En català, llegim i parlem

“El fil invisible”, novel·la de ficció de Gemma Lienas, amb referents històrics puntuals, és un llibre —he de reconèixer-ho— que m’ha resultat una mica feixuc de pair. No tant per l’estil d’escriptura, que és clar i entenedor, perfectament assequible per a la majoría de l’alumnat divers que assisteix als cursos de català del CPNL, sinó perquè no he estat capaç de trobar el “fil invisible” al qual agafar-me per transitar còmodament i de manera fluida al llarg de la novel·la.

Des del punt de vista de la trama m’ha semblat un pèl pretenciós, amb un entrellat dens d’històries diferents, cronològicament i temàtica, que sovint queden esfilagarsades i no acaben de formar un conjunt compacte i ben travat. Històries amb un gran potencial de suspens, com la de la cursa pel descobriment i la descripció de L’ADN —que en la novel·la apareix encarnada en el personatge històric de Rosalind Franklin— no acaba d’agafar un ritme engrescador, i cau sovint en el tedi. Altres històries dins la novel·la queden desdibuixades, sense acabar de definir-se clarament. I penso que, al llarg de 400 pàgines, es podría haver aconseguit un efecte unitari més potent.

L’anàlisi psicològica dels personatges que hi apareixen queda també en un plà inconcret, sense aprofondir, potser de manera intencionada per part de l’autora, que ha volgut deixar aquest aire vagarós que destil·la la novel·la.

Des del punt de vista de la creació literària, és una novel·la sense excessives pretensions. Llenguatge clar i entenedor, com ja he apuntat, de lectura fàcil i sense gaires embolics. Ben escrita. He trobat a faltar, però, un ritme narratiu més àgil; una tendència a la repetició de construccions gramaticals i de certes expressions i locucions llasta sovint el flux narratiu.

Atenent a qüestions d’ordre pràctic, potser cal dir que l’estil d’escriptura de la Gemma Lienas en aquesta novel·la compleix, al meu entendre, els requeriments per a ser un llibre de lectura assequible, escrit amb un llenguatge molt correcte i que proporciona eines d’expressió d’us quotidià molt valuoses; en aquest sentit sembla una tria encertada, pel context pedagògic del CPNL.

Caldría, però, plantejar-se si es poden assolir aquests requeriments amb obres d’una creativitat literària més singular i una extensió més apamada.

El fil invisible és un llibre entretingut i fàcil de llegir. El que més m’ha agradat és el tema del guió que està preparant la protagonista, la Júlia. El guió tracta del descobriment de l’ADN, però la Júlia treballa el tema des de la perspectiva de reivindicació del paper fonamental que va tenir la Rosalind Franklin en aquest descobriment, un fet poc visibilitzat durant molt temps. De fet, ni tan sols va ser anomenada quan els descobridors, Francis Crick, James Watson i Maurice Wilkins van ser guardonats amb el premi Nobel.
D’altra banda, la història personal de la Júlia ens manté intrigats fins al final. El seu viatge a l’illa de Batz, després de ser convidada a la celebració dels cents de la seva besàvia, ens dona a conèixer la seva família francesa i el misteri de l’absència de relació de la seva àvia materna amb la seva mare i la resta de la família de França.
Crec que El fil invisible és un llibre senzill, adequat pels alumnes dels cursos de català.

