L’autora d’aquesta novel·la és una dona sarda que ens hi explica dues tradicions pròpies de la seva illa. Una és la dels “fillus de anima” que són els nens adoptats per famílies de l’illa quan els pares no poden fer-se’n càrrec. És una adopció sense papers, feta de manera consentida per totes les parts i en la qual els nens no perden el contacte amb els seus pares biològics. Sobta la naturalitat amb què la protagonista marxa amb la seva nova mare.
L’altra tradició és més difícil d’explicar, perquè tampoc està gaire documentada, i és la que dóna nom a la novel·la. Una “acabadora” era una dona que ajudava a morir bé les persones moribundes. No us en dic més, cal llegir-ho per entendre-ho.
És una novel·la d’una gran tendresa, però una mica dura en alguns moments. Tan dura com podia ser la vida a l’illa de Sardenya als anys 50, quan encara no hi havien arribat els ginys tecnològics que actualment ens fan la vida més fàcil, però també més freda i avorrida. Michela Murgia ens parla d’uns temps en què la comunitat era el centre de la vida de les persones.
Article complet
Fes-ho córrer!
L’Odissea és un clàssic de la literatura universal, segurament escrita per Homer a partir de textos de tradició oral, en una data indeterminada entre els segles VIII i VI abans de Crist.
És una història d’aventures que explica el llarg viatge que va fer Odisseu (també conegut com Ulisses) per tota la Mediterrània intentant tornar a Ítaca, la seva llar, després de participar a la guerra de Troia. Tempestes, monstres, sirenes, illes misterioses, déus i deesses… hi són presents i han inspirat moltes altres obres literàries al llarg dels segles i moltes pel·lícules en els darrers temps.
Article complet
Fes-ho córrer!
Aquesta novel·la me la va recomanar un amic i és un dels llibres que m’ha agradat més dels que he llegit últimament. És d’un autor nord-americà del segle XX, força oblidat: John Williams. Va ser escrita el 1965 i l’han reeditada fa poc, l’Albert Torrescasana n’ha fet la traducció al català.
És una història molt senzilla: un noi, fill de grangers d’un petit poble de Missouri, arriba a la Universitat l’any 1910 amb la intenció d’estudiar a la Facultat d’Agricultura, però al cap de poc temps de ser allà descobrirà la seva autèntica vocació: la literatura. Aquesta passió l’acompanya durant tota la seva vida i, malgrat els seus errors i fracassos en molts altres aspectes, fa de Stoner una persona excepcional.
Article complet
Fes-ho córrer!