Les persones del camp 

 Fa molt de temps en una època antiga hi havia un home molt ben educat. Tenia un hort amb moltes fruites i verdures, agafava només les fruites i verdures que necessitava per ell i pels seus fills cada any.

El que sobrava ho repartia als pobres, i Al·là l’ajudava a mantenir-se bé per ajudar els altres. Quan es va fer gran l’home es va posar malalt i va ajuntar els seus fills per

demanar-los que si moria cuidessin de l’hort i sobretot dels pobres. Quan va morir l’home els seus fills es van esforçar amb l’hort i més endavant les fruites i les verdures van créixer molt i van tenir una bona collita.

Van agafar una part per a ells i l’altra part la van vendre. El germà mitjà els va dir: “No oblideu el que ens va dir el nostre pare sobre la part que donava ell als pobres”. Els germans van contestar-li “El nostre pare era ben ruc, no sabia res dels diners” perquè ells volien vendre la part dels pobres.

Un dia, al matí, van anar a l’hort molt d’hora per agafar-ho tot i no deixar res. Quan van arribar a l’hort van trobar-lo tot cremat i totes les fruites i verdures seques, i els germans es van acabar barallant. És millor tenir poc i compartir per viure en pau.

Autor: Hassan (Marroc)