Entrades amb l'etiqueta ‘aprenentatge al llarg de la vida’

  • «La llengua és vostra i us necessita»

    En el marc del concurs “Les llengües de la meva vida” alumnes i voluntaris del CNL de Barcelona van assistir el passat 10 de novembre, a la xerrada “Puri Pinto parla de les llengües de la seva vida”, a la delegació del CNL de Barcelona a Sant Andreu, al Recinte Fabra i Coats de Barcelona.

    Una alumna es van encarregar de la presentació de la conferenciant, Puri Pinto, filòloga i professora de literatura i llengua catalanes a l’ensenyament. El torn de paraules va ser molt participat gràcies al fet que alguns dels alumnes assistents a l’acte havien treballat prèviament a classe fragments del seu llibre Amb Q de formatge.
    puri-pinto

    Puri Pinto va començar parlant de la seva trajectòria personal, dels primers contactes amb el català i de la voluntat de fer seva la llengua del país on ha viscut –catalanoparlant d’adopció–, sense renunciar mai a la llengua de relació amb els seus pares i germans –el castellà–, la seva primera llengua. Amb els anys, el català ha esdevingut també una de les seves llengües familiars.

    Va reivindicar el dret a poder aprendre i fer servir la llengua catalana amb normalitat per part de tothom. En aquest sentit, va posar èmfasi en la necessitat de mantenir el programa d’immersió lingüística a les escoles: «per assegurar que tots els infants tenen accés a les dues llengües en igualtat de condicions» i evitar l’exclusió que es pot produir per manca de coneixement suficient de la llengua; «tots els ciutadans tenen dret a aprendre i a fer servir la llengua amb normalitat» i s’ha de «despenalitzar el procés d’aprenentatge de la llengua».

    Al llarg de la seva exposició va insistir en la importància d’aprendre la llengua del país d’acollida. «La llengua (catalana) també és vostra i us necessita»!

    La seva “vareta màgica” com a professora de català a l’ensenyament secundari és, precisament, la seva autobiografia lingüística.

    Article complet

  • Puri Pinto parla de les llengües de la seva vida

    Amb Q de formatge

    portadaamb-q-de-formatge

    «…una nena de família castellanoparlant d’orígens extremenys, nascuda a Barcelona l’any 1968, que viu en un poble de la perifèria (La Llagosta, del Vallès Oriental), escolaritzada en castellà, que té professors de Badajoz, de Sòria, de Galícia que sempre li parlen en castellà, que a cinquè fa per primer cop l’assignatura de francès i a sisè, també per primer cop, la de català… Aquesta nena era jo i recordo haver après amb 13 anys, paraules com eixerida, julivert, geperut, murri, cercar, etc.»

    Amb aquestes paraules Puri Pinto presenta la seva trajectòria lingüística a la Barcelona dels anys 70.

    Amb Q de formatge és un llibre sincer, assertiu i original que commou, fa pensar i aporta arguments en defensa de la diversitat lingüística. Us n’adjuntem alguns fragments i us animem a llegir el llibre.

    Com va començar tot

    «La literatura té la culpa de tot. Resulta que al meu Institut feien un concurs literari per la diada de Sant Jordi i, com que la dèria per la lectura s’havia transformat en la passió d’una lletraferida, m’agradava moltíssim escriure i escriure, coses i coses. I em presentava als concursos de Cervantes i de Sant Jordi de l’Institut i hi guanyava premis. Cal dir que els textos en català me’ls revisava amb gran generositat el meu amic Ramon, perquè no tenia, ni de bon tros, la mateixa competència lingüística en català que en castellà.»

    La llengua materna

    «La llengua materna és aquella llengua que hom aprèn des que som petits i, en general, ho adquireix dels pares i de l’entorn més directe […] si la llengua materna s’utilitza com a escut, justificació i alhora excusa per al·legar que hom no aprèn ni utilitza una altra llengua, no podrem enriquir-nos amb l’aprenentatge i l’adopció d’un altre idioma. Ser castellanoparlant de naixement implica saber el castellà, parlar-lo, valorar-lo, estimar-lo defensar el seu futur, però tot plegat és perfectament compatible amb el fet d’aprendre i saber el català (o qualsevol altre idioma) i parlar-lo, valorar-lo, estimar-lo i defensar d’igual manera el seu benestar i el seu futur.»

    «Així doncs, la llengua materna o d’origen hi és, i no s’ha de perdre (ja que la vida ha de ser un camí d’enriquiment, no pas d’empobriment), però també podem tenir d’altres llengües que quantitativament podem emprar fins i tot més que la llengua materna pròpia, en funció de les nostres circumstàncies vitals… I per què no entendre que la llengua materna d’un territori pugui tenir preferència per davant de la llengua materna dels individus quan totes dues no són la mateixa? Al cap i a la fi, jo no perdó la meva identitat de castellanoparlant d’origen pel fet de ser també catalanoparlant d’adopció i espero, amb el temps, poder ser parlant de més llengües.»

    Quantes, quantes llengües…

    «Quantes, quantes llengües, i quin bé de Déu ens fan totes si entenem quan i com podem utilitzar-les sense que cap no interfereixi en el benestar general de l’altra. Quan les parlem convé que diferenciem amb claredat i precisió els àmbits privats dels socials, i els socials dels oficials cosa que, sovint, no és ni tan fàcil ni tan possible.»
    «Vivim en una societat amb molts tipus de llengües, on els parlants no som parlants d’una sola llengua, on les mateixes circumstàncies permeten fer servir llengües diferents i on situacions diferents requereixen l’ús de la mateixa llengua. Vivim abocats a la necessitat de gestionar amb seny i assertivitat les nostres diverses llengües, i no podem ni ens convé negar-nos a la flexibilitat mental que això requereix.»

