Entrades amb l'etiqueta ‘diversitat lingüística’

  • Acte de lliurament de premis

    L’Auditori del carrer Calàbria, 66, va acollir dimecres, 22 de febrer, l’acte de lliurament de premis del Primer Concurs d’autobiografies lingüístiques “Les llengües de la meva vida” del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona i de celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna.


    Categoria inicial-bàsic-elemental

    En la modalitat individual, el primer premi ha estat per al treball Paraules de María del Rosario Páez Moriana. María del Rosario Páez

    En la modalitat col·lectiva, el primer premi ha estat per al treball Les llengües de la nostra vida dels alumnes del curs inicial: He Man, Xiaoyong Lin, Jindong Ma, Hui Cao, Yong Fan, Demei Fu, Yufen Guo, Lixing Wang, Min Wang, Huihua Wen, Yuehai Wu i Yanguang Xu.

    Categoria intermedi-suficiència-superior

    En la modalitat individual, el primer premi ha estat per al treball Les llengües de la meva vida de Gustav Johansson. Gustav Johansson

    En la modalitat individual, accèssit al treball Paraules i pedres de Julen cobos Errasti. Julen Cobos

    En la modalitat individual, accèssit al treball Les llengües de la meva vida d’Ángela Fernández Palacios.

    En la modalitat col·lectiva, el premi ha estat per al treball Relat col·lectiu d’un curs de suficiència 1 dels alumnes: Francisco Javier Aparicio Roure, Feliciana Biete Montoya, Enric Boronat Anglès, Felisa Capdevila Canes, M. Carmen Hidalgo Ciria, Pilar Jiménez Gil, Margarida Jové Campmajó, Tigran Kareyan, María Argeme Lumbreras Gómez, Filomena Magne Choqueticlla, Juan Aquilino Martínez Mejías, Nadala Padró Antonio, Ramon Sánchez Moreno i Matilde Vilardell Sillero. Relat col·lectiu d’un curs de suficiència

    Voluntariat per la llengua

    En la modalitat individual, el premi ha estat per al treball Ets el que parles d’Inge Heeringa. Inge Heeringa

    En la modalitat col·lectiva, el premi ha estat per al treball La meva història lingüística de Yulia Petrova i Gabrielle Deakin. Yulia Petrova i Gabrielle Deakin

    Article complet

  • Tens dubtes sobre com fer l’autobiografia lingüística?

    Si tens dubtes sobre com començar a preparar la teva trajectòria lingüística, et suggerim algunes idees que et poden ajudar.

    1. Dóna un cop d’ull a alguns exemples d’autobiografies lingüístiques:

    – Mostres d’autobiografies lingüístiques (I)

    – Mostres d’autobiografies lingüístiques (II)

    – En Vadym (Voluntariat per la llengua) ens explica la seva autobiografia lingüística

    2. Recorda que força escriptors han parlat de les seves trajectòries lingüístiques. Aquí en trobaràs alguns exemples:

    – Agota Kristof i Elias Canetti

    – Norman Manea

    – Matthew Tree

    – Puri Pinto

    logo-per-la-signatura-del-correu

    3. Aquí tens algunes preguntes que et serviran per començar a ordenar i relacionar les llengües de la teva vida:

    – Quines llengües es parlaven a la teva família quan eres petit?
    – Quines llengües parleu ara a la teva família?
    – Quines llengües vas aprendre a l’escola? Les has fet servir després?
    – Quines llengües entens?
    – Quines llengües saps parlar?
    – Quines llengües saps llegir?
    – Com i quan vas aprendre cadascuna de les llengües?
    – Recordes alguna estratègia o truc que vas fer servir per aprendre llengües?
    – Quan fas servir les llengües que coneixes: amb la família, als viatges, a la feina, a les botigues…?
    – Amb quines llengües et trobes més còmode quan les parles?
    – T’agrada escoltar i cantar cançons en altres llengües?
    – T’agrada viatjar? Has pogut conèixer altres llengües en els teus viatges?
    – En quines llengües saps dir: Bon dia, Hola, Adéu, Quant val? Com s’hi va?….
    – Què és el que més t’agrada d’aprendre català?
    – I el que t’agrada menys?
    …

    4. Parla’n amb el teu professor, amb l’equip del Voluntariat per la llengua… i també ens pots escriure a l’adreça concurs.cnlb@cpnl.cat

    Gràcies per participar!

