RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • El guajojó

    El guajojó  

     Hi havia una jove índia tan bella com graciosa, filla del cacic de certa tribu que vivia en una clariana de la selva. Estimava i era estimada per un  home de la mateixa tribu, guapo i valent, però potser més tendre de cor que la majoria de guerrers.

    En assabentar-se d’aquells amors el vell cacic, que era alhora anomenat bruixot, no trobant el mosso mereixedor de la seva filla, va resoldre acabar amb el romanç de la manera més fàcil i ràpida. Va cridar l’amant i valent-se de les seves arts màgiques el va conduir a l’espessor, on li va donar una mort traïdora. Després d’experimentar la prolongada absència de l’estimat, l’índia va començar a sospitar i va anar a buscar-lo selva endins. En tornar a casa amb la dolorosa prova, va increpar el pare entre sanglots, amenaçant-lo d’avisar a la gent del crim que havia comès.

    El vell bruixot la va transformar a l’instant en au nocturna, perquè ningú no sabés el que havia passat.

    Però la veu de la desgraciada va passar a la gola de l’au i a través d’aquesta va seguir l’inacabable lament per la mort de l’estimat.

    Autora: Yanet (Bolívia)

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició