• Comença el carnaval!

    carnaval2Aprofitant que avui és “Dijous Gras”, a classe hem fet parlat del carnaval i hem conegut com celebren el carnaval a Sitges, a Solsona i a Vilanova i la Geltrú.

    I vosaltres, quina experiència teniu del carnaval? Escriviu un text breu on hi hagi:

    1. La història i descripció d’un carnaval
    2. Els actes principals
    3. Els personatges emblemàtics i/o característics de la festa

    Recordeu que podeu explicar el que vulgueu, però tingueu en compte de quina manera ho expliqueu i quines formes verbals utilitzeu. 

  1. Elena

    07 Feb 16
    21:37 #

    Jo us parlaré sobre el carnaval de Laza (Ourense). Ès considerat uno dels carnavals mès tradicionals i ancestrals de Galicia. Hi ha diverses teories que van a datar (daten) la seva existència des de la prehistoria, altres des del segle XVI, altres des de el (de+el: del) punt de vista religioso, etc.
    El personatje principal d’aquestes festes ès (és) el “Peliqueiro”. El diumenge de carnaval a la (al matí) matí, uns aproximadament 150 Peliqueiros amb els seus característics vestits (esquellots a la cintura, una màscara de fusta de bedoll pintada amb motius animals i un fuet a la mà, desfilen pels carrers de Laza assotant (també podries dir fuetejant) a tot el que s’interposi en el seu camí.
    També el diumenge i el dimarts hi ha (molt bé!) carrosses de diferents formes.

    A la matí El matí del dilluns es realitza la peculiar batalla amb draps tacats de fang. El mateix dia al vespre arriba “La Morena” que ès (és) l’altre personatje important, es tracta d’un veí del poble vestit amb un cap de toro de fusta i una manta que simula atacar a les dones mentre eles (elles) es defensen i llencen llançan farina amb formigues (reals).
    El final de la festa té lloc el dimarts. os Es llegueix el testament i es critica tot el que ha passat des de l’any anterior.
    Sòn (són) unes festes molt peculiares i divertids (peculiars i divertides) on el postre tìpic sòn les “orelles de carnaval” i diverses brises tìpics (típiques, intenta mantenir la concordança de femení) sobre tot el licor cafè.

    Comentaris:
    Vigila amb: el matí (masculí) / la tarda (femení)
    a+el matí –> al matí
    a+la tarda –> a la tarda
    – peculiar és igual en femení i en masculí (invariable)
    – divertit / divertida / divertits / divertides

    Respondre

  2. Cristina Cacereño

    15 Feb 16
    21:46 #

    Hola, companys. Vaig a explicar (Explicaré) com son els carnavals a la meva ciutat, a Madrid. Mai m’han agradat precisament perquè cal disfressar-se, però a (amb) la meva família sempre hem celebrat les festes des del dia dimecres de cendra. Anàvem a missa i ens posaven cendra al front. A l’escola, les meves germanes i jo anàvem disfressades, sobretot de princeses.
    A Madrid, el carnaval comença divendres, amb la lectura del pregó des del balcó de la Casa de la Villa (Vila) per un personatge popular del moment, i després comença el Gran Desfile de Carnaval. També hi ha un ball i concurs de disfresses que se celebra al Saló de Ball del Círculo de Bellas Artes.
    Dies després se celebra el Encuentro de Murgas i Chirigotas a la Plaça de la Villa, a l`Ayjuntament. La Murga de Madrid reuneix els millors grups amb música i hi ha amb unes disfresses coloristes, que critiquen tota l`actualitat, tant polítics, com socials de Madrid i d’Espanya.
    La fi El final de festa es produeix amb el l’“enterrament de la sardina”. Després d’una processó per Madrid, la sardina s’enterra a la Casa de Campo, i s’acaba acabant amb una gran foguera, que significa la crema de les males accions o dels pensaments negatius.