    Article complet

  • Vinyetes i autobiografies lingüístiques

    Hem trobat exemples d’autobiografies lingüístiques en gairebé tots els gèneres literaris. Per als amants del novè art us recomanem que feu un cop d’ull a l’obra de Flavia Álvarez. La revista digital Catorze cultura viva 14, fa un breu retrat de la il·lustradora Flavita Banana (nom artístic de Flavia Álvarez ).

    flavita-banana

    Em trobo a faltar és el títol triat per la il·lustradora que, entre altres temes, parla de les llengües de la seva vida. Aquí en teniu una petita mostra:

    «És la primera vegada que faig vinyetes en català. N’he triat set, i set més en castellà. A casa, des de petites, la meva germana i jo parlàvem quatre llengües, perquè la mare és francesa i havíem estudiat molt anglès. A part, també parlàvem en català i castellà. Em sembla importantíssim el tema de les llengües. I les respecto tant que sóc incapaç de polititzar-les. És més, estic en contra que la gent ho faci. Parlo dels sentiments, sigui en l’idioma que sigui. El meu idioma literari és el castellà, perquè em surt així. A vegades m’han dit que ho fes en anglès, perquè arribaria a més gent, però no em sento còmoda. Vull anar a favor de la meva veritat, del que sóc.»

    Article complet

  • «Mai m’havia imaginat que aprendria català, perquè no sabia ni que existia!»

    El passat dimecres 26 d’octubre, un centenar de persones van assistir a la conferencia-diàleg amb Matthew Tree, a la sala polivalent de la delegació de l’Eixample.

    26octubre4

    Els alumnes que hi van assistir havien treballat prèviament l’obra d’aquest autor, fet que en va facilitar la participació. La presentació del conferenciant va anar a càrrec d’alumnes i el torn de preguntes i comentaris va ser força animat. Amb un llenguatge distès i proper Matthew Tree va connectar ràpidament amb el públic assistent.

    Aquí teniu algunes frases que il·lustren l’experiència d’en Matthew alhora d’aprendre el català, la seva segona llengua i de com ha esdevingut també, la llengua de la seva creació literària:
    «Mai m’havia imaginat que aprendria català, perquè no sabia ni que existia! […] A finals dels anys setanta era difícil aprendre català de manera autònoma; hi havia pocs llibres d’autoaprenentatge, diccionaris anglès-català […] Vaig aterrar en un petit poble d’Osona i el fet de viure envoltat de catalans (avui en diem immersió) em va ajudar […] Aviat em vaig adonar que darrere d’un idioma hi ha tot un univers cultural que no m’havia ni imaginat… »

    Va parlar també de la seva experiència com a escriptor: «Per a la feina d’escriptor és imprescindible saber què vols explicar i com ho vols explicar […] Jo escric des que era jove i, després d’alguns intents fallits escrivint en anglès, la meva llengua materna, vaig trobar la meva veu escrita en català, en la meva segona llengua.»

    Des d’aquest enllaç podeu llegir la seva primera narració en català Viatge a Romania de l’any 1990.

    Aquí el teniu amb una novel·la gràfica en neerlandès, llengua que avui forma part de la seva vida familiar. Per a aquest autodidacte, la lectura ha estat sempre una de les estratègies que ha fet servir alhora d’aprendre llengües i, per millorar el seu neerlandès, aquest gènere literari li ha permès conèixer altres aspectes de la cultura holandesa.

    dav

    L’escriptor va anticipar que ben aviat, es posarà a la venda la versió catalana de la seva darrera novel·la SNUG la primera escrita en anglès després de força temps.

    Més informació: Matthew Tree

    Abans d’acabar l’acte es va recordar als assistents la propera xerrada sobre autobiografies lingüístiques. Puri Pinto parlarà de les llengües de la seva vida el 10 de novembre a la delegació de Sant Andreu.

    Article complet

  • Més autobiografies lingüístiques

    Avui us presentem l’autobiografia lingüística d’en Vadym Shcherbatiuk, alumne del CNL de Barcelona, que ha participat al Voluntariat per la llengua i que s’ha ofert a explicar quines són les llengües de la seva vida.

