quan a una persona la reconeix tothom i la saluden pel carrer.
    La Dolors es dedicava a fer de minyora i a la costura. Tenia una filla que mora atropellada i això la farà tornar boja.
    Es converteix en una dona excèntrica, alegre i riallera, que canta pel carrer i parla amb tothom.
    La ciutat comparteix la seva bogeria.
    Tots comentaven la seva desgraciada història.

    Fins demà!!!!!

    Respondre

  5. Ninfa, Sara, Patrick, Ana, Macc y Vanessa

    08 Mai 14
    20:17 #

    Moltes Gràcies Ninfa per la teva feina.
    Rocko “Josie”
    Una dona de 60 anys que podia haver estat malament del cap. La Josie solia caminar (i corría) al voltant dels carrers a prop de la escola “Rockingham Road School for girls” (o Rocko) al voltant de 1979 a Kettering, Anglaterra.
    Es vestía d’una manera exagerada. Per exemple, portava patrons mixtes, com la flor amb taques i ratlles. També, portava la roba a l’inreves, com una samarreta sota d’una jaqueta o els mitjons sobre les botes.
    Era morena i també, una “rossa” (or més, descolorit de pintar amb lleixiu). A més, el seus cabells tenian un pedaç calb damunt d’orella esquerra a través d’arrencar i torçar-les en aquesta zona per nerviosisme. De vegades, portava rul.los als cabells juntament amb les cues de cavall i trenes.
    En els lòbuls de les orelles portava grans arracades que eren com petits canelobres de sostre.
    Molt de tant en tant, ella era vista fent un salt sobre una cama, se sentia especial per veure aquesta cosa que no passava molt sovint.
    Semblava preocupada i sèria, malparlava, parlava, cridava per a si mateixa i per als altres. Agitava els braços molt, i no a la manera de saludar algú. Ella particularment s’enfadava amb els cotxes quan anava a creuar el carrer diagonalment.
    Al costat positiu, es feía bromes a ella mateixa i reía en veu alta. Les meves amigues i jo ens feia por veure la Josie en el nostre camí a l’escola i sempre vam tractar d’evitar estar al mateix costat del carrer que ella (difícil amb l’encreuament diagonalment frequent que ella feia )
    Bon cap de setmana

    Respondre

  6. Loli, Mariela, Yucel, Virginia y Carola

    12 Mai 14
    23:37 #

    La Fanny Mikey:

    Fanny Elisa Mikey va ser una actriu, directora i empresària de teatre colombo-argentina, anomenada també la reina del teatre o la reina de les taules. Des de 1988 va ser impulsora i directora del Festival Iberoamericà de Teatre de Bogotà, un dels més destacats trobades teatrals de tot el món.
    Quant tenia 16 anys es va escapar de casa perquè els seus pares no li van brindar suport, durant un temps va treballar com comptadora per a una empresa de joguines i va participar breument en un programa de televisió d’exercicis, on va començar a il-lusionar-se amb l’actuació. Va conèixer a Pedro Martínez de qui es va enamorar, és per això que es va anar a Colòmbia, perquè Pedro es va traslladar allà, interessat a participar en el naixent món de la televisió. Temps després coneix a Luis Enrique Alvarez amb qui va tenir la fortuna de poder adoptar seu fill Daniel Alvarez Mickey.

    Era una dona molt alegre, emprenedora, bohèmia i aventurera. Era mes bé grassoneta i baixa i portava els cabells curts i de color vermell. Tothom l’estimava.

    Des l’1 d’agost de 2008 va ser internada a la Clínica Sebastià Belalcazar a Santiago de Cali a causa d’un problema renal. La situació es va agreujar en la nit del 15 d’agost del mateix any i moriria hores més tard, a un quart de tres de la matinada del 16 d’agost, a la ciutat de Cali. Tenia 78 anys.
    La popularitat d’aquesta dona, que es va fer ciutadana colombiana, es va mesurar per les milers de persones que van acompanyar el seu fèretre en una desfilada de teatrers i músics que li van fer, en plena Plaça de Bolívar, el Festival Salsa al Parc, on es va tornar en un sonor i alegre homenatge a l’actriu.

    Em escollit aquest personatge perquè va tenir una vida molt semblant amb “la Monyos”, i encara Fanny Mikey no és va tornar boja, tenien un caràcter molt alegre i eren extravagants les dues, a més tothom sentia molta simpatia per elles.

    Fins demà!

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Cursos


Missatges de veu


Núvol d’etiquetes


Diccionaris


Mitjans de comunicació


Recursos per a l'aprenentatge


Vocabularis


Històric


Benvinguts

Hola! Els professors de català us volem donar la benvinguda al blog del curs que ens servirà com a diari d’aula. Aquí, setmanalment, fareu una entrada explicant què heu après aquella setmana, què us ha estat més fàcil i què més difícil. Per fer-ho, entreu a la categoria corresponent al vostre curs i població i afegiu-hi comentaris. Ànims!