Alumnes de C2 de Vic reflexionen sobre la lectura dels clàssics
El valor dels clàssics
Actualment, ningú dubta que la lectura és una eina fonamental en els processos d’aprenentatge i creixement personal, però, més enllà de promoure-la, caldria defensar i treballar activament el valor de llegir literatura clàssica, atès que, com l’adjectiu indica, ens ofereix obres de molta qualitat.
Sovint quan parlem dels clàssics sorgeix la idea poc elaborada i contrastada que són obres molt allunyades del nostre present, que pertanyen a altres temps i que no ens interpel·len i, res més lluny de la realitat, són llibres tremendament moderns i ens connecten amb fets i situacions que encara, a dia d’avui, són vigents. I aquesta connexió ens permet acostar-nos a la cultura literària del nostre país i entendre la nostra societat. Llegir per saber d’on venim, qui som i on anem.
Una altra concepció al voltant dels clàssics que voldria desmuntar és la tendència a pensar que la seva lectura és feixuga, avorrida i que difícilment ens provocarà gaudi; ben al contrari, llegir-los és un plaer, entès des del sentiment d’empatia que es genera quan compartim el text amb personatges, situacions, històries, vicissituds o reptes, que ens endinsen i ens apropen als diversos mons que s’hi plantegen.
I relacionat amb les experiències d’oci i d’aprenentatge, no puc deixar passar l’oportunitat per a reafirmar que la llengua i la literatura són una assignatura fonamental per a la nostra joventut. Ja des d’infants creixem deslligats dels clàssics i caldria fomentar la visió que la societat del passat no guarda gaires diferències amb l’actual. Hi ha hagut molts canvis i avenços tecnològics, no obstant, perviu l’essència, que emprem en les relacions interpersonals i que la literatura clàssica representa molt bé.
En la important i necessària tasca d’apropar els clàssics a la societat, tant les famílies —des de l’exemple— com els equips docents hi tenen un paper decisiu. Aquest aprenentatge no pot quedar relegat als estudis universitaris especialitzats; caldria que s’iniciés ja en l’educació primària —llegint petits fragments adaptats de les obres— i que continués a secundària i batxillerat —amb lectures més extenses i adequades a l’edat— a través de l’estudi de l’autor, l’obra i els fets històrics de l’època en què es va escriure, i la reflexió i anàlisi del text per motivar la comprensió i la relació amb el propi context.
Autora de l’article: Laura Bergés Costa
La immortalitat dels clàssics: una oportunitat educativa inigualable
Com a gran defensor de la lectura, no puc deixar de ressaltar la importància dels clàssics en el panorama educatiu actual. Els llibres que han resistit el pas del temps i continuen captivant generació rere generació no només ofereixen una finestra al passat, sinó també una guia per al present i el futur.
En el marc de l’ensenyament, la inclusió dels clàssics hauria de ser considerada una prioritat en tots els nivells educatius. A primària i secundària, la lectura dels clàssics pot obrir les portes a una comprensió més profunda de la llengua, la història i la cultura. A través de les seves pàgines, els estudiants poden explorar temes universals com l’amor, la justícia, la por i l’esperança, i oferir-los una base emocional i moral fonamentada en la riquesa de la literatura.
En el batxillerat, els clàssics prenen un paper encara més destacat. En aquest nivell, la lectura d’obres com El Quixot, Hamlet o Crim i Càstig no només enriqueix l’experiència educativa, sinó que també prepara els estudiants per a un pensament crític i analític més sofisticat. A més, exposar-los a aquestes obres mestres els ofereix la perspectiva necessària per a entendre millor el món que els envolta i les complexitats de la condició humana.
Tot i així, no hem de limitar la importància dels clàssics a l’ensenyament obligatori. En els estudis universitaris o de graus superiors, la lectura d’aquestes obres continua sent essencial per al desenvolupament d’una educació integral. Aprofundir en els clàssics no només amplia el coneixement dels estudiants sobre la literatura i la història, sinó que també els proporciona les eines necessàries per a esdevenir persones més reflexives, analítiques, culturitzades i amb capacitat de síntesi conceptual.
En resum, la inclusió dels clàssics en tots els nivells educatius no només és recomanable, sinó essencial per al creixement i el desenvolupament dels estudiants. Aquestes obres atemporals continuen sent una font inesgotable de coneixement, inspiració i reflexió, i és responsabilitat nostra transmetre aquest llegat a les generacions futures.
Autor de l’article: Antoni Llongarriu Planagumà