    Puri Pinto, Mollet del Vallès, juliol de 2014

     

    Article complet

  • Mostres d’autobiografies lingüístiques (I)

    parla_m

    Aquí trobareu una mostra d’autobiografies lingüístiques de persones que, en el marc d’un curs de català, han escrit i compartit la seva trajectòria personal en relació a les llengües de la seva vida.

    Consorci per a la Normalització Lingüística
    – Diari d’aula del nivell bàsic. Biografia lingüística al CNL Vallès Occidental 3

    L’equip del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona ha compartit també exemples de biografies lingüístiques. Aquí en teniu algunes mostres:
    – Curs Català bàsic 2: Català bàsic 2

    – Curs “Català de supervivència 2”, octubre de 2014: Català de supervivència 2

    Som-hi!

    Article complet

  • Beneficis de les autobiografies lingüístiques (2)

    Seguim parlant d’alguns dels beneficis de les autobiografies lingüístiques per als aprenents i professorat de segones llengües.

    L’autoreflexió que implica la biografia lingüística, permet prendre consciència dels processos d’aprenentatge de llengües (formals i informals) i mostra, als aprenents, com han après les llengües que ja coneixen fet que els pot ajudar en el seu aprenentatge del català. D’alguna manera, l’autobiografia lingüística inclou també un component de planificació de l’aprenentatge personal i de reflexió sobre les característiques de l’individu com a aprenent de llengües; l’autobiografia doncs, dóna eines als aprenents per esdevenir més autònoms en el seus aprenentatges lingüístics.

    colors

    Les autobiografies lingüístiques ajuden a:

    – Descobrir què sap fer l’aprenent en cada llengua (habilitats lingüístiques); concretar objectius d’aprenentatge i identificar els progressos i les dificultats en l’aprenentatge.

    – Conèixer millor les diferents maneres d’aprendre i quines són més efectives; és a dir, a prendre consciència sobre el propi aprenentatge.

    – Conèixer millor i respectar les diferències lingüístiques i culturals entre diferents grups de persones i a valorar les llengües de l’entorn.

    Article complet

  • Beneficis de les autobiografies lingüístiques (1)

    hola_2

    L’autobiografia lingüística fa aflorar el bagatge lingüístic individual i l’aprenentatge de llengües al llarg de la vida, alhora que contribueix al reconeixement de la diversitat de llengües i cultures que conviuen a les aules de català i que són un reflex de la diversitat dins la ciutat.

    Punts forts de les autobiografies:

    1) Es valora l’aprenentatge al llarg de la vida.

    2) Es valoren els aprenentatges informals (al costat dels formals).

    3) Es valora la competència cultural.

    4) Es valora el plurilingüisme. Totes les llengües sumen.

    5) És una pràctica didàctica per a l’aprenentatge de segones llengües que ha rebut el reconeixement dels especialistes en ensenyament de llengües i del Consell d’Europa.

    «Les biographies langagières deviennent l’un des outils novateurs mis en œuvre dans le cadre des démarches préconisées en didactique des langues…»
    (M. Molinié. Biographie langagière et apprentissage plurilingue, 2006).

    Article complet

  • Comencem!

    El passat 20 de maig, en el marc de la VII Sessió d’intercanvi d’Experiències del CNL de Barcelona, Puri Pinto, autora del llibre Amb Q de formatge i Joao Lin Yun, alumne de la Delegació de Sants-Montjuïc, van fer unes breus intervencions explicant les seves autobiografies lingüístiques. Els assistents van poder escoltar dues trajectòries lingüístiques ben diferents.

    concurs 2

    En primer lloc Puri Pinto, professora de català i promotora de l’entitat “Amb veu pròpia. Nous catalanoparlants a favor del català”, va relatar com havia estat d’intens, gratificant i alhora complex, el seu procés d’adopció del català com a llengua d’ús habitual. La seva, és una trajectòria compartida per un gran nombre de persones que tenen el castellà com a llengua familiar. Per la seva banda, Joao Lin Yun, que ha estat alumne del CNL –del nivell bàsic 1 fins a intermedi 3- va comentar com totes les llengües que ha tingut la sort de conèixer i aprendre li han aportat experiències positives i li han ofert noves oportunitats socials i professionals.

    20 de maig

    Els dos apunts personals van posar de manifest l’interès de les biografies lingüístiques tant per als aprenents com per al professorat i per a la resta de companys d’aula.

    El Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona, juntament amb L’Alzinar, societat recreativa i cultural de Masquefa, i la Fundació Aurèlia Figueras, ha convocat III Premi d’(auto)biografies lingüístiques (2015). Aquí teniu l’accés als projectes finalistes de la II edició

    Des del CNL de Barcelona volem incorporar aquesta reflexió a la nostra activitat i us convidem a participar al Concurs d’autobiografies lingüístiques “Les llengües de la meva vida”.

    Comencem!

    Article complet

Entrades recents


Arxius


Categories


Etiquetes

Agata Kristof anglès aprenentatge al llarg de la vida aprenentatge informal autobiografia lingüística autobiografies lingüístiques autonomia aprenentatge biografia lingüística castellà català competència cultural Concurs curs de català còmic diversitat cultural diversitat lingüística educació multilingüe Elias Canetti exili Flavia Álvarez francès GELA italià Joao Lin Yun literatura llengua materna llengües maternes Matthew Tree Norman Manea nous parlants plurilingüisme polonès Portfolio europeu de les llengües portuguès Puri Pinto rus ucraïnès xinès

Meta