    En Vadym ens parla de la seva llengua materna, l’ucraïnès, i de les llengües que va aprendre a l’escola, el rus i l’anglès. Explica també com va aprendre polonès quan, per motius de feina, va tenir relacions sovintejades amb aquell país. En Vadym ha estat viatger i fou així que, en un dels seus múltiples viatges va conèixer Barcelona i, temps després va decidir instal·lar-s’hi. Aquí ha après català i castellà i, segons ens explica, gràcies al català, i als viatges, ara entén força bé el portuguès i l’italià.

    Aquí tens algunes de les preguntes que et poden ajudar a construir la teva biografia lingüística:
    – Quines llengües es parlaven a la teva família quan eres petit?
    – Quines llengües parleu ara a la teva família?
    – Quines llengües vas aprendre a l’escola? Les has fet servir després?
    – Quines llengües entens?
    – Quines llengües saps parlar?
    – Quines llengües saps llegir?
    – Com i quan vas aprendre cadascuna de les llengües?
    – Recordes alguna estratègia o truc que vas fer servir per aprendre llengües?
    – Quan fas servir les llengües que coneixes: amb la família, als viatges, a la feina, a les botigues…?
    – Amb quines llengües et trobes més còmode quan les parles?
    – T’agrada escoltar i cantar cançons en altres llengües?
    – T’agrada viatjar? Has pogut conèixer altres llengües en els teus viatges?
    – En quines llengües saps dir: Bon dia, Hola, Adéu, Quant val? Com s’hi va?….
    – Què és el que més t’agrada d’aprendre català?
    – I el que t’agrada menys?
    …

    Vols participar al concurs? Com ho has de fer?
    – Si estàs anant a classe, parla’n amb el professor.
    – Si ara no fas cap curs, les preguntes et poden ajudar a construir, pel teu compte, la teva biografia lingüística.

    Presentació de treballs
    Pas 1. Clica aquí i emplena el formulari amb les teves dades.

    Pas 2. Envia el teu treball a l’adreça de correu concurs.cnlb@cpnl.cat El nom de l’arxiu del treball ha de ser el del teu document d’identificació (NIF, NIE o Passaport). Exemple: 45567800P.

    Tens temps fins el 28 de novembre!

    Article complet

  • Coneixes en Matthew Tree?

    les-llengues-de-la-meva-vida-matthew-tree-1

    «Matthew Tree va néixer a Londres el 1958. Es va ensenyar el català el 1979. Va venir a viure a Barcelona el 1984. Va començar a publicar en català el 1990» (biografia).

    «Vaig néixer a Londres fa més de cinc dècades i vaig venir a viure a Catalunya en fa tres. Vaig començar a escriure pel meu compte -és a dir, fora dels horaris escolars- cap als catorze anys, per la mateixa raó que tants altres escriptors: perquè hi havia coses que volia explicar que no podia explicar gens bé si no fos a través de la paraula escrita.

    Em va costar trobar la meva veu escrita en anglès; tant, que la vaig acabar trobant primer en català, el meu segon idioma, après als dinou anys. (No vaig tornar a escriure seriosament en anglès fins al cap d’uns dotze anys).» (extret d’una entrevista: ActivaMent)

    Memòries! 1974-1989. Dels quinze als trenta anys. Londres-Barcelona és el primer llibre de no ficció escrit i publicat en català:  «Al començament tot era una qüestió pràctica: feina i allotjament; va trobar l’allotjament primer, al Poble Sec, en una habitació dins d’un pis que llogava una noia molt amable que era vegetariana […] l’habitació era força gran i donava a una petita galeria pintoresca a la qual també donava la finestra d’un guàrdia de seguretat […] Poc després d’haver trobat l’habitació al pis del Poble Sec, el subjecte d’aquestes memòries va començar a fer classes d’anglès en una acadèmia…»

    Si vols conèixer més a fons l’escriptor nascut a Londres i resident a Barcelona, t’esperem el proper 26 d’octubre a Barcelona, Calàbria 66-78.

    Article complet

  • Parla’ns de les llengües de la teva vida!

    cartell

     

    Com hi pots puc participar?

    Si estàs anant a classe, parla’n amb el professor/a.

    Si ara no fas cap curs, prepara la teva autobiografia lingüística amb la guia abans esmentada.

    Presentació de treballs

    Pas 1. Clica aquí i emplena el formulari amb les teves dades.

