Una parella diferent

En Ferran i la Isabel, una parella diferent

La primera trobada, com qui no vol la cosa, es va convertir en un recorregut de més de vuit hores, des de la Zona Universitària fins al Fòrum. “És que xino-xano anàvem fent-la petar, i de cop ens vam trobar al mar!”. Van ser deu quilòmetres de conversa amena, distesa i empàtica. Això només per començar…

chiringuitos-barceloneta

El Ferran afirma haver conegut una gran persona; la Isabel també. Ella ens explica que la vida la va vincular amb Catalunya ja des de la seva ciutat natal de la Plata, a l’Argentina, quan es va casar amb el Jordi, un català. Emocionada ens recorda com, pel fet de ser periodista, va haver de realitzar un reportatge sobre els casals catalans i el seu marit va prestar-se a acompanyar-la. Ell, que fins aleshores es resistia a parlar en català, en arribar i sentir “Bon dia!” es va posar a plorar.

A partir d’aquell moment, la Isabel va decidir estudiar la llengua catalana ja que hi va connectar emocionalment. Vet aquí que ja fa dotze anys que va aterrar a Barcelona. Des d’aleshores no ha parat de fer cursos amb l’objectiu d’assolir el nivell C i, com que a la tercera va la vençuda, i gràcies a l’ajuda d’en Ferran, finalment ja ho ha aconseguit.

La Isabel n’està molt agraïda, de la dedicació del seu voluntari. Hores i hores de conversa, dedicació altruista, vocació d’escolta activa… Les seves ganes de millorar els han portat a convertir-se en una parella lingüística que ha après l’un de l’altra, trepitjant el territori i entenent que compartir és una manera de fer-se més gran, més ric, més humà.

Durant aquests mesos ja han conegut el Palau de la Música, el Liceu, l’Auditori, el Museu d’Història de Catalunya i el MNAC. I segueixen. En una altra ocasió, en ple estiu i per evitar la xafogor, van optar per trobar-se al capdamunt del Passeig Sant Joan però, atenció, a les dotze de la nit! I som-hi, anar baixant tot xerrant. Des de la redacció desconeixem on van finalitzar aquella trobada nocturna, si al Parc de la Ciutadella, si a la Barceloneta, si a les Torres Mapfre o més enllà. Com a curiositat, resulta que el Ferran va mig coix, però qui ho diria, oi!?

Redacció del periòdic “VxL CNL notícies de Barcelona”

 

Share

Desé aniversari del Voluntariat per la llengua a Osona

P1030028Dimarts, dia 5 de novembre, el Centre de Normalització Lingüística d’Osona va organitzar un acte per commemorar el desè aniversari del Programa Voluntariat per la Llengua, que també va coincidir amb l’obertura dels cursos de català per a adults 2013-14.

L’acte va reunir 150 assistents i va començar amb la intervenció de la directora del CNL d’Osona, Dolors Solà, que, a més de donar la benvinguda als assistents, va parlar de la riquesa d’aprendre una llengua i de poder fer-ho mitjançant el voluntariat.

Després es va resumir la trajectòria del programa durant aquests deu anys: què és, què s’ha fet, com es gestiona, qui en forma part, com s’hi pot col·laborar i, en definitiva, tot allò que forma aquesta suma de voluntats que és el Voluntariat per la Llengua. Tot aquest procés estava simbolitzat amb un cabdell de fil que s’anava descabdellant i alhora anava teixint xarxa.

Finalment, i seguint amb la imatge del cabdell de fil, una representació dels participants d’aquest projecte, va explicar breument la seva experiència al mateix temps que feien una xarxa que simbolitzava la xarxa del Voluntariat.

Així, voluntaris de tota la comarca, representats per parelles lingüístiques dels inicis, parelles actuals, participants al grup de teatre i al Club de lectura, voluntaris i aprenents que han organitzat activitats, parelles que treballen per fomentar la lectura, aprenents que ara ja són voluntaris, representants d’entitats col·laboradores, etc., van quedar enllaçats pel fil. L’última participant va passar el cabdell al regidor de cultura de l’ajuntament de Vic, Joan López, que va remarcar la importància del Voluntariat tant pel que fa a l’ús de la llengua com de la cohesió social.

Durant el mes de novembre es pot visitar una exposició del Voluntariat per la Llengua al CNL d’Osona.

Fotos de l’Acte

Share

El Venedor de records

Aquest dissabte dia 25 a les 12 del migdia i a les 8 del vespre es passa a Folgueroles “El venedor de records”. En el marc dels actes d’aquest cap de setmana organitzats, a Folgueroles, també hi participaran un  escriptor amazic i un escriptor palestí.

Folgueroles acull aquest cap de setmana dos poetes amenaçats i perseguits per escriure en la seva llengua

La Fundació Jacint Verdaguer col·labora en el projecte del PEN català que  dona aixopluc als escriptors amenaçats i perseguits arreu del món com a conseqüència de la seva feina. L’objectiu és facilitar que aquests escriptors puguin desenvolupar la seva feina amb total llibertat i permetre la interacció entre escriptors, intel·lectuals i gent de la cultura del país de tal manera que puguin conèixer la nostra cultura i fer de porta veu de la nostra realitat i els nostres anhels.

Basem Al-Nabriss, Rafaella Salierno i Salem Zènia   nasem-al-nabriss

Participaran a Folgueroles en els actes del segon cap de setmana de la Quinzena Literària Verdaguer 2013: el poeta i novel·lista en llengua berber Salem Zènia  i el poeta i escriptor palestí, Basem Al-Nabriss el quart escriptor acollit pel PEN Català en el marc del programa Escriptor Acollit.

Divendres 24 de maig

19 h Sala de Plens

Salem Zènia pronunciarà la conferència Dir sense por. Llibertat d’expressió

Salem Zenia, va néixer 1962 a Frèha (Tizi-Ouzou ) a la regió algeriana de la Cabíl.lia. És poeta i novel·lista en llengua berber, amazic. Fundador del diari Racines/Izuran, quinzenari bilingüe francès/amazic orientat ala promoció de la literatura i cultura berber. Ha publicat a més els poemaris Les rêves de Ydir/Tirga n Yidir (1993) i Printemps/Tifeswin (2004) i les novel·les Tafrara (1995) i Iyil d wefru (2003).Actualment està  acollit pel PENCatalà i resideix a Barcelona.

 Participarà en els actes del cap de setmana Basem Al-Nabriss

Basem Al-Nabriss, escriptor palestí , que va arribar el 28 de juny passat a Catalunya, procedent del camp de refugiats Khan Younis de Gaza, per residir per un període de dos anys a Barcelona.

Cronista hiperactiu, és autor del Diari de Gaza i signa periòdicament una columna literària al diari digital Eleph, el més important en llengua àrab i que es publica a Londres. La seva poesia s’inspira “d’aquesta existència de vegades absurda”. La seva sentència preferida: “La humanitat ha arribat a un punt en què no pot tornar a l’edat primitiva, però encara no hem arribat a ser homes.”

http://www.pencatala.cat/opinio/427/bassem-al-nabriss-escrivim-poesia-per-resisitir

 

Share