Entrades amb l'etiqueta ‘català’

  • Vinyetes i autobiografies lingüístiques

    Hem trobat exemples d’autobiografies lingüístiques en gairebé tots els gèneres literaris. Per als amants del novè art us recomanem que feu un cop d’ull a l’obra de Flavia Álvarez. La revista digital Catorze cultura viva 14, fa un breu retrat de la il·lustradora Flavita Banana (nom artístic de Flavia Álvarez ).

    flavita-banana

    Em trobo a faltar és el títol triat per la il·lustradora que, entre altres temes, parla de les llengües de la seva vida. Aquí en teniu una petita mostra:

    «És la primera vegada que faig vinyetes en català. N’he triat set, i set més en castellà. A casa, des de petites, la meva germana i jo parlàvem quatre llengües, perquè la mare és francesa i havíem estudiat molt anglès. A part, també parlàvem en català i castellà. Em sembla importantíssim el tema de les llengües. I les respecto tant que sóc incapaç de polititzar-les. És més, estic en contra que la gent ho faci. Parlo dels sentiments, sigui en l’idioma que sigui. El meu idioma literari és el castellà, perquè em surt així. A vegades m’han dit que ho fes en anglès, perquè arribaria a més gent, però no em sento còmoda. Vull anar a favor de la meva veritat, del que sóc.»

    Article complet

  • Més autobiografies lingüístiques

    Avui us presentem l’autobiografia lingüística d’en Vadym Shcherbatiuk, alumne del CNL de Barcelona, que ha participat al Voluntariat per la llengua i que s’ha ofert a explicar quines són les llengües de la seva vida.

    En Vadym ens parla de la seva llengua materna, l’ucraïnès, i de les llengües que va aprendre a l’escola, el rus i l’anglès. Explica també com va aprendre polonès quan, per motius de feina, va tenir relacions sovintejades amb aquell país. En Vadym ha estat viatger i fou així que, en un dels seus múltiples viatges va conèixer Barcelona i, temps després va decidir instal·lar-s’hi. Aquí ha après català i castellà i, segons ens explica, gràcies al català, i als viatges, ara entén força bé el portuguès i l’italià.

    Aquí tens algunes de les preguntes que et poden ajudar a construir la teva biografia lingüística:
    – Quines llengües es parlaven a la teva família quan eres petit?
    – Quines llengües parleu ara a la teva família?
    – Quines llengües vas aprendre a l’escola? Les has fet servir després?
    – Quines llengües entens?
    – Quines llengües saps parlar?
    – Quines llengües saps llegir?
    – Com i quan vas aprendre cadascuna de les llengües?
    – Recordes alguna estratègia o truc que vas fer servir per aprendre llengües?
    – Quan fas servir les llengües que coneixes: amb la família, als viatges, a la feina, a les botigues…?
    – Amb quines llengües et trobes més còmode quan les parles?
    – T’agrada escoltar i cantar cançons en altres llengües?
    – T’agrada viatjar? Has pogut conèixer altres llengües en els teus viatges?
    – En quines llengües saps dir: Bon dia, Hola, Adéu, Quant val? Com s’hi va?….
    – Què és el que més t’agrada d’aprendre català?
    – I el que t’agrada menys?

    Vols participar al concurs? Com ho has de fer?
    – Si estàs anant a classe, parla’n amb el professor.
    – Si ara no fas cap curs, les preguntes et poden ajudar a construir, pel teu compte, la teva biografia lingüística.

    Presentació de treballs
    Pas 1. Clica aquí i emplena el formulari amb les teves dades.

    Pas 2. Envia el teu treball a l’adreça de correu concurs.cnlb@cpnl.cat El nom de l’arxiu del treball ha de ser el del teu document d’identificació (NIF, NIE o Passaport). Exemple: 45567800P.

    Tens temps fins el 28 de novembre!

    Article complet

  • Coneixes en Matthew Tree?

    les-llengues-de-la-meva-vida-matthew-tree-1

    «Matthew Tree va néixer a Londres el 1958. Es va ensenyar el català el 1979. Va venir a viure a Barcelona el 1984. Va començar a publicar en català el 1990» (biografia).

    «Vaig néixer a Londres fa més de cinc dècades i vaig venir a viure a Catalunya en fa tres. Vaig començar a escriure pel meu compte -és a dir, fora dels horaris escolars- cap als catorze anys, per la mateixa raó que tants altres escriptors: perquè hi havia coses que volia explicar que no podia explicar gens bé si no fos a través de la paraula escrita.

    Em va costar trobar la meva veu escrita en anglès; tant, que la vaig acabar trobant primer en català, el meu segon idioma, après als dinou anys. (No vaig tornar a escriure seriosament en anglès fins al cap d’uns dotze anys).» (extret d’una entrevista: ActivaMent)

    Memòries! 1974-1989. Dels quinze als trenta anys. Londres-Barcelona és el primer llibre de no ficció escrit i publicat en català:  «Al començament tot era una qüestió pràctica: feina i allotjament; va trobar l’allotjament primer, al Poble Sec, en una habitació dins d’un pis que llogava una noia molt amable que era vegetariana […] l’habitació era força gran i donava a una petita galeria pintoresca a la qual també donava la finestra d’un guàrdia de seguretat […] Poc després d’haver trobat l’habitació al pis del Poble Sec, el subjecte d’aquestes memòries va començar a fer classes d’anglès en una acadèmia…»

    Si vols conèixer més a fons l’escriptor nascut a Londres i resident a Barcelona, t’esperem el proper 26 d’octubre a Barcelona, Calàbria 66-78.

