Entrades amb l'etiqueta ‘competència cultural’

  • Coneixes en Matthew Tree?

    les-llengues-de-la-meva-vida-matthew-tree-1

    «Matthew Tree va néixer a Londres el 1958. Es va ensenyar el català el 1979. Va venir a viure a Barcelona el 1984. Va començar a publicar en català el 1990» (biografia).

    «Vaig néixer a Londres fa més de cinc dècades i vaig venir a viure a Catalunya en fa tres. Vaig començar a escriure pel meu compte -és a dir, fora dels horaris escolars- cap als catorze anys, per la mateixa raó que tants altres escriptors: perquè hi havia coses que volia explicar que no podia explicar gens bé si no fos a través de la paraula escrita.

    Em va costar trobar la meva veu escrita en anglès; tant, que la vaig acabar trobant primer en català, el meu segon idioma, après als dinou anys. (No vaig tornar a escriure seriosament en anglès fins al cap d’uns dotze anys).» (extret d’una entrevista: ActivaMent)

    Memòries! 1974-1989. Dels quinze als trenta anys. Londres-Barcelona és el primer llibre de no ficció escrit i publicat en català:  «Al començament tot era una qüestió pràctica: feina i allotjament; va trobar l’allotjament primer, al Poble Sec, en una habitació dins d’un pis que llogava una noia molt amable que era vegetariana […] l’habitació era força gran i donava a una petita galeria pintoresca a la qual també donava la finestra d’un guàrdia de seguretat […] Poc després d’haver trobat l’habitació al pis del Poble Sec, el subjecte d’aquestes memòries va començar a fer classes d’anglès en una acadèmia…»

    Si vols conèixer més a fons l’escriptor nascut a Londres i resident a Barcelona, t’esperem el proper 26 d’octubre a Barcelona, Calàbria 66-78.

    Article complet

  • Puri Pinto parla de les llengües de la seva vida

    Amb Q de formatge

    portadaamb-q-de-formatge

    «…una nena de família castellanoparlant d’orígens extremenys, nascuda a Barcelona l’any 1968, que viu en un poble de la perifèria (La Llagosta, del Vallès Oriental), escolaritzada en castellà, que té professors de Badajoz, de Sòria, de Galícia que sempre li parlen en castellà, que a cinquè fa per primer cop l’assignatura de francès i a sisè, també per primer cop, la de català… Aquesta nena era jo i recordo haver après amb 13 anys, paraules com eixerida, julivert, geperut, murri, cercar, etc.»

    Amb aquestes paraules Puri Pinto presenta la seva trajectòria lingüística a la Barcelona dels anys 70.

    Amb Q de formatge és un llibre sincer, assertiu i original que commou, fa pensar i aporta arguments en defensa de la diversitat lingüística. Us n’adjuntem alguns fragments i us animem a llegir el llibre.

    Com va començar tot

    «La literatura té la culpa de tot. Resulta que al meu Institut feien un concurs literari per la diada de Sant Jordi i, com que la dèria per la lectura s’havia transformat en la passió d’una lletraferida, m’agradava moltíssim escriure i escriure, coses i coses. I em presentava als concursos de Cervantes i de Sant Jordi de l’Institut i hi guanyava premis. Cal dir que els textos en català me’ls revisava amb gran generositat el meu amic Ramon, perquè no tenia, ni de bon tros, la mateixa competència lingüística en català que en castellà.»

    La llengua materna

    «La llengua materna és aquella llengua que hom aprèn des que som petits i, en general, ho adquireix dels pares i de l’entorn més directe […] si la llengua materna s’utilitza com a escut, justificació i alhora excusa per al·legar que hom no aprèn ni utilitza una altra llengua, no podrem enriquir-nos amb l’aprenentatge i l’adopció d’un altre idioma. Ser castellanoparlant de naixement implica saber el castellà, parlar-lo, valorar-lo, estimar-lo defensar el seu futur, però tot plegat és perfectament compatible amb el fet d’aprendre i saber el català (o qualsevol altre idioma) i parlar-lo, valorar-lo, estimar-lo i defensar d’igual manera el seu benestar i el seu futur.»

    «Així doncs, la llengua materna o d’origen hi és, i no s’ha de perdre (ja que la vida ha de ser un camí d’enriquiment, no pas d’empobriment), però també podem tenir d’altres llengües que quantitativament podem emprar fins i tot més que la llengua materna pròpia, en funció de les nostres circumstàncies vitals… I per què no entendre que la llengua materna d’un territori pugui tenir preferència per davant de la llengua materna dels individus quan totes dues no són la mateixa? Al cap i a la fi, jo no perdó la meva identitat de castellanoparlant d’origen pel fet de ser també catalanoparlant d’adopció i espero, amb el temps, poder ser parlant de més llengües.»