    Respondre

  3. María Ysabel De Lima

    15 Feb 16
    23:31 #

    El carnaval de Santa Creu Cruz (no es catalanitza) de Tenerife és una festa d’interès turístic internacional i volen convertir-lo en patrimoni de la humanitat, a més té el rècord Guinness per tenir la major participació de públic. És una festa de dia i de nit on es poden veure disfresses, elecció de les reines, desfilades, carrosses, i és tot molt espectacular. També molta diversió ja que (connector que et serveix per explicar el perquè hi ha diversió) barregen l’humor i la ironia amb crítiques de l’actualitat en forma de comparses i murgas.
    Per al poble de Tenerife, és tan important el carnaval que durant/al llarg de tot l’any la població prepara la seva participació a la festa, formant part d’alguna de les agrupacions carnavalesques o confeccionant carrosses, disfresses o qualsevol altre element per a ser exposat, per al gaudi individual o col·lectiu durant els dies de carnaval.
    Els actes principals que hi ha en aquest carnaval són:
    Reines del Carnaval:
    La gala d’elecció de la reina del carnaval de Santa Cruz De Tenerife és una de les coses més importants. També hi ha l’elecció de la reina infantil i l’elecció de la reina de la gent gran.
    Grups:
    Les murgas, rondalles, agrupacions o comparses es preparen tot l’any a les seves seus permanents on es prepara l’animació.
    Cançó del riure:
    Es tracta d’un certamen que premia la cançó i la paròdia d’uns grups que competeixen per tenir el repertori i la posada en escena més divertida i humorística.
    Personatges:
    Són ciutadans que es caracteritzen amb disfresses del seu personatge favorit.
    Cartells del carnaval:
    El cartell anunciador en cada edició de la festa s’inicia el 1962. És una col·lecció que avui en dia mereix un espai d’honor en qualsevol galeria europea, ja que artistes molt reconeguts han contribuït amb aquests cartells.
    Cavalcada i Coso:
    La cavalcada que anuncia la festa, obre les portes del carnaval. És una gegantesca serp multicolor, composta per desenes de milers de màscares i per desenes d’agrupacions musicals, que recorre durant hores els principals carrers de la ciutat. Carrosses, agrupacions musicals, espontanis i grups familiars de disfresses de totes les edats, desfilen lentament per començar el carnaval que dura una mica més d’una setmana.
    El “coso” és el colofó del carnaval. És la desfilada amb una allau de color, de ritme i d’alegria que, durant hores, recorre la via marítima de la ciutat, amb la participació de carrosses, agrupacions musicals i la Reina del Carnaval i les seves dames d’honor.
    Enterrament de la sardina:
    Quan el carnestoltes gairebé acaba el de Tenerife li diu adéu plorant de pena i fan l’enterrament de la sardina amb el qual s’anuncia la fi de la festa, amb una desfilada jocós i grotesc de ploraneres i elements propis d’un sepeli burlesc, acabant amb el foc purificador.

    Ysabel, l’escrit està molt bé i és molt complet. Et felicito! Mira’t bé les coses que t’he marcat en negreta.

    Respondre

  4. Manoli

    18 Feb 16
    18:32 #

    Els carnestoltes de cadiz (Cadis), són famossos amb tota Espanya i al mon, conyuntament amb el de Santa Cruz de Tenerife, són d’interes turistic, tots dues (tots dos, estàs parlant dels carnavals), germanats coincideixin amb el 30 aniversari del germanament (l’agermanament) de totes dues ciutats i va tenir lloc a’l 1984 (el 1984 / l’any 1984). El carnestoltes troba aixi, el tot del seu significat social i psicologic, la seva funció equilibradora en tots els aspectes, tot i aixi en el 1523 el rei Carles 1, vá prohibit (va prohibir) totalmént les mascares. Gracies a las (les) festes típiques de la ciutat els carnestotes de cadiz (Cadis) es ván (van)salvar i ván viure una de las etapes del més gran espledor (més esplendoroses) , desde 1973 els ( cuartetos) van ser famossos per les cançons
    de las chirigotas.

    Coses a tenir en compte:
    -Majúscules dels noms propis: Cadis, Sant Cruz de Tenerife, Espanya…
    -Vá anar, ván tenir –> van anar, van tenir: no hi posem accent
    Està bé, Manoli!! Hi ha algunes coses d’ortografia però en general està molt bé.

    Respondre

  5. ROSARIO ZAFRA NATERA

    18 Feb 16
    19:38 #

    Bona tarda a tots, com que no m’agrada com es celebra el carnestoltes del meu poble, els n’escric un que m’agrada molt i que m’agradaria conèixer; El Carnaval de Venècia: El Carnaval de Venècia sorgeix a partir de la tradició dels anys 1296-1706, on la noblesa es disfressava per sortir a barrejar-se amb el poble.
    Va ser al segle XVIII, quan el carnestoltes venecià va aconseguir la seva màxima esplendor.
    Els vestits que es posen són característics del segle XVIII.
    Abunden les “maschera nobile” i les “maschera de Galeone”, que és (són, perquè parles de les màscares) una careta blanca (unes caretes blanques) amb vestidura de seda negra, o de foscos colors foscos (millor adjectiu al darrere) i barrets de tres puntes.
    Després en 1972 s’han anat sumant altres colors als vestits, encara que les màscares segueixen sent en la seva majoria blanques, platejades i daurades.
    El Carnaval de Venècia és únic al món, dura 10 dies, la gent es disfressa i surt al carrer a passejar i fer-se fotos.
    La gran majoria dels turistes no es disfressen o es limiten a portar una màscara o antifaç comprat a les (als –> masculí perquè milers és masculí) milers de botigues i llocs de carrer que abunden a Venècia.
    Espero que els agradi aquest tipus de Carnestoltes.

