Textos dels alumnes de bàsic 2: On vivia quan era petit?
Quan jo era jovenet, quan tenia 12 anys, jo vivia al sud de la ciutat de Bogotà, en un barri molt humil. El barri es deia Santa María del Lago.
Aquest barri era molt cèntric, hi havia dues fleques, un supermercat molt gran, una església. Hi havia moltes botigues i escoles petites.
Jo vivia en un carrer molt estret, on sempre jugava amb els meus veïns. No hi havia gaires gossos, hi havia molts nens petits, que jugaven sempre davant de casa amb mi.
(Kevin Soto, Bàsic 2)
____________________________________________________________________
Quan jo era petit vivia en un poble molt petit que es diu Aguadas (Colòmbia). El meu poble tenia poliesportiu, camp de futbol i parc de bombers. Vivia en un carrer estret, hi jugava amb els meus amics. Jo anava a escola a prop de casa , els meus pares em portaven a l’escola a peu. No hi havia gaires cotxes. Anava al camp de futbol els dilluns els dimecres, i els divendres m’agradava molt compartir estones amb els meus companys.
(Andrés Jiménez, Bàsic 2)
____________________________________________________________________
Quan jo era petita vivia als afores del poble de Bolivar, en una casa apartada, a Colòmbia. Anava a l’escola a peu i jugava amb els meus companys. A les tardes m’agradava jugar a les mestres. Era un lloc tranquil, no hi havia gaire gent. Els dissabtes tothom anava a les botigues del poble a comprar els productes per a la setmana. La meva mare era molt estricta i em castigava sovint, però també em donava molt amor. (Patricia Muñoz, Bàsic 2)
____________________________________________________________________
Quan jo era jove vivia a Colòmbia, a la ciutat de Bogotà, al barri Modelia, a l’avinguda San Fernando.
Era un barri gran i molt tranquil que tenia parcs, també cinemes, i era molt comercial. El meu carrer era estret, estava ben il·luminat i era cèntric. No hi havia gaires motos ni cotxes, hi havia moltes botigues.
M’agradava molt caminar i algunes vegades sortir a córrer. No hi havia gaires fàbriques a prop.
(Yenny Nomeling, Bàsic 2)
____________________________________________________________________
Quan jo tenia deu anys vivia a la República Democràtica del Congo, a la ciutat de Goma. Al meu barri hi havia moltes botigues, les cases no tenien pisos, eren baixes. El meu carrer era sorollós i ample, no hi passaven gaires cotxes, motos, taxis… Podíem jugar al carrer.
Quan tenia quinze anys vaig tornar al meu país. Ara hi ha cotxes, motos, taxis… És tranquil, però diferent d’abans. Ara és ple de botigues.
(Nicole Kanzayire, Bàsic 2)
____________________________________________________________________
Quan jo era petit, vivia en un poble als afores de Medellín, Colòmbia. Era un poble petit i més o menys tranquil. Els carrers estaven sense asfaltar, no hi havia gaires cotxes, però hi havia moltes motos. La meva mare em portava a l’escola, perquè estava a prop de casa meva. El meu barri era petit, tenia un parc per a nens, una pista de futbol, una església i només hi havia botigues de barri. Molt de temps després, vam anar a viure a Medellín. Era diferent, el barri era molt gran, els carrers estaven asfaltats i eren amplis i també era molt sorollós i hi havia molts cotxes, busos, un tren. M’agradava molt jugar amb els meus amics, anar a la piscina i en bicicleta. També hi havia moltes botigues i supermercats. Tot era molt bonic i diferent per a mi i per a la meva família.
(Diego Ospina, Bàsic 2)
____________________________________________________________________
Quan jo era petita vivia al Paraguai amb els meus pares i els meus germans. Jo anava cada dia a l’escola. A les tardes cada dia ens reuníem amb les amigues a jugar a casa meva. M’agradava molt menjar dolços i la meva mare només volia donar-me fruita. Vaig ser molt feliç, de nena!
(Gabriela Riveros, Bàsic 2)