El fil invisible, Una novel.la on les protagonistes principals són les dones, però, on el fil conductor d’aquest protagonisme és la Julia, una dona amb molt de caràcter, intuïtiva i fidel a les seves idees i, que al voltant de la seva persona surten tots els personatges d’una història plena de suspens i incerteses.
D’una banda, la Julia canalitza aquesta història , començant amb la relació que té amb el seu marit en Carles, un científic genètic el qual vol ser pare a qualsevol preu i la seva amiga i confident, la Cristina, passant per la seva familia materna plena de misteris i secrets i, on el punt de partida és la seva àvia Odile (Odette),continuant amb la relació que té amb el seu oncle Jean amb el qual flirteja sexualment,encara que pateix una enfermetat neurodegenerativa. I finalment la seva besàvia Yboone, la qual la convida a passar el mes d’agost a l’illa de Betz (Costa Bretona) amb motiu del seu 100 aniversari i, on acaba descobrint el misteri de l’àvia Odile.Paral.lament el fet de descobrir a la protagista del seu guió, la Rosalyn FranKlin, científica marginada pel fet de ser dona i al mateix temps plagiada en el ser descobriment de l’ADN (1953). I la pintora Remedios Varo autora del quadre Harmonia,completen el seu guió.
D’ altra banda, la Gemma ens convida encaixar totes les peces del trencaclosques, fent servir la ètica i la moral en temes com ara:
-Haver de ser mare o no pel fet de ser dona .
-El naixament d’un fill, sabent que té una alteració genètica.
-La dona infravalorada.
Per concloure, al meu parer, és una obra plena de supens i misteri, amb continguts que porten al debat.Però, al mateix temps és una mica feixuga de pair per el transfons de idees.

El fil invisible és un llibre que podria haver estat bastant interessant per a mi. Pateixo d’un problema de comprensió lectora des de ben petit, però que se m’ha diagnosticat vora els quaranta-cinc anys, la qual cosa no m’ha ajudat gaire a entendre’l bé del tot. Si hagués pogut gaudir d’un àudio llibre potser, hauria estat millor per mi. És un llibre misteriós que em costa moltes vegades de situar en l’espai i el temps, ja que sembla que els salts són constants en l’àmbit de les dates. Així i tot, involucra dintre del seu temari coses científiques molt atractives i dades que ben segur et poden deixar amb la boca oberta. La reivindicació d’una científica que per l’únic motiu de ser dona va ser ridiculitzada em sembla superinteressant. Dona peu a (com sempre) fer una reflexió de tot plegat a la nostra societat.

La Gemma Lienas ens relata un estiu força revelador i inoblidable a la vida d’una barcelonina jove i independent. La invitació a passar l’agost a l’illa francesa de Batz amb motiu de la celebració dels cent anys de la seva besàvia, porta a la Júlia a descobrir els secrets ben amagats d’una part de la seva família materna i l’ajuda a prendre una decisió respecte al que vol fer amb la seva monòtona vida en parella que veu abocada al fracàs perquè, entre d’altres motius, no desitja tenir fills. Un fet casual connecta la seva visita a l’illa amb el guió del documental en el qual està treballant basat en el descobriment científic de la Rosalind Franklin, no degudament reconegut, de la doble hèlix de l’ADN.
Des del meu punt de vista, l’autora obre massa portes les quals no acaba de traspassar del tot, creant una trama no gaire àgil en alguns passatges,especialment a les primeres pàgines,amb descripcions extenses i innecessàries que aporten poc a la història principal. A més a més, fa coincidir de manera inversemblant fets diversos per tal que avanci el relat, cosa que, per mi, dilueix les atmosferes aconseguides en alguns dels capítols. L’argument està travessat per temes sucosos com per exemple, la invisibilització de les dones a la societat i la barbàrie de l’ocupació nazi a Europa entre d’altres que, posats al servei de la narració principal, generen molta expectació. Per aquest motiu, trobo que és una llàstima que tot s’acabi resolent precipitadament fent encaixar les diferents peces de manera un xic forçada i simple.
Si bé “El fil invisible” no és el tipus de literatura que m’e’agrada més, l’he trobat, per moments, entretinguda.

El fil invisible és una novel·la amb un misteri que la nostra protagonista la Julia haurà de resoldre.
La història ens mostra el retrobament amb la seva família francesa a l’illa de Brazt.
La meva opinió és que el llibre conté massa informació que no es correspon amb la trama principal de la historia.
La seva lectura ha sigut fàcil i entretinguda.
Tot i que, el llibre té moltes pàgines el final m’ha semblat entranyable i ho recomanaré.

La novel·la «El fil invisible» m’ha semblat un llibre de lectura lleugera, amb el qual, de català, n’he après molt.