    Rosario, està molt bé! Fixa’t amb la concordança entre singular i plural, en el cas de les caretes. Per la resta, està bé!!

    Respondre

  6. HUGO TOVAR

    18 Feb 16
    21:01 #

    Carnestoltes Internacional De Carúpano. Provincia De Sucre Veneçuela.

    A la província Sucre la capital de la qual és Carupano se celebra cada any el carnestoltes Internacional de Carúpano, a causa de la seva tradició, vistositat i atractiu turístic. El carnestoltes de Carúpano rep cada any a milers de visitants, els qui portats per les alegres festes i comparses, han enfrontat una sèrie de vicissituds al costat dels residents, els qui es neguen a deixar morir aquesta tradició.

    Els visitants poden gaudir d’actes als carrers i avingudes de les desfilades de carrosses, les disfresses i comparses, acompanyats de conjunts criolls i estrangers vestits amb vestits típics a la (del) lloc. Des de fa moltíssim temps és reconegut com una de les millors celebracions de carnestoltes de tot el país.

    En general, la festa comença des del (durant/al) mes de gener, dura (del verb durar) fins als propis (no cal posar-hi propis, és molt repetitiu) dies del carnestoltes, finalitzant amb la anomenada (la+anomenada –>l’anomenada) “Octavita”, una setmana després, durant aquesta celebració gairebé un mes en total –> La celebració s’allarga / dura un mes en total.

    Hugo, m’ha agradat molt el text. Has de vigilar, però, que utilitzes sovint alguns gerundis i fan que les frases siguin una mica estranyes. Enhorabona!

    Respondre

  7. Mara Sanchez

    22 Feb 16
    21:04 #

    El carnaval a la ciudadt de Buenos Aires, va començar a celebrar-se a partir de l’any 1600, es és una barreja dels carnestoltes espanyols i italians i del “candombe”, aquest ultim es (és) un ball que realitzaven els esclaus negres que van arribar al río de la plata durant la colonizació.
    Els corsos eren molt populars durant les primeres dècades de 1900, però uns anys més tard les comparses van començar a desaparèixer, i van a sorgir les murgas, aquestas son (són) una mica diferents en la música a les anteriors y tambè pel tipus de ball que ès (són) una mica mes grotesques i picardies (picardioses).
    Els “murgueros” solen baillar amb un vestit que imita els antics vestits d’etiqueta (per example fracs) amb galeres enormes i amb molts colors alegres, aquests “murgueros” ballen al ritme dels tambors pels carrers dels barris, ès (és) (és) molt alegre i pegadizo (enganxós) el ritme, tambè com ès (com que és) estiu els nois i noies juguen a tirar-se escuma amb uns aerosols que la contienen i aigua amb les famoses “bombuchas” que sòn globus petits que contenen aigua. Es molt divertit!

    Molt bé, Mara! Vigila amb el verb és, que l’accent el canvies.

    Respondre

  8. Lidia Mendoza Zibecchi

    23 Feb 16
    0:28 #

    Jo explicare (millor: explicaré el carnaval // parlaré sobre el carnaval) sobre el carnaval de salvador de bahía, al Brasil

    Aquest carnaval és molt diferent al (que el) de Río de Janeiro perquè es fa als carrer de la ciutat i es una de les mellors (millors) festa (festes: plural) del món.
    En (El) carnaval comença 6 dies abans del dimecres de cendra i per (a) la nit. L’atracció principal son són els “tríos eléctrica”, enormes camions amb llums i musica. (Els “trios eléctrica”) es fan des del any 1950 i (van ser) idea de uns d’uns músicos que van tenir aquesta idea de sortir amb el camió pero pels carrers.
    Hi ha gent que paguen per anar en el (al) camió i els més popular son els “pipoca” (crispetaes de blat de moro) perqué van saltant i ballant. Generalment aquestas personas son de favelas.
    Es una festa ons (on: sense la s) se es mezclan totes als (les) classes socials i també hi ha molta gent de altres llocs (plural) del mon.

