L’acabadora
L’autora d’aquesta novel·la és una dona sarda que ens hi explica dues tradicions pròpies de la seva illa. Una és la dels “fillus de anima” que són els nens adoptats per famílies de l’illa quan els pares no poden fer-se’n càrrec. És una adopció sense papers, feta de manera consentida per totes les parts i en la qual els nens no perden el contacte amb els seus pares biològics. Sobta la naturalitat amb què la protagonista marxa amb la seva nova mare.
L’altra tradició és més difícil d’explicar, perquè tampoc està gaire documentada, i és la que dóna nom a la novel·la. Una “acabadora” era una dona que ajudava a morir bé les persones moribundes. No us en dic més, cal llegir-ho per entendre-ho.
És una novel·la d’una gran tendresa, però una mica dura en alguns moments. Tan dura com podia ser la vida a l’illa de Sardenya als anys 50, quan encara no hi havien arribat els ginys tecnològics que actualment ens fan la vida més fàcil, però també més freda i avorrida. Michela Murgia ens parla d’uns temps en què la comunitat era el centre de la vida de les persones.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.