El guajojó
Hi havia una jove índia tan bella com graciosa, filla del cacic de certa tribu que vivia en una clariana de la selva. Estimava i era estimada per un home de la mateixa tribu, guapo i valent, però potser més tendre de cor que la majoria de guerrers.
En assabentar-se d’aquells amors el vell cacic, que era alhora anomenat bruixot, no trobant el mosso mereixedor de la seva filla, va resoldre acabar amb el romanç de la manera més fàcil i ràpida. Va cridar l’amant i valent-se de les seves arts màgiques el va conduir a l’espessor, on li va donar una mort traïdora. Després d’experimentar la prolongada absència de l’estimat, l’índia va començar a sospitar i va anar a buscar-lo selva endins. En tornar a casa amb la dolorosa prova, va increpar el pare entre sanglots, amenaçant-lo d’avisar a la gent del crim que havia comès.
El vell bruixot la va transformar a l’instant en au nocturna, perquè ningú no sabés el que havia passat.
Però la veu de la desgraciada va passar a la gola de l’au i a través d’aquesta va seguir l’inacabable lament per la mort de l’estimat.
Autora: Yanet (Bolívia)
Cap comentari