Exemple d’article d’opinió

La cirurgia estètica: qüestions de principis

 

En la cirurgia estètica esdevenen tres factors importats, el físic, el psíquic i l’econòmic. Si preguntéssim: “Vostè modificaria alguna part del seu cos?”, la gran majoria respondrien que sí, fossin joves o vells.

De fet, tothom té quelcom del seu cos que no li agrada i que voldria canviar. Més aviat  les persones solem ser inconformistes i exigents  amb nosaltres mateixos. Aquest esforç que dediquem per ser els més macos, per ser els millors, demostra que tenim una gran necessitat de ser reconeguts i acceptats per la societat. Això ens fa sentir més importants. Hi ha gent que s’obsessiona amb el seu físic i acaben tenint problemes psicològics. Tot i que nosaltres els veiem bé, ells no s’agraden tal com són. I és per això que recórrer a la cirurgia estètica els pot canviar la vida, donar-los estabilitat emocional, autoestima, i aparentment portar a ser més feliços.

Però, no ens estem passant? Realment val la pena ser tan perfectes? Gastar-se tants diners? Penso que la cirurgia estètica hauria de servir només en aquells casos que veritablement  la persona tingués defectes físics greus, bé de naixement, per malaltia o accident. Alguns exemples serien: posar-se unes dents, un nas, reconstruir un pit, o inclús una cama, etc.

Acceptar-se  un mateix  equival a  ser feliç. I hauríem de recordar que: “La bellesa no és el que es veu per fora, sinó el que hi ha dins nostre”.

Leo

Share

Exemple d’article d’opinió

Els oficis tenen gènere?

 

Tots els oficis poden ser desenvolupats per dones i per homes. No obstant això, hi ha oficis que es consideren que corresponen al sexe femení, així com d’altres al masculí, tot dependrà de la nostra cultura i educació rebuda, ja que són un gran referent en aquesta qüestió.

En poques paraules, els oficis tenen sexe. Tanmateix, hi ha dones amb feines que són majoritàriament ocupades per homes, però, això sí, han d’estar més ben formades que els homes i els seus sous són inferiors.

Per altra banda, es tendeix a desvaloritzar les feines de les dones  i és per aquest motiu que crec que hi ha menys homes amb feines majoritàriament ocupades per dones. La societat no ho accepta del tot.

I encara més, fins i tot les carreres universitàries tenen sexe. Podem veure facultats on hi ha major nombre de dones matriculades que d’homes, per exemple a educació Infantil, així com a enginyeria hi ha major nombre d’homes matriculats que dones.

Malgrat tot el que he exposat anteriorment i que la societat no ho valori de la mateixa manera, crec que el desenvolupament de qualsevol ofici depèn únicament i exclusivament de la vocació personal de cadascú i les seves competències, i no del gènere.

 

Núria T.

Share