La pell i la princesa, de Sebastià Alzamora
Aquest llibre de Sebastià Alzamora va guanyar el premi Josep Pla 2004.
Explica la història de Puppa a la Praga del segle XVIII. El jove Puppa es converteix en un soldat de la cort reial i li toca fer d’amant d’una reina luxuriosa mentre estima en secret la princesa que protegeix.
A mig camí entre el gènere històric i el fantàstic, el llibre és ple de sexe, delictes, traïcions, violència i intriga. Però també parla de la passió pels llibres del personatge principal.
17 comentaris
Silvestre
22 maig 14
17:55 #
A “la pell i la princesa” l’autor, Sebastià Alzamora, situa l’acció en el context històric de la Guerra dels Trenta Anys. Dóna algunes pinzellades del que va ser aquella guerra quan explica les revoltes en el palau de Frederic V i la batalla en la qual Antoni i Puppa lluiten a mort.
En el context d’aquesta guerra, la novel•la és una història d’amor, erotisme i fantasia. El fil argumental és la història d’un enquadernador de llibres que utilitza pell humana per a les seves enquadernacions, Puppa. A partir de la seva història l’autor porta al lector per una sèrie de situacions variades. Fantasioses algunes, amb viatges en el temps del protagonista; altres reals descrivint amb tota la seva cruesa el que va ser aquella guerra i unes altres recreant sessions de sexe molt explícit.
Al meu parer és un llibre confús. No he arribat a entendre el final i m’he quedat sense saber perquè motiu emprava la pell humana per enquadernar els seus llibres. Aquest era el motiu pel qual l’home coix va visitar Puppa. Ell pensava que la pell de la seva cama havia estat utilitzada per enquadernar llibres i tracta de sostreure-li el motiu de la seva particular afició. A partir d’aquí, Puppa explica la seva història i al final deixa a tots sorpresos i sense saber molt bé que ha passat. Sembla que l’autor hagi deixat el llibre obert perquè cada lector posi el seu final.
Loli
22 maig 14
17:43 #
Aquest llibre no m’ha agradat molt, al principi de la lectura, si que m’ha semblat molt interessant però després s’ha anat fent molt far xut. Tot i que tinc que dir que té una lectura fàcil de llegir…
Mª Carme Gil
20 maig 14
17:42 #
El llibre m´ha agradat, tot i que cap al final hi havia moments que em perdia una mica .
L´he trobat intens i la descripció de les escenes m´ha semblat molt detallada i elaborada.
Susana
19 maig 14
11:25 #
És un llibre que enganxa des del pricipi; de fàcil lectura i ric en adjectius descriptius.
La trama, entre històrica i fantàstica, no em va agradar gaire doncs, al meu entendre, hi ha massa episodis de violència i sexe gratuïts.
Carmen Luna
17 maig 14
19:26 #
Un llibre dens, aixut, i sobretot molt sanguinari. Molta sang i fetge.
Hi ha un moment del relat que, bem bé, no soc capaç d’entendre qui narra l’història.
Per a mi, no és un llibre que pogui recomenar.
MARTA FERRERES
16 maig 14
12:10 #
El llibre m’ha semblat molt original, tot i que he trobat el final embolicat i confús. La vida del protagonista canvia constantment amb molta intriga i misteri.
Crec que és contradictori escriure de fets històrics com és la Guerra dels trenta anys a Praga i barrejar-ho amb una literatura fantàstica i irreal. Una altra contradicció que no m’ha agradat és que el protagonista és addicte a la violència i al sexe i en canvi en altres moments és com si fos una altra persona dolça, tendra i enamorada de la princesa.
El recomanaria llegir amb molta calma i tranquil · litat, ja que moltes vegades (sobretot apartir de la meitat del llibre) perds el fil i has de retrocedir algun capítol per entendre´l.
M Carme Tor
15 maig 14
18:08 #
A mi el llibre no m´agradat. És veritat que la literatura fantàstica no és un gènere que m`apassioni, però quan es barreja amb fets reals encara m´agrada menys. I aquest és el cas de ” La pell i la princesa”.
Al principi, la història és interessant. Trobo molt original el relat d`en Puppa sobre l`encuadernació del llibre, però després es va embolican amb la història de Praga i es fa feixuc i enrevessat. El final del llibre no l´he acabat d´entendre.
Malgrat sigui un premi Josep Pla, jo no el recomanaria a ningú.
Miriam portero
15 maig 14
13:26 #
El llibre al principi le trubat una mica aborrit, pero comforma el seguía llegin m´ha enganxat, m´ha costat una mica lleguirlo , ja que moltes paraules están escritas en un català , mallorqui y no las he entes bé, y el final le trubat una mica ambulicat, no le acabat de entendre be del tot. De totas maneras m`agradat.
