Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, els alumnes del Bàsic 2 del matí van aprofitar per parlar de les seves respectives llengües (castellà, anglès i suec) i d’altres temes com l’entrada de noves paraules, les variants dialectals, l’argot o la pronúncia de marques estrangeres.
Van començar recordant paraules inventades que deien de petits a casa i que eren d’ús estrictament familiar. A casa de la família Pilafis, per exemple, s’havien inventat l’adjectiu pilafeado per dir que algú estava enfadat.
Ja sabem que els mots són viatgers i que les llengües reben préstecs contínuament però pot passar que una llengua com el castellà no rebi els mateixos préstecs en els diferents territoris on es parla. A l’Argentina, per exemple, reben molts més préstecs de l’anglès que el castellà de la península. Un congelador és un freezzer i els productes estan freezzados. Els alumnes argentins del grup se sorprenen que en castellà peninsular del mouse, el desktop i el pendrive se’n digui ratón, escritorio i lápiz de memoria.
Però no sempre és l’anglès la llengua que presta paraules a la resta. L’anglès té moltes paraules d’origen llatí incorporades a través del francès, com ara parasol, amb el mateix significat que el català para-sol. També tenen préstecs de l’alemany: per parlar del doble d’una persona, utilitzen el mot doppleganger. Curiosament, l’alemany també va exportar aquesta paraula al suec, tot i que l’han adaptat i diuen dubbelgångare. En suec, malgrat la forta presència d’anglicismes, també tenen paraules que vénen del francès, com parapluie per referir-se a un paraigua.
En definitiva, la classe va servir per adonar-nos de com evolucionen les llengües, de com s’adapten als canvis i, sobretot, de com ens adaptem les persones a les diferents maneres de parlar quan anem a viure a un altre país.
