Consorci per a la Normalització Lingüística
Aquest llibre ens el recomana la Míriam, del nivell Intermedi 2. És una història d’intriga situada al barri del Born de Barcelona i que té com a protagonista una perruquera, l’Eulàlia.
Aquesta noia intentarà resoldre una sèrie de robatoris que hi ha al barri i coneixerà en Pau, un mosso d’esquadra amb qui establirà una relació.
Cavall de guerra és un llibre ambientat a la Primera Guerra Mundial i escrit des del punt de vista d’un cavall, que es cria en una granja, al costat d’un noi que el cuida i l’estima, i de sobte és venut a l’exèrcit anglès i portat a França, al front. Una història sobre la guerra i la pau, sobre l’amistat i la fortalesa.
Us el recomanem tant en la seva versió original, fàcil de llegir, perquè va ser pensada per a un públic juvenil, com en la seva versió en lectura fàcil, adaptada de l’original de Michael Morpurgo per la Núria Martí.
Aquesta és una història en forma de diari. És el diari que escriu un noi sirià entre els 15 i els 17 anys, aproximadament. Ens hi parla de l’escola, dels seus amics, de la Nadia (la seva enamorada), de la seva família i de les persones del seu entorn que són importants per a ell, especialment l’oncle Salim i en Habib, un periodista.
Però ens hi parla també del seu país, dels costums i dels menjars, dels jocs, de l’hospitalitat de la seva gent, de totes les coses bones i de les dolentes: les dictadures que s’hi succeeixen, la violència, la pobresa i la corrupció, i de la lluita de persones anònimes per resistir amb enteresa i dignitat davant tanta injustícia.
Va ser escrit el 1987 per Rafik Schami, nascut a Síria el 1946 i exiliat a Alemanya des de 1971, i és considerat una obra de literatura juvenil. Jo la recomano, però, per al públic adult perquè és una obra ben actual i que ens acosta a un món que ens resulta proper i llunyà alhora. L’obra de Schami, escrita en alemany, ha estat traduïda a 24 llengües. La versió en català és de Francesca Martínez.
En Miquel Martín, escriptor de capçalera de la biblioteca de Palafrugell, ens proposa fer una llista de totes les persones que més odiem i a continuació una altra de les coses que ens agradaria que els passés. Això és el que fa la Reparada, una dona begurenca, protagonista d’algunes de les seves obres. Mare soltera, propietària de 2 gossos i una caseta amb jardí a Begur, treballadora a Correus, escriptora, rebel, lluitadora, geniüda i amb un sentit de l’humor que, com a mínim, us farà mantenir el somriure (o la rialla) durant tota la lectura.
L’autora d’aquest llibre, la Teresa Franquesa, és doctora en ciències biològiques i aquest és el seu primer llibre de literatura creativa; abans havia escrit diverses obres sobre educació ambiental, vegetació… i la seva professió i vocació es noten molt en aquest llibre de relats.
Matèria viva és una història construïda a través de 19 relats que sempre comencen fent referència a un objecte natural o artificial: una roca, una planta, una peça de ceràmica… que remeten a un record de la protagonista. Cada un d’aquests records acaba construint la història d’una vida, feta de petits moments, bons i dolents, des de la infantesa fins al dia d’avui, amb alguns salts enrere cap a la vida dels pares i els avis.
És un llibre molt vital i amb grans dosis de tendresa.
Aquest llibre de la Teresa Juvé ens trasllada al segle XVI, a l’any 1581, per presentar-nos una història d’intriga. Un servidor del rei, el portantveus, reclòs en un castell per culpa d’una tempesta de neu, haurà de descobrir qui ha estat l’autor de l’assassinat de quatre persones.
Una barreja de misteri i d’història de la Catalunya d’aquella època ben interessant.
Aquesta novel·la, escrita per Ramon Solsona i guanyadora del premi Sant Jordi 2010, ens explica la història d’un home gran, músic d’orquestra retirat, que cansat de viure sol decideix vendre’s el pis i anar a viure alternativament a casa de les seves tres filles. A través de les seves reflexions de vell rondinaire anem coneixent la seva visió del món i, sobretot, dels models actuals de família, la relació amb els seus amics i també com va ser de dura la seva infantesa en un d’aquells asils per a nens, propis de la postguerra. L’obra té un final inesperat, relacionat justament amb la seva infantesa i el fet de no saber qui van ser els seus pares.
Un altre element molt interessant del llibre és el tipus de llenguatge que s’hi utilitza. Ramon Solsona ha sabut recrear de manera magistral el llenguatge popular, carregat d’incorreccions però viu i usat per totes aquelles persones d’edat que no van tenir l’oportunitat d’aprendre català a l’escola.
L’autora d’aquesta novel·la és una dona sarda que ens hi explica dues tradicions pròpies de la seva illa. Una és la dels “fillus de anima” que són els nens adoptats per famílies de l’illa quan els pares no poden fer-se’n càrrec. És una adopció sense papers, feta de manera consentida per totes les parts i en la qual els nens no perden el contacte amb els seus pares biològics. Sobta la naturalitat amb què la protagonista marxa amb la seva nova mare.
L’altra tradició és més difícil d’explicar, perquè tampoc està gaire documentada, i és la que dóna nom a la novel·la. Una “acabadora” era una dona que ajudava a morir bé les persones moribundes. No us en dic més, cal llegir-ho per entendre-ho.
És una novel·la d’una gran tendresa, però una mica dura en alguns moments. Tan dura com podia ser la vida a l’illa de Sardenya als anys 50, quan encara no hi havien arribat els ginys tecnològics que actualment ens fan la vida més fàcil, però també més freda i avorrida. Michela Murgia ens parla d’uns temps en què la comunitat era el centre de la vida de les persones.
Aquesta novel·la me la va recomanar un amic i és un dels llibres que m’ha agradat més dels que he llegit últimament. És d’un autor nord-americà del segle XX, força oblidat: John Williams. Va ser escrita el 1965 i l’han reeditada fa poc, l’Albert Torrescasana n’ha fet la traducció al català.
És una història molt senzilla: un noi, fill de grangers d’un petit poble de Missouri, arriba a la Universitat l’any 1910 amb la intenció d’estudiar a la Facultat d’Agricultura, però al cap de poc temps de ser allà descobrirà la seva autèntica vocació: la literatura. Aquesta passió l’acompanya durant tota la seva vida i, malgrat els seus errors i fracassos en molts altres aspectes, fa de Stoner una persona excepcional.
L’última novel·la de Màrius Serra recrea de forma lliure la vida personal de Ferran Sunyer, que va ser un prestigiós matemàtic de la primera meitat del segle XX, poc conegut perquè una malaltia el va tenir tota la vida assegut en una cadira de rodes i allunyat de la vida pública.
A partir de fets reals, l’autor imagina com devia ser la seva vida i hi dóna un toc de misteri a partir de la desaparició d’un parent i d’un quadre que va pintar Salvador Dalí a una de les seves cosines.