Rodoreda, Mercè. Jardí vora el mar. Club Editor 1959, SLU. ISBN: 978-84-7329-407-2.
Mercè Rodoreda (1908-1983) és considerada l’autora més important de les lletres catalanes contemporànies per l’enorme quantitat d’obres produïdes així com per la universalitat en la seva difusió. Les seves produccions literàries comprenen tots els gèneres, tot i que destaca en la narrativa. L’any 1980 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
El conjunt de la seva obra és un reflex de l’entorn social i econòmic en el qual viu l’autora; una infantesa influenciada per la passió per la lectura i per les flors que li transmet el seu avi; un matrimoni prematur amb el seu oncle matern que acabarà essent una experiència traumàtica; un exili forçat, com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola, i que li suposa haver d’obrir nous horitzons des de l’adversitat, la sol·licitud i fins a penúries econòmiques…
El punt d’inflexió en la seva vida li arriba als anys cinquanta. L’autora entra en una nova etapa, marcada per l’estabilitat emocional i econòmica, i que convergeix en la seva obra; Jardí vora el mar n’esdevé el referent. En aquesta obra l’autora es lliura relaxadament a les seves dues grans estimacions: el plaer per l’escriptura i l’admiració i respecte que sent per la botànica.
L’escenari de l’obra és el jardí d’una finca d’estiueig d’una família rica de Barcelona, i el jardiner és la veu que narra els esdeveniments que hi succeeixen al llarg de sis estius consecutius. En la novel·la es contraposen dues formes de vida ben diferents, la riquesa i la pobresa, la propietat i la servitud; alhora que també s’hi assenyala que la cruesa de l’existència no és selectiva, de manera que fets inherents a la condició humana, com ara l’enamorament, la malaltia i la mort, acaben fent-se lloc independentment de la condició social.
Resumint, és a través de la veu del jardiner que s’insinua la veu de la pròpia escriptora, talment com si es desdoblés i es situés com espectadora de la seva pròpia existència, agafant la distància necessària per poder parlar d’ella a través dels personatges, amb subtilesa i sense sentimentalismes.
Cristina Jorba Arimany
