• Quim Monzó

    Quim Monzó, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2018, mereix una entrada com a escriptor recomanat. Autor bàsicament de contes, us en recomanem alguns reculls, com ara Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury que tot i ser del 1980 no ha perdut gens la gràcia. O Mil cretins, del 2007. També són imprescindibles els seus articles de diari, que té recollits en alguns volums com ara Esplendor i glòria de la Internacional Papanates.

    És també traductor al català de diversos autors nord-americans com ara Truman Capote o Ernest Hemingway i ha col·laborat en diverses emissores de ràdio i en programes de televisió.
    Monzó va ser l’escriptor encarregat de fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007, on quedaven reflectits els trets bàsics de la seva obra: ironia, anàlisi profunda de la realitat, tendresa, humor agredolç. va ser molt aplaudit.
    Podeu aprofitar les vacances d’estiu per acostar-vos a alguna de les seves obres.

    Article complet

  • El noi del Maravillas, Lluís Llach

    El noi del Maravillas és la tercera novel·la de Lluís Llach. A aquestes alçades ja ho podem dir alt i clar, Lluís Llach va ser i és un cantautor excel·lent, un referent musical, una bèstia als escenaris, i ara, a més, s’ha convertit en un escriptor de capçalera.

    El noi del Maravillas és una meravella de novel·la. Ben escrita, ben situada històricament, ben travada; parla de música, d’amor i de lluites; parla d’artistes en temps de misèria i d’artistes de renom internacional; de teatre de varietats i de lírica; del món local i del món cosmopolita.

    Està situada entre les acaballes del segle XIX i el segle XX, amb els anys de misèria, la República, la guerra i el franquisme. Que la novel·la tingui o no tingui trets autobiogràfics ho sap en Llach. Però no importa, importa que és una novel·la per no deixar passar, sobretot els amants de la música. I per als amants de la llengua genuïna, amb molts trets del català gironí.

    Article complet

  • Dispara, jo ja sóc mort

    Novel·la històrica molt interessant, profunda i ben construïda. Parla de la llarguíssima història de dues famílies, una de jueva que surt perseguida de Rússia, i una de palestina, establerta a la seva terra. La novel·la avança dècada darrere dècada passant per moltes vicissituds fins que les dues famílies conviuen a la Palestina dels anys abans de la creació de l’estat d’Israel. La vida de la diàspora jueva, la vida dels palestins, la vida dels assentaments jueus que s’estableixen a la Terra promesa, la convivència i les lluites dels uns per defensar el seu país, i dels altres per ocupar el que creuen que és seu. Us atraparà, i molt.

    Article complet

  • 115 Dies a l’Ebre. El sacrifici de la Lleva del Biberó

    115 Dies a l’Ebre. El sacrifici de la Lleva del Biberó, és un llibre molt ben documentat sobre una de les batalles més decisives de la Guerra Civil; una batalla cruel i dolorosa. Hi van participar, de la part republicana, joves a partir de 16 anys, uns nens: “encara deuen prendre biberó” –es va exclamar Frederica Montseny, ministra anarquista. Hi van morir 30.000 nois i homes entre tots dos bàndols. Assumpta Montellà, la seva autora, sap endinsar-se en moments històrics complexos i construir llibres molt interessants gràcies a la tasca intensa de les entrevistes orals i una exhausta cerca d’informació. Quan l’acabeu de llegir tindreu moltes ganes d’anar cap allà a conèixer els llocs de què parla i imaginar-vos els seus protagonistes.

    Article complet

  • Aloma

    Aquesta és una obra de joventut de Mercè Rodoreda. Rodoreda (1908-1983) és una de les grans veus de la literatura en català del segle XX, les seves obres han estat traduïdes a més de 30 llengües.
    Aloma narra la història d’amor entre la protagonista, una noia jove i òrfena que viu amb el seu germà, la seva cunyada i el seu nebot, i Robert, el germà de la seva cunyada, que és molt més gran que ella i s’instal·la a la casa acabat d’arribar d’Amèrica.
    La vida dels personatges transcorre en la Barcelona dels anys anteriors a la guerra, un espai on conviuen les tensions socials, els prejudicis de la burgesia i uns aires de canvi que fan que Aloma visqui moments de desconcert, fins que les circumstàncies la porten a prendre decisions que marcaran la seva vida.
    Aquesta novel·la és l’única obra de joventut que Mercè Rodoreda no va rebutjar un cop entrada a la maduresa. Altres obres de l’autora: La plaça del Diamant, Mirall trencat, La meva Cristina i altres contes.

    En aquest enllaç trobareu més informació.