Jose del Toro
14 maig 14
11:03 #
El llibre no m’ha enganxat en cap moment. Està ambientat en la Praga de la Guerra dels Trenta Anys, barrejant històries i situacions diverses, amb un punt de connexió una mica enrevessat. Comença bé, però poc a poc es torna feixuc. El final del llibre m’ha semblat molt confús, m’ha donat la sensació de que l’autor tenia que acabar-lo de qualsevol manera. No és un llibre que jo recomanaria a ningú.
Montse Ruiz
13 maig 14
18:21 #
Aquest llibre no m’agradat gaire perquè el trobo massa fantàstic. Pel que fa al vocabulari té moltes paraules descongegudes per a mi. El final del llibre m’ha deixat amb dubtes sobre els personatgesprincipals: el coix, el Puppa, i el secret revelat del rabí.
Per altra banda l’autor Sebastià Alzamora té molta imaginació per fer aquesta barretge d’històries a la trama.
A. Blázquez
13 maig 14
12:16 #
Aquest llibre m’ha agradat en general.
No m’ha resultat gaire difícil a l’hora de llegir perquè el vocabulari que fa servir no és massa tècnic, i a més a més t’enganxa a mida que vas llegint perquè vols saber què passarà.
Una crítica que faria al llibre és què el final no m’ha quedat gaire clar.
Ascen Gómez
12 maig 14
22:35 #
La pell i la princesa
En general no m’ha agradat. Al principi, semblava que era un llibre molt interessant i inclús vaig pensar que seria un d’aquests llibres que et mantenen expectant durant tot l’argument. Però, en aquest cas no va ser així. A mida que avançava la lectura es tornava molt feixuc.
A més a més, al final em va donar la sensació de no haver-hi entès gaire.
Crec que no el recomanaria a ningú.
J. Enrique
12 maig 14
19:54 #
Al principi, aquesta novel·la m’ha semblat bastant interesant, però a meitat del llibre m’ha començat a cansar. No m’ha agradat la manera de fer desaparèixer els personatges i sobretot no m’ha agradat gens el final.
cèlia martínez balaguer
12 maig 14
18:38 #
El llibre ” La pell i la princesa ” m’ha atrapat des de el començament. Ambientat en la Praga de la Guerra dels Trenta Anys, m’ha semblat molt amè fins arribar apròximadament a la meitat del llibre,on a partir d’aquí ha començat a fer-se’m pesat, havent de rellegir alguns paràgrafs ja que perdia el fil, i no pas degut al ric vocabulari què l’autor ha utilitzat. El final del llibre m’ha semblat molt enterbolit, m’ha donat la sensació de que no sabia com acabar-lo. Malgrat tot, jo el recomanaria.
Manyang Qiao
10 maig 14
13:46 #
Aquest llibre de l’autor Sebastià Alzamora titulat La pell i la princesa és bo.
Hi ha pocs personatges en el llibre i això és molt fàcil de recordar. A més, les paraules que va utilitzar l’autor són riques. Em va agradar molt la part de la guerra històrica a la Praga.
Tanmateix hi ha uns paràgrafs que l’autor va escriure amb llengua estrangera, els quals no vaig poder entendre. És una llàstima.
F. Burgos
08 maig 14
13:14 #
La pell i la princesa
En general m’ha agradat, però diferenciant dues parts. La primera fins més o menys la meitat del llibre on la trama m’ha mantingut expectante i m’ha agradat molt, però hi ha un moment, a partir d’aquesta meitat, que fins i tot rellegint un parell de vegades em costava seguir el personatge i el que ens intentava transmetre, tot dins del vocabulari utilitzat i les diferents situacions que de vegades no aconseguia enllaçar. Per a mi és un bon llibre que podria recomanar, però amb expectatives baixes al final del llibre.
Gràcies
Sergi Robles i Berdoy
07 maig 14
23:05 #
El llibre La pell i la princesa m’ha enganxat de bon començament, la trama és interessant i la història força plena de detalls, però (sempre hi ha un però) a mig llibre o potser abans es comença a tornar feixuc, i per aquest motiu he hagut de rellegir algunes pàgines més d’una vegada, no pel vocabulari emprat, sinó més aviat perquè no acabava d’entendre el que estava explicant.
Potser el motiu d’aquests canvis a la narració per part de l’autor han estat provocats de forma involuntària en haver-la escrit en tres períodes de temps diferenciats, segons m’ha semblat entendre al final del llibre.
Escriu un comentari
RSS dels comentaris