    Pas 2.  Envia el teu treball a l’adreça de correu concurs.cnlb@cpnl.cat

    El nom de l’arxiu del treball ha de ser el del teu document d’identificació (NIF, NIE o passaport). Exemple: 45567800P.

     

    Parla’ns de les llengües que coneixes i de com les has après!

     

    Article complet

  • Mostres d’autobiografies lingüístiques (II)

    Per ajudar-vos a preparar la vostra autobiografia lingüística, avui us en presentem algunes mostres més.

    e_llengues_de_la_meva_vida_editora_128_16615_1

    «La meva llengua materna és el Swahili. A la meva família també es parlen altres llengües africanes. La llengua que parlaven a l’escola és swahili i anglès. De petita també vaig aprendre a parlar l’anglès perquè el parlaven els meus amics. També mirava algunes sèries en anglès o pel•lícules al cine. Vaig comença a estudiar català però no el parlo bé. El llegeixo i l’entenc una mica. Vaig estudiar alemany, que m’agrada molt: sempre aprofito per aprendre noves llengües o almenys, noves paraules. Ja desprès del català aprendré italià perquè m’agrada viatjar al país i parlar amb els meus amics ara que tinc una amiga italiana.» Jane

    «La meva llengua materna és el castellà, és la llengua que parla la meva família i la que parlaven a l’escola. Vaig estudiar anglès al col•legi, l’entenc bastant, però no el parlo. Ara estic estudiant català; l’entenc força bé, m’agrada parlar-lo. Encara n’he d’aprendre molt!.» Yoanna

    «La meva llengua materna és el castellà. Vaig aprendre anglès escoltant els Beatles, per què li agradaven molt a la meva mare. A l’escola vaig començar a estudiar anglès i el parlo força bé. El llegeixo, l’escric i l’entenc molt bé.
    També a l’escola, l’institut i la universitat vaig aprendre el francès; però no el parlo tan bé com l’anglès. L’italià només l’entenc una mica i l’alemany no l’entenc gens. Ara he començat a aprendre català.» María

    Article complet

  • Mostres d’autobiografies lingüístiques (I)

    parla_m

    Aquí trobareu una mostra d’autobiografies lingüístiques de persones que, en el marc d’un curs de català, han escrit i compartit la seva trajectòria personal en relació a les llengües de la seva vida.

    Consorci per a la Normalització Lingüística
    – Diari d’aula del nivell bàsic. Biografia lingüística al CNL Vallès Occidental 3

    L’equip del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona ha compartit també exemples de biografies lingüístiques. Aquí en teniu algunes mostres:
    – Curs Català bàsic 2: Català bàsic 2

    – Curs “Català de supervivència 2”, octubre de 2014: Català de supervivència 2

    Som-hi!

    Article complet

  • L’autobiografia lingüística dins la literatura universal (1)

    Dins el gènere de les biografies i autobiografies, les llengües sempre hi han tingut un paper destacat. Avui destaquem dues experiències personals en les quals, la trajectòria lingüística ha estat important, i així ho transmeten els protagonistes.

    Lanalfabeta-Agota-Kristof-portada

    L’analfabeta, d’Agota Kristof publicat per Laertes en format de lectura fàcil.

    Onze capítols per onze moments de la vida d’Agota Kristof; de la nena que devora els llibres a Hongria, a l’escriptura de les primeres novel·les en francès.

    «Sé que no escriuré mai en francès com hi escriuen els escriptors francesos de naixement, però l’escriuré com pugui, tan bé com pugui. Aquesta llengua, no l’he triada jo. Me la van imposar per atzar, per casualitat, per les circumstàncies. A escriure en francès, hi estic obligada. És un repte. El repte d’una analfabeta.»

    Article complet

>> << Entrades anteriors

    Entrades recents


    Arxius


    Categories


    Etiquetes

    Agata Kristof anglès aprenentatge al llarg de la vida aprenentatge informal autobiografia lingüística autobiografies lingüístiques autonomia aprenentatge biografia lingüística castellà català competència cultural Concurs curs de català còmic diversitat cultural diversitat lingüística educació multilingüe Elias Canetti exili Flavia Álvarez francès GELA italià Joao Lin Yun literatura llengua materna llengües maternes Matthew Tree Norman Manea nous parlants plurilingüisme polonès Portfolio europeu de les llengües portuguès Puri Pinto rus ucraïnès xinès

    Meta