Yira
De Gaston Core & La zoológica
Les dàrsenes, les presons, els cafès, les cantonades, els bordells, l’avinguda més ampla del món, són les fronteres originals del lunfardo, un llenguatge bastard i críptic, arma i artefacte dels malfactors que a principis de segle XX van ajudar a construir la història popular de Buenos Aires .
Yirar deriva del verb italià girare ( girar, donar-se la volta ). En l’argot porteño un Yiro és una prostituta. Així es denomina a aquestes dones que per esquivar a la policia, s’allunyaven del seu lloc deambulant sense destí tornant més tard a la mateixa cantonada. L’expressió fer un Yiro o yirar, descriu avui dia no només la sort de les prostitutes sinó de qualsevol individu que envolta, allunyant-se, un punt de partida al que sol tornar.
A l’escena una rebotiga d’una sala de banquets i en la rebotiga una cambrera japonesa, un cantaor contractat per a la celebració, un músic que està allà des de sempre i una actriu estrangera. Tots ells vigilats per una veu en off mecànica i distant. Tots ells evoquen els seus records i les fantasies que van deixar enrere en una tensió constant que els situa en les fronteres entre somni i realitat.
Direcció: Gaston Core, dramaturgia: Gaston Core, Akemi Goto, Jose Marino, Rhona Pearce, Salvador S. Sánchez, Dolors Sans i Sergi Gibert. Amb la col·laboració i acompanyament de Mario Roehrich Rubio.
Ajudant direcció: Sergi Gibert Daumal
Intèrprets: Akemi Goto, Jose Marino, Rhona Pearce, Salvador S. Sánchez, Dolors Sans.
Disseny d’escenografia, de vestuari i d’il·luminació: Natalia Aguirre Marchione i Gaston Core amb la col·laboració de Roger Orra.
Espai sonor: Jose Marino
Assitència moviment flamenc: Frederic Gomez
Tutoritzat per Roberto Romei
Col·laboradors especials: Silvia Ferrando, Eric ,Oriol, Aina Garriga, Pilar Albadalejo i Gemma Sangerman.
Amb la participació de Denise Duncan Villalobos en el desenvolupament inicial del projecte.
Article complet
