La drecera
Aquesta no és la primera obra de Miquel Martín, però sí la que ha tingut més èxit. Segurament perquè té molts elements que la fan interessant: ens parla d’un paisatge proper, l’Empordà; ens parla des del punt de vista d’un nen; ens parla de paradisos perduts, la infantesa, uns paisatges que canvien; ens parla de les diferències socials i de la diferent manera de viure al camp i a la ciutat, els seus pares són masovers d’una família rica de Barcelona; ens parla de l’amistat i de descobriments.
I tot això ho fa en un llenguatge molt ben treballat i alhora molt entenedor.
Si us agrada, del mateix autor us recomanem Proses reposades, un recull d’articles literaris amb les mateixes qualitats que la novel·la.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.