Emocionada d’arribar a Catalunya i aprendre català
La llengua es el mètode més pràctic per comunicar-nos i la manera més útil per exposar les nostres idees de forma lògica i coherent; ens ajuda per poder integrar-nos a la societat i evidentment per conèixer la seva cultura.
Catalunya es una ciutat atreta per el seu clima, el menjar mediterrani i com no!! una llengua nova per aprendre que es el català i a més amb una existència de segles.
Quan arribes a una ciutat i saps que has d’integrar-te al lloc que millor que començar a aprendre l’idioma.
Vaig arribar de Sud-amèrica a Catalunya fa un temps enrere i vaig assabentar-me que a Catalunya es parla el català doncs pensava que mai ho parlaria ja que sentia que era difícil la pronuncia es a dir la fonètica i que em costaria. Vaig pensar que havia de començar a estudiar com mínim el nivell bàsic i vaig demanar informació a l’ajuntament de Barcelona precisament a la de Les corts on vivia, llavors des d’aquí em van orientar d’anar al Consorci de normalització lingüística i es allí que vaig començar a estudiar, tot i així quan vaig acabar el bàsic 1, 2 i 3 en principi ja estava preparada per començar l’elemental, però no em sentia a punt per parlar-lo .Tot i així em sentia molt emocionada, és a dir alegre, d’haver obtingut aquell primer diploma de nivell bàsic de català i llavors vaig començar el següent nivell. Ja a punt d’acabar veia que em faltava alguna cosa per llançar- me a parlar-lo i pensava que com podria fer-ho. Amb una de les professores vaig comentar-li i li vaig explicar d’aquella vergonya que sentia i em va dir que perquè no li havia dit abans ja que podia participar en un programa esplèndid que es diu Voluntariat per la llengua, justament per posar en pràctica l’idioma que estava aprenent. Vaig inscriure’m de manera gratuïta i llavors en dies em va contactar amb una dona d’aquella zona , Les Corts, que va ésser la primera parella lingüística. Va tenir tanta paciència amb mi i a més jo em sentia a gust de parlar i deixar-me anar, que era el que jo principalment necessitava, fins i tot vaig presentar la parella lingüística a la meva família i ella també així quedàvem per fer xerrades en grup. Aquesta primera trobada del Voluntariat va ésser una gran oportunitat per poder integrar-me a l’idioma català i sentir-me més segura. Des d’aquella època he tingut a persones del voluntariat amb qui he pogut tenir xerrades de diferents temes que ens proposaven des del VxL. Bé, amb aquesta iniciativa del programa m’he trobat motivada i he pogut continuar avançant de nivell i ara em trobo que he acabat el Suficiència 1, 2, 3, no obstant, com tot idioma sempre és necessari portar-lo a la pràctica.
Actualment visc a Torelló on he sentit el català a tot arreu de comerços, l’ambulatori, botigues, restaurants, etc., i això va molt bé.
Fraga