La cirurgia estètica: qüestions de principis
En la cirurgia estètica esdevenen tres factors importats, el físic, el psíquic i l’econòmic. Si preguntéssim: “Vostè modificaria alguna part del seu cos?”, la gran majoria respondrien que sí, fossin joves o vells.
De fet, tothom té quelcom del seu cos que no li agrada i que voldria canviar. Més aviat les persones solem ser inconformistes i exigents amb nosaltres mateixos. Aquest esforç que dediquem per ser els més macos, per ser els millors, demostra que tenim una gran necessitat de ser reconeguts i acceptats per la societat. Això ens fa sentir més importants. Hi ha gent que s’obsessiona amb el seu físic i acaben tenint problemes psicològics. Tot i que nosaltres els veiem bé, ells no s’agraden tal com són. I és per això que recórrer a la cirurgia estètica els pot canviar la vida, donar-los estabilitat emocional, autoestima, i aparentment portar a ser més feliços.
Però, no ens estem passant? Realment val la pena ser tan perfectes? Gastar-se tants diners? Penso que la cirurgia estètica hauria de servir només en aquells casos que veritablement la persona tingués defectes físics greus, bé de naixement, per malaltia o accident. Alguns exemples serien: posar-se unes dents, un nas, reconstruir un pit, o inclús una cama, etc.
Acceptar-se un mateix equival a ser feliç. I hauríem de recordar que: “La bellesa no és el que es veu per fora, sinó el que hi ha dins nostre”.
Leo
