Montserrat Roig i Nadia Ghulam, Dia de la Dona 2016
Nadia Ghulam és la protagonista de l’obra Nadia, que es va representar el dia 3 en el marc de l’acte “Dones refugiades i demandants d’asil”. També és coautora d’El secret del meu turbant, amb Agnès Rotger, amb el qual van guanyar el premi Prudenci Bertrana l’any 2010.
Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona 1946-1991) és un dels grans noms de la narrativa catalana. Partint d’experiències pròpies i recuperant la memòria històrica del país, va retratar, des d’un punt de vista evidentment femení, la Catalunya del segle XX. Dona vital i justa, va entendre la bellesa de la vida i gaudir-ne. Va escriure novel·les i contes -que alternava amb reportatges i articles periodístics- i va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va destacar com a entrevistadora, sobretot d’escriptors de generacions precedents. En l’acte institucional del 8 de Març, Dia de la Dona, es va interpretar l’obra L’hora violeta, basada en textos d’aquesta autora, de la qual l’any 2016 es commemora el 25è aniversari de la seva mort.
Àlbum de fotografies de l’assistència dels clubs de lectura de Sant Roc i de Canyadó-Casagemes aquí.
3 comentaris
Violeta Contreras
21 març 16
0:00 #
A mi em va agradar molt aquesta sortida al teatre.
L’obra, per a mi va ser commovedora.
M’ha impressionat molt la història de la seva vida. El fet de disfrazar-se d’home com a supervivència per aconseguir una feina i mantenir a la família m’ha impactat.
El seu comentari: “Jo tenia les coses molt clares ” penso que aquestes paraules ja són una forma de llibertat però que amb comparació amb la veritable llibertat que té aquí a Espanya, això és un altre concepte perquè és on ha pogut recobrar la seva identitat i trobar la pau.
Laura Serradell
15 març 16
14:19 #
L’obra de teatre va ser molt emotiva. Hi vaig anar amb els meus alumnes d’Intermedi 2 i a tots els va agradar molt.
Rosa
15 març 16
10:50 #
Jo faig l’apunt que ens queixem per vici, que tenim tot a l’abast, que la zona de confort es tan ample que fins i tot diria que no sabem gaudir de la nostra vida ni tenim la capacitat de ser feliços.
Em va agradar l’obra i la seva posada en escena.
Escriu un comentari
RSS dels comentaris