    Lídia, m’ha agradat molt l’escrit. Està bé. Vigila amb les contraccions que et comento aquí:
    De uns –> d’uns
    En el camió –> al camió
    de altres llocs –> d’altres llocs

    Respondre

  9. Melisa Ruiz Martínez

    01 Mar 16
    9:18 #

    Jo explicare sobre (explicaré el… / parlaré sobre/ parlaré del carnestoltes) el carnestoltes de Lantz, Navarra. Se celebra sempre el dimarts al vespre abans del dimecres de Cendra, 40 dies abans de diumenge de Rams.

    La llegenda del Carnestoltes de Lantz i de Miel-Otxin s’ha (ha) passat de pares a fills de forma verbal.
    Sent Lantz un poble de pas cap a França, la proliferació de bandits era important. El bandit Miel Otxin era el pitjor de tots. Els veïns de la vila, cansats dels seus actes vandàlics, van decidir anar a capturar-ho (capturar-lo –> és lo perquè és el bandit, és determinat).

    Es van reunir en la (una posada: perquè no sabem quina.. o no ho dius explícitament) posada i van planejar com capturar-holo; el veí més fort (havia de tenir una gran corpulència) va ser triat per subjectar al bandit una vegada capturat (és el Ziripot). També van decidir anar disfressats i amb les cares cobertes, per por de fracassar en l’intent de captura i sofrir represàlies per part del bandit. Miel Otxin tenia un cavall molt fidel (Zaldiko), que va tractar d’impedir la captura del bandit primer, i després d’alliberar al seu amo.

    Quan van aconseguir capturar a Miel-Otxin, ho (el: perquè és determinat, el bandit) van traslladar a la vila, després de celebrar un judici i condemnar-ho (condemnar-lo) a mort, li feien (van fer) un volt (una volta) pels carrers del poble per burla i ridiculització dels veïns cap al bandit. En aquest recorregut, en arribar a la ferreria, van ferrar (lligar) a Zaldiko per sotmetre-ho (sotmetre‘l), per domar-ho (domar-lo).
    Quan van arribar a la plaça el van ajusticiar, ho (el) van cremar i van ballar al voltant del foc celebrant-ho (per celebrar-ho).

    El recorregut de la kalejira (quan és en una altra llengua, la paraula va en cursiva) o comparsa es repeteix els tres dies (diumenge Txiki, dilluns i dimarts). Es matisa que tant la volta de la tarda del txiki, com la del dimarts a la nit, es realitza la mateixa volta i es repeteix amb un terç de tornada més. És al final del recorregut quan es ajusticia (s’ajusticia) el bandit i se li (se el crema –> se’l crema) crema ballant el Zorziko al seu al voltant.

    Melisa, està molt bé l’escrit, et felicito! Mira’t tot el que t’he marcat, sobretot el que fa referència al pronom ho. Quan parlem d’una cosa coneguda, determinada (el bandit), sempre fem servir el pronom EL, que en funció de la posició en què estigui es convertirà en -lo.

    Respondre

  10. María Laura

    09 Mar 16
    16:06 #

    Explicaré com han començat els carnavals a l’Argentina:

    El carnaval és una celebració pública que té lloc immediatament abans de la Quaresma cristiana. Durant 20 anys aquesta l va ser una festa pagana que tenia els seus origens en la fertilitat agrícola. Després, a l’edad mitjana, va ser considerada com a festa nacional fins a l’any 1976 en què va ser eliminada del calendari festiu.

    A partir de l’any 2011 es va decidir novament que el Carnestoltes fos dia festiu.

    A començaments del 1660 els balls de carnaval es celebraven primer en cases particulars i més tard en clubs.

    L’any 1858 va aparèixer la primera comparsa i, al cap dels anys, es varen convertí en unes de les més divertides del món. Una de les seves característiques era llançar ous amb aigua als homes.

    El 1869 apareixen ja les màscares i comparses i, més tard. es van incorporar també les carrosses.A mi m’agradava molt anar-les a veure juntament amb la meva família.Jo llançava aigua als meus amics.

    Els personatges més populars eren: el pallaso, l’indi, l’ós Carolina i ‘esquelet.

    Recordo aquesta festa amb molta il.lusió.

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Cursos


Missatges de veu


Núvol d’etiquetes


Diccionaris


Mitjans de comunicació


Recursos per a l'aprenentatge


Vocabularis


Històric


Benvinguts

Hola! Els professors de català us volem donar la benvinguda al blog del curs que ens servirà com a diari d’aula. Aquí, setmanalment, fareu una entrada explicant què heu après aquella setmana, què us ha estat més fàcil i què més difícil. Per fer-ho, entreu a la categoria corresponent al vostre curs i població i afegiu-hi comentaris. Ànims!