Com a estudiant d’aquesta llengua, me n’emporto una major varietat lèxica que agraeixo, especialment, pel llenguatge i les expressions quotidianes que utilitza l’autora en els diàlegs; que són els que donen ritme a alguns dels capítols.

Com a lectora, trobo que potser s’ha abusat un xic de les coincidències i casualitats que fan que es resolguin algunes de les incògnites que ens presenta la trama. Pel que fa a la llista d’ingredients o temes que incorpora Gemma Lienas a la seva recepta de novel·la (si em permet apropiar-me per un instant del seu símil), hi trobem:

– una bona base de pressions socials o invisibilitzacions que hem patit i patim les dones
– mig quilo de relacions individuals, familiars y sexo-afectives
– un manat de qüestions ètiques sobre genètica, dominació, vincles…
– dues cullerades de diversitat funcional
– una pinçada de salut mental
– i un grapat de memòria històrica, entre d’altres.

Com a convidada a dinar, he de dir que, tot i que al principi el plat se’m presentava una mica pesat, finalment l’experiència lecto-culinària ha estat entretinguda i força enriquidora.

, Una novel.la on les protagonistes principals són les dones, però, on el fil conductor d’aquest protagonisme és la Julia, una dona amb molt de caràcter, intuïtiva i fidel a les seves idees i, que al voltant de la seva persona surten tots els personatges d’una història plena de suspens i incerteses.
D’una banda, la Julia canalitza aquesta història , començant amb la relació que té amb el seu marit en Carles, un científic genètic el qual vol ser pare a qualsevol preu i la seva amiga i confident, la Cristina, passant per la seva familia materna plena de misteris i secrets i, on el punt de partida és la seva àvia Odile (Odette),continuant amb la relació que té amb el seu oncle Jean amb el qual flirteja sexualment,encara que pateix una enfermetat neurodegenerativa. I finalment la seva besàvia Yboone, la qual la convida a passar el mes d’agost a l’illa de Betz (Costa Bretona) amb motiu del seu 100 aniversari i, on acaba descobrint el misteri de l’àvia Odile.Paral.lament el fet de descobrir a la protagista del seu guió, la Rosalyn FranKlin, científica marginada pel fet de ser dona i al mateix temps plagiada en el ser descobriment de l’ADN (1953). I la pintora Remedios Varo autora del quadre completen el seu guió.
D’ altra banda, la Gemma ens convida encaixar totes les peces del trencaclosques, fent servir la ètica i la moral en temes com ara:
-Haver de ser mare o no pel fet de ser dona .
-El naixament d’un fill, sabent que té una alteració genètica.
-La dona infravalorada.
Per concloure, al meu parer, és una obra plena de supens i misteri, amb continguts que porten al debat.Però, al mateix temps és una mica feixuga de pair per el transfons de idees.

Quan ens van demanar llegir-nos aquest llibre, no em va fer gaire gràcia, encara menys al moment de veure’l i treure’l de la biblioteca. Tampoc van ajudar les primeres pàgines a canviar el meu pensament.

No obstant això, la mescladissa de novel·la negra i històrica amb gotetes romàntiques i tota la divulgació científica que a poc a poc va tornar el meu pensament al punt, que agafava el llibre amb ànsia i tristesa en contemplar que cada vegada em quedava menys.

Tanmateix, hi ha trames que sobtarien, ja que distreuen de la principal i aporten poc o res. Llavors, el relat es converteix en reiteratiu i predicible.

Per concloure, vaig gaudir enormement de la narració i de l’aprenentatge, ja sigui geogràfic, científic i històric, però si l’autora s’hagués explaiat una miqueta menys, m’hagués semblant més amè.