    Article complet

  • Puri Pinto parla de les llengües de la seva vida

    Amb Q de formatge

    portadaamb-q-de-formatge

    «…una nena de família castellanoparlant d’orígens extremenys, nascuda a Barcelona l’any 1968, que viu en un poble de la perifèria (La Llagosta, del Vallès Oriental), escolaritzada en castellà, que té professors de Badajoz, de Sòria, de Galícia que sempre li parlen en castellà, que a cinquè fa per primer cop l’assignatura de francès i a sisè, també per primer cop, la de català… Aquesta nena era jo i recordo haver après amb 13 anys, paraules com eixerida, julivert, geperut, murri, cercar, etc.»

    Amb aquestes paraules Puri Pinto presenta la seva trajectòria lingüística a la Barcelona dels anys 70.

    Amb Q de formatge és un llibre sincer, assertiu i original que commou, fa pensar i aporta arguments en defensa de la diversitat lingüística. Us n’adjuntem alguns fragments i us animem a llegir el llibre.

    Com va començar tot

    «La literatura té la culpa de tot. Resulta que al meu Institut feien un concurs literari per la diada de Sant Jordi i, com que la dèria per la lectura s’havia transformat en la passió d’una lletraferida, m’agradava moltíssim escriure i escriure, coses i coses. I em presentava als concursos de Cervantes i de Sant Jordi de l’Institut i hi guanyava premis. Cal dir que els textos en català me’ls revisava amb gran generositat el meu amic Ramon, perquè no tenia, ni de bon tros, la mateixa competència lingüística en català que en castellà.»

    La llengua materna

    «La llengua materna és aquella llengua que hom aprèn des que som petits i, en general, ho adquireix dels pares i de l’entorn més directe […] si la llengua materna s’utilitza com a escut, justificació i alhora excusa per al·legar que hom no aprèn ni utilitza una altra llengua, no podrem enriquir-nos amb l’aprenentatge i l’adopció d’un altre idioma. Ser castellanoparlant de naixement implica saber el castellà, parlar-lo, valorar-lo, estimar-lo defensar el seu futur, però tot plegat és perfectament compatible amb el fet d’aprendre i saber el català (o qualsevol altre idioma) i parlar-lo, valorar-lo, estimar-lo i defensar d’igual manera el seu benestar i el seu futur.»

    «Així doncs, la llengua materna o d’origen hi és, i no s’ha de perdre (ja que la vida ha de ser un camí d’enriquiment, no pas d’empobriment), però també podem tenir d’altres llengües que quantitativament podem emprar fins i tot més que la llengua materna pròpia, en funció de les nostres circumstàncies vitals… I per què no entendre que la llengua materna d’un territori pugui tenir preferència per davant de la llengua materna dels individus quan totes dues no són la mateixa? Al cap i a la fi, jo no perdó la meva identitat de castellanoparlant d’origen pel fet de ser també catalanoparlant d’adopció i espero, amb el temps, poder ser parlant de més llengües.»

    Quantes, quantes llengües…

    «Quantes, quantes llengües, i quin bé de Déu ens fan totes si entenem quan i com podem utilitzar-les sense que cap no interfereixi en el benestar general de l’altra. Quan les parlem convé que diferenciem amb claredat i precisió els àmbits privats dels socials, i els socials dels oficials cosa que, sovint, no és ni tan fàcil ni tan possible.»
    «Vivim en una societat amb molts tipus de llengües, on els parlants no som parlants d’una sola llengua, on les mateixes circumstàncies permeten fer servir llengües diferents i on situacions diferents requereixen l’ús de la mateixa llengua. Vivim abocats a la necessitat de gestionar amb seny i assertivitat les nostres diverses llengües, i no podem ni ens convé negar-nos a la flexibilitat mental que això requereix.»

    Puri Pinto, Mollet del Vallès, juliol de 2014

     

    Article complet

  • Comencem!

    El passat 20 de maig, en el marc de la VII Sessió d’intercanvi d’Experiències del CNL de Barcelona, Puri Pinto, autora del llibre Amb Q de formatge i Joao Lin Yun, alumne de la Delegació de Sants-Montjuïc, van fer unes breus intervencions explicant les seves autobiografies lingüístiques. Els assistents van poder escoltar dues trajectòries lingüístiques ben diferents.

    concurs 2

    En primer lloc Puri Pinto, professora de català i promotora de l’entitat “Amb veu pròpia. Nous catalanoparlants a favor del català”, va relatar com havia estat d’intens, gratificant i alhora complex, el seu procés d’adopció del català com a llengua d’ús habitual. La seva, és una trajectòria compartida per un gran nombre de persones que tenen el castellà com a llengua familiar. Per la seva banda, Joao Lin Yun, que ha estat alumne del CNL –del nivell bàsic 1 fins a intermedi 3- va comentar com totes les llengües que ha tingut la sort de conèixer i aprendre li han aportat experiències positives i li han ofert noves oportunitats socials i professionals.

    20 de maig

    Els dos apunts personals van posar de manifest l’interès de les biografies lingüístiques tant per als aprenents com per al professorat i per a la resta de companys d’aula.

    El Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona, juntament amb L’Alzinar, societat recreativa i cultural de Masquefa, i la Fundació Aurèlia Figueras, ha convocat III Premi d’(auto)biografies lingüístiques (2015). Aquí teniu l’accés als projectes finalistes de la II edició

    Des del CNL de Barcelona volem incorporar aquesta reflexió a la nostra activitat i us convidem a participar al Concurs d’autobiografies lingüístiques “Les llengües de la meva vida”.

    Comencem!

    Article complet

Entrades recents


Arxius


Categories


Etiquetes


Meta