En català, la be alta i la ve baixa es pronuncien igual i això fa que dubtem a l’hora d’escriure l’una o l’altra. Per saber quan hem d’escriure b o v podem recórrer a l’etimologia o bé podem comparar les paraules amb altres llengües romàniques com el català o el francès, per exemple.
Ara bé, si comparem les paraules, cal tenir en compte que no totes coincideixen i per tant podem cometre errors com una casa (arribar, cavall, trobar, mòbil, haver, aprovar…).
Gràcies a la gramàtica podem recórrer a uns trucs que ens ajudaran, tot i que ja sabeu que cal practicar i, si encara teniu dubtes, haureu d’anar al diccionari.
Què en diu la gramàtica:
S’escriu b:
– Davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra… (a excepció d’algun mot d’origen estranger com Vladímir o Vladivostok).
– Darrere de m: embenar, ambiciós, amb… (a excepció d’algun mot com circumval·lació, tramvia, triumvir…)
– Davant vocal, si b alterna amb p entre mots d’una mateixa família: llobató (llop), cabota (cap), sabem (sap)…
S’escriu v:
– Darrere de n: canvi, convertir, envestir, minvar…
– Davant vocal, si v alterna amb u entre mots d’una mateixa família: blava (blau), estival (estiu), devem (deu), escriviu (escriure), vivim (viu), oval (ou)…
– En les desinències verbals –ava,-aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven
Per practicar-ho, fes un clic:
pràctica de b i v
Exercicis