El fil invisible de la Gemma Lienas és un llibre de lectura fàcil i molt descriptiu. Al meu parer, al principi és massa lent, amb moltes explicacions de la vida quotidiana de la protagonista, la Júlia. Però després, el llibre fa un gir important i l’autora ens trasllada a la Bretanya Francesa, amb el viatge que fa la protagonista per conèixer la seva besàvia i la resta de la seva família.
Tot canvia, i amb aquest viatge sembla que la història també ens transporti a una altra època, és com un viatge en el temps. L’autora ens fa viure als anys 40, en el moment de la invasió nazi. A més a més, el relat es torna intrigant, enllaçant la recerca de les arrels familiars de la protagonista, a la mateixa illa on havien anat personatges científics, pintors d’aquella època. L’autora aconsegueix que el lector vulgui estirar del fil invisible, per anar resolent les intrigues que es van plantejant.
També és interessant que hagi volgut donar una versió diferent de la història de la científica Rosalind Franklin, ateses les dificultats de les dones al món de la ciència.
En conclusió, trobo que al final la novel.la té molts ingredients per fer atractiva la seva lectura, combinant temes d’història amb intriga i pinzellades d’amor incloses.

A, “El fil invisible”, una novel.la sobre dones, Gemma Lienas relata les incerteses que turmenten a la Júlia, la protagonista.
D’una banda, la Júlia no troba l’argument per escriure un guió com a documentalista de ciència.D’altra banda es qüestiona la seva relació matrimonial i el fet de decidir tenir un fill.
Haurà de prendre aquesta decisió per complir amb les convencions socials? o bé, prioritzarà la seva carrera professional? El debat de la maternitat recorre tota la novel.la…
Amb l’objectiu de resoldre aquestes incerteses i trobar un espai on escriure i posar distància amb en Carles, el seu marit, la Júlia aprofita una invitació familiar a l’ílla de Batz per celebrar els 100 anys de la seva besàvia Yvonne.
La novel.la combina a l’illa bretona les dues trames principals; un antic secret familiar i el descobriment de l’estructura de l’ADN, temàtica del guió que escriurà finalment la protagonista.
De fàcil lectura, “El fil invisible”, ens mostrarà la personalitat curiosa, intuitiva i detallista de la Júlia que trobarà els seus orígens i la seva identitat en el seu passat i també les respostes al seu futur.

La meva opinió sobre el llibre “El fil invisible” és que, tot i que té un vocabulari senzill, la trama es desenvolupa d’una manera esperada amb unes descripcions llargues i repetitives i té un final forçat que acaba deixant accions sense resoldre’ns, a mi em va mantenir lligada esperant que alguna cosa hi passés.
El que més em va agradar van ser els valors tan importants que transmet la Júlia, la protagonista, com el respecte que es té a si mateixa sent conscient i conseqüent amb els seus sentiments i les seves accions, l’amistat que manté amb la seva amiga Cristina i la reivindicació que fa del feminisme a través d’un documental en el qual està treballant, que tracta de la persona de la Rosalind Franklin, que va ser una científica i química que va tenir un paper molt rellevant en el descobriment de l’estructura de l’ADN, a qui no se li van fer els reconeixements que es mereixia per haver nascut en una època amb una societat clarament sexista.
Igual de considerable és la figura de la pintora mexicana Remedios Vero que, tot i que no figura com a personatge en si, té un paper rellevant al llarg de tot l’argument.
És un llibre recomanable per passar una estona distreta, però crec que les notes sobre el documental en què treballa la Júlia eren del tot prescindibles i no aporten cap mena d’informació necessària.

“El fil invisible ” ha estat el llibre triat com a lectura en el nostre grup de classe de català.
Amb una lectura fàcil i entretinguda barreja varies trames històriques amb una història personal de la Júlia, la protagonista. Una noia amb un caràcter fort i decidit que vol descobrir la història de la seva família.Reconec que m ‘ha picat la curiositat i he buscat més informació d’alguns dels personatges,així com, esdeveniments històrics que surten a la novel.la.
L ‘ únic que m’ ha semblat una mica forçat és el final,tot es resolt a l’ últim capítol i jo l’ hauria arrodonit més.Un llibre recomanable per passar una bona estona.