    Article complet

  • Llibre de lectura, Josep Pla

    No sempre és fàcil llegir Josep Pla. Llibre de lectura, tanmateix, és una oportunitat per llegir narracions curtes de diferents temàtiques relacionades amb alguns animals, com el rossinyol, l’esquirol o les gavines; uns quants oficis vells, com el sereno o el mestre d’aixa; indrets empordanesos, com Pals, Tamariu o Calonge;  i personatges importants com Pompeu Fabra o Josep Carner.   Llibre de lectura és un bon inici per llegir Pla a petites dosis, per assaborir la seva ironia, per gaudir de les seves descripcions i per recordar formes antigues de parlar.

    Article complet

  • La volta al món en 80 dies

    Aquesta novel·la és un clàssic de Jules Verne que explica el viatge que fa el cavaller anglès Phileas Fogg, a finals de segle XIX, per guanyar una aposta demostrant que es pot fer la volta al món en 80 dies. Com en totes les obres de Verne, l’acció, la imaginació i els ginys fantàstics hi són presents des del principi fins al final, així com l’humor i la intriga. El dibuix de la portada correspon a la versió en lectura fàcil, però si us hi veieu amb cor, podeu provar amb la versió original.

    Article complet

  • El setè àngel

    El setè àngel, de David Cirici, és una bona novel·la per llegir. Ciriri –professor, escriptor i guionista- sap entrellaçar en capítols curts i àgils el dol i la supervivència, el Primer Món i la fugida massiva de persones i famílies senceres, sobretot sirianes, de la guerra i de tots els horrors que comporta. Un nen, un pare, una mare, una família de Síria, unes periodistes… en són els protagonistes. Atrapa i fa reflexionar. És de bon llegir.

    Article complet

  • La vida que aprenc

    “Prou sé que la vida s’aprèn vivint-la, sovint a patacades, però mirar d’endreçar els aprenentatges per escrit els consolida.”

    Carles Capdevila

    La vida que aprenc és un recull d’articles de Carles Capdevila. S’hi recullen tots els temes que li interessaven: l’educació, la salut, les emocions, les pors, la vida personal i col·lectiva, les il·lusions, el voluntariat, la bona gent, la feina ben feta. Escrit en un llenguatge molt planer i molt proper, se’ns acosta com ell sabia fer-ho: de cara, amb tendresa, de vegades amb humor i amb una sensibilitat exquisida.
    Un llibre imprescindible per recordar el que va ser un gran periodista i, sobretot, un gran comunicador.

    Article complet

  • Aurora Bertrana

    Aquest any es commemoren els 125 anys del naixement de l’escriptora Aurora Bertrana (i 150 del naixement del seu pare, Prudenci Bertrana) i per això us en volem recomanar la lectura.
    L’Aurora va ser una dona avançada a la seva època, feminista, aventurera, valenta. El 1926 va viatjar a Tahití i de seguida es va interessar per la manera de viure de la població autòctona, especialment de les dones. Dels articles que en va escriure en va sorgir el seu primer llibre Paradisos oceànics.
    Durant els anys de la República va desplegar una intensa activitat cultural a Barcelona, mentre publicava el seu segon llibre, Peikea, princesa caníbal, un recull de contes i llegendes de les illes del Pacífic, i L’illa perduda, escrit conjuntament amb el seu pare.
    El 1935 va fer un viatge a Marroc, tota sola, per conèixer la vida de les dones musulmanes. De l’experiència en sorgiria El Marroc sensual i fanàtic. El 38 va emprendre el camí de l’exili cap a Ginebra, on va viure uns anys de gran penúria econòmica i escriure tres llibres a l’entorn de l’experiència de la II Guerra Mundial.
    Tornà a Catalunya el 1950 i continuà escrivint. La seva novel·la Vent de grop va ser portada al cinema, amb el títol La llarga agonia dels peixos fora de l’aigua
    També va escriure la biografia del seu pare i les seves memòries, que es van acabar de publicar després de la seva mort, el 1974.
    En aquest enllaç hi trobareu més informació.

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Lectures compartides des de Palafrugell

    Us donem la benvinguda al blog Lectures compartides a Palafrugell. Amb aquest nou espai pretenem intercanviar l’opinió de les nostres lectures, del professorat i de l’alumnat, perquè llegir és una font inesgotable de coneixement, de lleure i d’informació.


    Calendari


    Favorits


    Etiquetes

    Assaig Autors i autores Contes Còmic Intriga Lectura fàcil Lectures adaptades literatura juvenil Llibres fàcils Memòries Novel·la Novel·la històrica Revistes Teatre