RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Les persones del camp

    Les persones del camp 

     Fa molt de temps en una època antiga hi havia un home molt ben educat. Tenia un hort amb moltes fruites i verdures, agafava només les fruites i verdures que necessitava per ell i pels seus fills cada any.

    El que sobrava ho repartia als pobres, i Al·là l’ajudava a mantenir-se bé per ajudar els altres. Quan es va fer gran l’home es va posar malalt i va ajuntar els seus fills per

    demanar-los que si moria cuidessin de l’hort i sobretot dels pobres. Quan va morir l’home els seus fills es van esforçar amb l’hort i més endavant les fruites i les verdures van créixer molt i van tenir una bona collita.

    Van agafar una part per a ells i l’altra part la van vendre. El germà mitjà els va dir: “No oblideu el que ens va dir el nostre pare sobre la part que donava ell als pobres”. Els germans van contestar-li “El nostre pare era ben ruc, no sabia res dels diners” perquè ells volien vendre la part dels pobres.

    Un dia, al matí, van anar a l’hort molt d’hora per agafar-ho tot i no deixar res. Quan van arribar a l’hort van trobar-lo tot cremat i totes les fruites i verdures seques, i els germans es van acabar barallant. És millor tenir poc i compartir per viure en pau.

     

    Autor: Hassan (Marroc)

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició