literatura - Les llengües de la meva vida

Accés directe al menú
Accés directe al contingut principal
Accés directe al contingut secundari

Entrades amb l'etiqueta ‘literatura’

- 21 NOVEMBRE
  2016
- msole
- No hi ha comentaris
- Tots els nivells, Voluntariat per la llengua
- Agata Kristof, autobiografia lingüística, diversitat cultural, diversitat lingüística, Elias Canetti, literatura, llengua materna, Matthew Tree, Norman Manea, plurilingüisme, Puri Pinto
Tens dubtes sobre com fer l’autobiografia lingüística?

Si tens dubtes sobre com començar a preparar la teva trajectòria lingüística, et suggerim algunes idees que et poden ajudar.

1. Dóna un cop d’ull a alguns exemples d’autobiografies lingüístiques:

– Mostres d’autobiografies lingüístiques (I)

– Mostres d’autobiografies lingüístiques (II)

– En Vadym (Voluntariat per la llengua) ens explica la seva autobiografia lingüística

2. Recorda que força escriptors han parlat de les seves trajectòries lingüístiques. Aquí en trobaràs alguns exemples:

– Agota Kristof i Elias Canetti

– Norman Manea

– Matthew Tree

– Puri Pinto

3. Aquí tens algunes preguntes que et serviran per començar a ordenar i relacionar les llengües de la teva vida:

– Quines llengües es parlaven a la teva família quan eres petit?
– Quines llengües parleu ara a la teva família?
– Quines llengües vas aprendre a l’escola? Les has fet servir després?
– Quines llengües entens?
– Quines llengües saps parlar?
– Quines llengües saps llegir?
– Com i quan vas aprendre cadascuna de les llengües?
– Recordes alguna estratègia o truc que vas fer servir per aprendre llengües?
– Quan fas servir les llengües que coneixes: amb la família, als viatges, a la feina, a les botigues…?
– Amb quines llengües et trobes més còmode quan les parles?
– T’agrada escoltar i cantar cançons en altres llengües?
– T’agrada viatjar? Has pogut conèixer altres llengües en els teus viatges?
– En quines llengües saps dir: Bon dia, Hola, Adéu, Quant val? Com s’hi va?….
– Què és el que més t’agrada d’aprendre català?
– I el que t’agrada menys?
…

4. Parla’n amb el teu professor, amb l’equip del Voluntariat per la llengua… i també ens pots escriure a l’adreça concurs.cnlb@cpnl.cat

Gràcies per participar!

Article complet
- 14 NOVEMBRE
  2016
- msole
- No hi ha comentaris
- General, Tots els nivells, Voluntariat per la llengua
- anglès, autobiografia lingüística, biografia lingüística, castellà, català, còmic, diversitat cultural, diversitat lingüística, Flavia Álvarez, francès, literatura, llengua materna, plurilingüisme
Vinyetes i autobiografies lingüístiques

Hem trobat exemples d’autobiografies lingüístiques en gairebé tots els gèneres literaris. Per als amants del novè art us recomanem que feu un cop d’ull a l’obra de Flavia Álvarez. La revista digital Catorze cultura viva 14, fa un breu retrat de la il·lustradora Flavita Banana (nom artístic de Flavia Álvarez ).

Em trobo a faltar és el títol triat per la il·lustradora que, entre altres temes, parla de les llengües de la seva vida. Aquí en teniu una petita mostra:

«És la primera vegada que faig vinyetes en català. N’he triat set, i set més en castellà. A casa, des de petites, la meva germana i jo parlàvem quatre llengües, perquè la mare és francesa i havíem estudiat molt anglès. A part, també parlàvem en català i castellà. Em sembla importantíssim el tema de les llengües. I les respecto tant que sóc incapaç de polititzar-les. És més, estic en contra que la gent ho faci. Parlo dels sentiments, sigui en l’idioma que sigui. El meu idioma literari és el castellà, perquè em surt així. A vegades m’han dit que ho fes en anglès, perquè arribaria a més gent, però no em sento còmoda. Vull anar a favor de la meva veritat, del que sóc.»

Article complet
- 11 OCTUBRE
  2016
- msole
- No hi ha comentaris
- General, Tots els nivells, Voluntariat per la llengua
- anglès, autobiografies lingüístiques, autonomia aprenentatge, biografia lingüística, català, competència cultural, diversitat lingüística, literatura, llengua materna, Matthew Tree, plurilingüisme
Coneixes en Matthew Tree?

«Matthew Tree va néixer a Londres el 1958. Es va ensenyar el català el 1979. Va venir a viure a Barcelona el 1984. Va començar a publicar en català el 1990» (biografia).

«Vaig néixer a Londres fa més de cinc dècades i vaig venir a viure a Catalunya en fa tres. Vaig començar a escriure pel meu compte -és a dir, fora dels horaris escolars- cap als catorze anys, per la mateixa raó que tants altres escriptors: perquè hi havia coses que volia explicar que no podia explicar gens bé si no fos a través de la paraula escrita.

Em va costar trobar la meva veu escrita en anglès; tant, que la vaig acabar trobant primer en català, el meu segon idioma, après als dinou anys. (No vaig tornar a escriure seriosament en anglès fins al cap d’uns dotze anys).» (extret d’una entrevista: ActivaMent)

Memòries! 1974-1989. Dels quinze als trenta anys. Londres-Barcelona és el primer llibre de no ficció escrit i publicat en català: «Al començament tot era una qüestió pràctica: feina i allotjament; va trobar l’allotjament primer, al Poble Sec, en una habitació dins d’un pis que llogava una noia molt amable que era vegetariana […] l’habitació era força gran i donava a una petita galeria pintoresca a la qual també donava la finestra d’un guàrdia de seguretat […] Poc després d’haver trobat l’habitació al pis del Poble Sec, el subjecte d’aquestes memòries va començar a fer classes d’anglès en una acadèmia…»

Si vols conèixer més a fons l’escriptor nascut a Londres i resident a Barcelona, t’esperem el proper 26 d’octubre a Barcelona, Calàbria 66-78.

Article complet
- 05 SETEMBRE
  2016
- msole
- No hi ha comentaris
- General, Tots els nivells, Voluntariat per la llengua
- autobiografia lingüística, autobiografies lingüístiques, biografia lingüística, exili, literatura, llengua materna, Norman Manea, plurilingüisme
L’autobiografia lingüística dins la literatura universal (2). La llengua nòmada

L’escriptor d’origen romanès Norman Manea ha estat protagonista actiu de la història europea del segle XX. Ha escrit novel·la, assaig i relat, i el tema principal de la seva obra és el destí individual en situacions extremes (l’holocaust, la dictadura comunista i l’exili).

Us recomanem la seva autobiografia lingüística, La llengua nòmada editada en català per Arcàdia, l’any 2008.

Manea ha estat a Barcelona en diverses ocasions i ha participat en debats al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i a l’Escola Europea d’Humanitats.

Aquí teniu un fragment de l’entrevista al diari Ara (juliol de 2014):

[…]

– «La meva única llar és la llengua romanesa. No la terra romanesa, la llengua. Perquè hi vaig créixer, em vaig descobrir a mi mateix en romanès i vaig descobrir el món en romanès. Per a mi s’ha mantingut com un tot. Conec altres llengües, però són llengües apreses, la llengua romanesa és una llengua viscuda, jo he viscut en aquesta llengua, i és la meva llar. De vegades escric assajos o articles i cartes en altres llengües, però no puc fer-ho amb la ficció. Em surt simple i estúpida, i no ho vull.»

[…]

– Per a un escriptor, no conèixer la llengua deu ser terrible.

– «Vaig emmudir viu. I va passar en un moment en què tenia moltes coses a dir. Per fi podia dir el que no podia dir al meu país. I de sobte m’havia quedat sense llengua. Va ser un procés difícil, i vaig tenir traductors molt dolents, però continuo viu.»

Aquí teniu alguns enllaços que comenten l’autobiografia lingüística d’aquest autor:
– Aprendre llengües, Observatori d’Enric Serra
– Nausica, blog de Carles Mulet
– A tall d’invocació, blog d’Enric Balaguer
– Diari d’un eurocomunista del #PSUC, Pere Meroño

Article complet
- 22 JULIOL
  2016
- msole
- 2 comentaris
- General, Tots els nivells, Voluntariat per la llengua
- Agata Kristof, autobiografia lingüística, biografia lingüística, competència cultural, diversitat cultural, diversitat lingüística, Elias Canetti, literatura, llengua materna, plurilingüisme
L’autobiografia lingüística dins la literatura universal (1)

Dins el gènere de les biografies i autobiografies, les llengües sempre hi han tingut un paper destacat. Avui destaquem dues experiències personals en les quals, la trajectòria lingüística ha estat important, i així ho transmeten els protagonistes.

L’analfabeta, d’Agota Kristof publicat per Laertes en format de lectura fàcil.

Onze capítols per onze moments de la vida d’Agota Kristof; de la nena que devora els llibres a Hongria, a l’escriptura de les primeres novel·les en francès.

«Sé que no escriuré mai en francès com hi escriuen els escriptors francesos de naixement, però l’escriuré com pugui, tan bé com pugui. Aquesta llengua, no l’he triada jo. Me la van imposar per atzar, per casualitat, per les circumstàncies. A escriure en francès, hi estic obligada. És un repte. El repte d’una analfabeta.»

Article complet

Entrades recents

Autobiografies lingüístiques en línia 12 de maig de 2017
No ens acomiadem 4 d'abril de 2017
Acte de lliurament de premis 28 de febrer de 2017
Acte de lliurament de premis i de celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna 24 de febrer de 2017
Dia Internacional de la Llengua Materna 2017: Cap a futurs sostenibles a través de l’educació multilingüe 16 de febrer de 2017

Arxius

Categories

Etiquetes

Meta