La néta del senyor Linh
Per animar-vos a llegir aquesta obra de Philippe Claudel, us en transcric un fragment de la contraportada:
“Aquell home vell, dret a la popa del vaixell és el senyor Linh. Marxa del seu poble, del país dels seus avantpassats, que ha quedat devastat per la guerra. Amb una mà agafa una maleta, amb l’altra sosté una nena de poques setmanes que s’ha quedat òrfena i que es diu Sang Diû.
El vaixell arriba al port d’una ciutat freda i grisa. Hi ha centenars de refugiats […] el senyor Linh hi troba un amic, el senyor Bark, un home gros i solitari. No parlen la mateixa llengua però tots dos entenen la música de les paraules i la timidesa dels gestos. […] El senyor Bark és un home sol, fa poc que ha perdut la dona i connecta molt bé amb el senyor Linh, malgrat que no parlen la mateixa llengua.”
És una història extraordinàriament tendra, poètica, emotiva, un al•legat contra la guerra i també contra la indiferència cap al patiment dels altres a les grans ciutats. Ens parla de com la comunicació pot anar més enllà de les paraules quan hi ha desig de comunicar-se. El final és absolutament sorprenent, desconcertant.