    Quantes, quantes llengües…

    «Quantes, quantes llengües, i quin bé de Déu ens fan totes si entenem quan i com podem utilitzar-les sense que cap no interfereixi en el benestar general de l’altra. Quan les parlem convé que diferenciem amb claredat i precisió els àmbits privats dels socials, i els socials dels oficials cosa que, sovint, no és ni tan fàcil ni tan possible.»
    «Vivim en una societat amb molts tipus de llengües, on els parlants no som parlants d’una sola llengua, on les mateixes circumstàncies permeten fer servir llengües diferents i on situacions diferents requereixen l’ús de la mateixa llengua. Vivim abocats a la necessitat de gestionar amb seny i assertivitat les nostres diverses llengües, i no podem ni ens convé negar-nos a la flexibilitat mental que això requereix.»

    Puri Pinto, Mollet del Vallès, juliol de 2014

     

    Article complet

  • L’autobiografia lingüística dins la literatura universal (1)

    Dins el gènere de les biografies i autobiografies, les llengües sempre hi han tingut un paper destacat. Avui destaquem dues experiències personals en les quals, la trajectòria lingüística ha estat important, i així ho transmeten els protagonistes.

    Lanalfabeta-Agota-Kristof-portada

    L’analfabeta, d’Agota Kristof publicat per Laertes en format de lectura fàcil.

    Onze capítols per onze moments de la vida d’Agota Kristof; de la nena que devora els llibres a Hongria, a l’escriptura de les primeres novel·les en francès.

    «Sé que no escriuré mai en francès com hi escriuen els escriptors francesos de naixement, però l’escriuré com pugui, tan bé com pugui. Aquesta llengua, no l’he triada jo. Me la van imposar per atzar, per casualitat, per les circumstàncies. A escriure en francès, hi estic obligada. És un repte. El repte d’una analfabeta.»

    Article complet

  • Beneficis de les autobiografies lingüístiques (1)

    hola_2

    L’autobiografia lingüística fa aflorar el bagatge lingüístic individual i l’aprenentatge de llengües al llarg de la vida, alhora que contribueix al reconeixement de la diversitat de llengües i cultures que conviuen a les aules de català i que són un reflex de la diversitat dins la ciutat.

    Punts forts de les autobiografies:

    1) Es valora l’aprenentatge al llarg de la vida.

    2) Es valoren els aprenentatges informals (al costat dels formals).

    3) Es valora la competència cultural.

    4) Es valora el plurilingüisme. Totes les llengües sumen.

    5) És una pràctica didàctica per a l’aprenentatge de segones llengües que ha rebut el reconeixement dels especialistes en ensenyament de llengües i del Consell d’Europa.

    «Les biographies langagières deviennent l’un des outils novateurs mis en œuvre dans le cadre des démarches préconisées en didactique des langues…»
    (M. Molinié. Biographie langagière et apprentissage plurilingue, 2006).

    Article complet

  • Què és l’autobiografia lingüística?

    L’autobiografia lingüística és la descripció de les experiències d’una persona en relació amb les llengües al llarg de la vida: les llengües familiars, les llengües de l’entorn o les llengües apreses; és a dir, qualsevol experiència relacionada amb llengües.

    Portfolio Europeu de les Llengües

    L’autobiografia lingüística parteix de la proposta didàctica del Consell d’Europa -del Portfolio Europeu de les Llengües (European Language Portfolio)-, que, seguint les orientacions del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, proposa que cada persona reculli informació sobre les llengües i les cultures que coneix (destreses, coneixements, certificats, experiències viscudes, etc.) a fi de potenciar el plurilingüisme, el respecte a la diversitat i de facilitar la mobilitat interna en el context europeu.

    Aquí teniu algunes de les preguntes que ajuden a construir l’autobiografia lingüística:
    – Quines llengües es parlaven a la teva família quan eres petit i quines parleu ara?
    – Quines llengües entens?
    – Quines llengües saps parlar?
    – Quines llengües saps llegir?
    – Com i quan vas aprendre cadascuna de les llengües?
    – Recordes alguna estratègia o truc que vas fer servir per aprendre llengües?
    – Quan fas servir les llengües que coneixes: amb la família, als viatges, a la feina, a les botigues…?
    – Amb quines llengües et trobes més còmode quan les parles?
    -…

    Article complet

Entrades recents


Arxius


Categories


Etiquetes


Meta