En Ferran i la Isabel, una parella diferent
La primera trobada, com qui no vol la cosa, es va convertir en un recorregut de més de vuit hores, des de la Zona Universitària fins al Fòrum. “És que xino-xano anàvem fent-la petar, i de cop ens vam trobar al mar!”. Van ser deu quilòmetres de conversa amena, distesa i empàtica. Això només per començar…
El Ferran afirma haver conegut una gran persona; la Isabel també. Ella ens explica que la vida la va vincular amb Catalunya ja des de la seva ciutat natal de la Plata, a l’Argentina, quan es va casar amb el Jordi, un català. Emocionada ens recorda com, pel fet de ser periodista, va haver de realitzar un reportatge sobre els casals catalans i el seu marit va prestar-se a acompanyar-la. Ell, que fins aleshores es resistia a parlar en català, en arribar i sentir “Bon dia!” es va posar a plorar.
A partir d’aquell moment, la Isabel va decidir estudiar la llengua catalana ja que hi va connectar emocionalment. Vet aquí que ja fa dotze anys que va aterrar a Barcelona. Des d’aleshores no ha parat de fer cursos amb l’objectiu d’assolir el nivell C i, com que a la tercera va la vençuda, i gràcies a l’ajuda d’en Ferran, finalment ja ho ha aconseguit.
La Isabel n’està molt agraïda, de la dedicació del seu voluntari. Hores i hores de conversa, dedicació altruista, vocació d’escolta activa… Les seves ganes de millorar els han portat a convertir-se en una parella lingüística que ha après l’un de l’altra, trepitjant el territori i entenent que compartir és una manera de fer-se més gran, més ric, més humà.
Durant aquests mesos ja han conegut el Palau de la Música, el Liceu, l’Auditori, el Museu d’Història de Catalunya i el MNAC. I segueixen. En una altra ocasió, en ple estiu i per evitar la xafogor, van optar per trobar-se al capdamunt del Passeig Sant Joan però, atenció, a les dotze de la nit! I som-hi, anar baixant tot xerrant. Des de la redacció desconeixem on van finalitzar aquella trobada nocturna, si al Parc de la Ciutadella, si a la Barceloneta, si a les Torres Mapfre o més enllà. Com a curiositat, resulta que el Ferran va mig coix, però qui ho diria, oi!?
Redacció del periòdic “VxL CNL notícies de Barcelona”
