Aurora Bertrana
Aquest any es commemoren els 125 anys del naixement de l’escriptora Aurora Bertrana (i 150 del naixement del seu pare, Prudenci Bertrana) i per això us en volem recomanar la lectura.
L’Aurora va ser una dona avançada a la seva època, feminista, aventurera, valenta. El 1926 va viatjar a Tahití i de seguida es va interessar per la manera de viure de la població autòctona, especialment de les dones. Dels articles que en va escriure en va sorgir el seu primer llibre Paradisos oceànics.
Durant els anys de la República va desplegar una intensa activitat cultural a Barcelona, mentre publicava el seu segon llibre, Peikea, princesa caníbal, un recull de contes i llegendes de les illes del Pacífic, i L’illa perduda, escrit conjuntament amb el seu pare.
El 1935 va fer un viatge a Marroc, tota sola, per conèixer la vida de les dones musulmanes. De l’experiència en sorgiria El Marroc sensual i fanàtic. El 38 va emprendre el camí de l’exili cap a Ginebra, on va viure uns anys de gran penúria econòmica i escriure tres llibres a l’entorn de l’experiència de la II Guerra Mundial.
Tornà a Catalunya el 1950 i continuà escrivint. La seva novel·la Vent de grop va ser portada al cinema, amb el títol La llarga agonia dels peixos fora de l’aigua
També va escriure la biografia del seu pare i les seves memòries, que es van acabar de publicar després de la seva mort, el 1974.
En aquest enllaç hi trobareu més informació.