«El fil invisible» m’ha semblat un llibre entretingut, amb un argument envitricollat, tot i que la seva manera d’utilitzar la història com a eina al servei de l’argument m’ha semblat una mica artificial i poc pensada. Si es vol fer servir un tema ja tan conegut com és la marginalització de la científica Rosalind Franklin, cal trobar alguna perspectiva interessant sobre els fets i no només «ella va descobrir la doble hèlix abans i ho puc demostrar amb aquesta història d’un detall en un quadre que no va ser real». El tema de l’hermafroditisme rep un tractament també bastant superficial en una breu digressió sobre l’Enciclopèdia de Diderot, cosa que em sembla una llàstima, atès que les persones intersexuals tenen una història molt rica que hauria valgut la pena investigar i explorar, en lloc de donar per fet que el seu tractament de part de la societat del passat s’hauria caracteritzat sempre pel rebuig i l’opressió: la realitat és molt més complexa i sorprenent, i hauria ofert possibilitats temàtiques que no se n’han aprofitat gaire aquí.

M’ he llegit, el llibre de la Gemma Lienes “El diari lila de la Carlota”. M’ ha agradat molt, és molt facil de llegir, i molt informatiu.
La Carlota mira el món amb les “Ulleres Liles”, explica al diari situacions quotidianes que són masclites, injustes i discriminatòries. Se n’adona que la dona és tractada de manera inferior a l’home.

Jo vull opinar sobre el diari lila de la Carlota, tracta sobre el maclisme-feminisme, ho recomano, i sobre tot si ets home,la Carlota animada per la seva àvia comença a escriure en un diari que li regalan pel seu aniversari,al principi el regal no li fa cap gràcia, però a medida que va descubrint, que quasi tots els homes són maclistes, escriu tots el dies amb ell, al descobrir el món que s’amaga darrera dels homes maclistes, i s’nadona que el maclisme és a tot arreu,feina,anuncis tv, etc.Hos el recomano.

Jo he llegit UN TRESOR AMAGAT.És el diari d’una periodista, l’Eva, i explica com l’afecta psicològicament una crítica dolenta, i com gràcies a la seva amiga Llum, que li ensenya canviar amb trucs el seu mirall Interior. El llibre m’ha agradat. Fàcil per llegir i mostra trucs per aprendre a  trencar el mirall deformat i com trobar el mirall positiu.  

M’ha agradat molt com l’escriptora ha desenvolupat el tema científico, ple de detalls i com ho ha relacionat amb la història de la vida de la Júlia.
En la xerrada amb ella m’ha impressionat tota la preparació que cal fer per escriure una novel·la, la quantitat de documentació, i em quedo admirada de com ella ho fas.

“El fil invisible” és una novel·la que al principi se m´ha fet una mica pesada amb tantes explicacions peró, que després, s´ha tornat bastant entretinguda perquè mostra a la protagonista, la Júlia, com ha de enfrontar-se a una decisió clau en la seva relació de parella a més de, acabar d’escriure a temps un treball per a la seva feina i com la invitació, per part d’uns familiars, a una illa francesa fa que acabi descrubrint un secret de el passat.

El fil invisible, una història amb un misteri per resoldre, una novel.la amb un toc molt marcat de feminisme. Reivindica el dret de la dona d´escollir el seu destí, si vol o no ser mare fugint una mica del que ens marca la societat.
Una lectura entretinguda i fàcil. M´ho he passat bé llegint-la.
em va agradar assistir a la xarrada de la sra. Gemma Lienas, la qual ens va comentar la manera de “Cuinar un Llibre” . Trobo que és una persona molt agradable i propera. Em va causar molt bona impressió.

Som un grup de teatre de Badalona i el dia 11 de març fem la lectura dramatitzada de ‘El fil invisible’ a la biblioteca de canyadó de Badalona (ahir la vam fer a la biblioteca Can Casacuberta). Esteu més que convidats/des!!!
Una llàstima que no ens hem assabentat abans de la visita de l’autora perquè podríem haver-nos coordinat i acompanyar l’acte.

No solc llegir llibres de ficció però aquest llibre “El final del joc” m’ha encantat. Es llegeix fàcilment i és original, ja que conta la història d’un divorci des del punt de vist d’un nen de sis anys amb totes les confusions que poden passar. Aquesta manera de contar una història trista, com la d’un divorci, contrasta amb els moments divertits provocats per la innocència del nen que no entén el que està passant i que treu les seves pròpies conclusions.