Un cel de plom
Neus Català i Carme Martí, una veu i dues mans, escriuen aquestes memòries recomanables. Neus Català i Pallejà, a 96 anys, conversa llargament amb Carme Martí per explicar-li la seva vida d’activista compromesa, des de la República, passant per la Guerra Civil, l’exili, el pas pels camps de concentració, la supervivència, la vida a França i el retorn. Una vida intensa, dura, duríssima –però plena de sentit i solidaritat. Potser no es podria entendre la supervivència de l’horror, de l’infern, sense la xarxa de suports, de lligams afectius i de lluita per un món millor que són el fil conductor del llibre.
Carme Martí fa un excel·lent treball narratiu. Sembla talment la veu directa de la Neus. L’ha escoltada amb tots i cadascun dels sentits per novel·lar amb tan d’encert la vida d’aquesta dona menuda per fora i immensa d’esperit.
Les bones memòries ens acosten a la història; la història del cada dia, la història social, política; les bones memòries són història. Us recomano la lectura d’Un cel de plom. Malgrat l’horror, és una novel·la –si se’m permet el terme- que enganxa, té ritme i transmet, també –i molt-, la part més positiva dels éssers humans.