Entrades amb l'etiqueta ‘llengua materna’

  • «Mai m’havia imaginat que aprendria català, perquè no sabia ni que existia!»

    El passat dimecres 26 d’octubre, un centenar de persones van assistir a la conferencia-diàleg amb Matthew Tree, a la sala polivalent de la delegació de l’Eixample.

    26octubre4

    Els alumnes que hi van assistir havien treballat prèviament l’obra d’aquest autor, fet que en va facilitar la participació. La presentació del conferenciant va anar a càrrec d’alumnes i el torn de preguntes i comentaris va ser força animat. Amb un llenguatge distès i proper Matthew Tree va connectar ràpidament amb el públic assistent.

    Aquí teniu algunes frases que il·lustren l’experiència d’en Matthew alhora d’aprendre el català, la seva segona llengua i de com ha esdevingut també, la llengua de la seva creació literària:
    «Mai m’havia imaginat que aprendria català, perquè no sabia ni que existia! […] A finals dels anys setanta era difícil aprendre català de manera autònoma; hi havia pocs llibres d’autoaprenentatge, diccionaris anglès-català […] Vaig aterrar en un petit poble d’Osona i el fet de viure envoltat de catalans (avui en diem immersió) em va ajudar […] Aviat em vaig adonar que darrere d’un idioma hi ha tot un univers cultural que no m’havia ni imaginat… »

    Va parlar també de la seva experiència com a escriptor: «Per a la feina d’escriptor és imprescindible saber què vols explicar i com ho vols explicar […] Jo escric des que era jove i, després d’alguns intents fallits escrivint en anglès, la meva llengua materna, vaig trobar la meva veu escrita en català, en la meva segona llengua.»

    Des d’aquest enllaç podeu llegir la seva primera narració en català Viatge a Romania de l’any 1990.

    Aquí el teniu amb una novel·la gràfica en neerlandès, llengua que avui forma part de la seva vida familiar. Per a aquest autodidacte, la lectura ha estat sempre una de les estratègies que ha fet servir alhora d’aprendre llengües i, per millorar el seu neerlandès, aquest gènere literari li ha permès conèixer altres aspectes de la cultura holandesa.

    dav

    L’escriptor va anticipar que ben aviat, es posarà a la venda la versió catalana de la seva darrera novel·la SNUG la primera escrita en anglès després de força temps.

    Més informació: Matthew Tree

    Abans d’acabar l’acte es va recordar als assistents la propera xerrada sobre autobiografies lingüístiques. Puri Pinto parlarà de les llengües de la seva vida el 10 de novembre a la delegació de Sant Andreu.

    Article complet

  • Més autobiografies lingüístiques

    Avui us presentem l’autobiografia lingüística d’en Vadym Shcherbatiuk, alumne del CNL de Barcelona, que ha participat al Voluntariat per la llengua i que s’ha ofert a explicar quines són les llengües de la seva vida.

    En Vadym ens parla de la seva llengua materna, l’ucraïnès, i de les llengües que va aprendre a l’escola, el rus i l’anglès. Explica també com va aprendre polonès quan, per motius de feina, va tenir relacions sovintejades amb aquell país. En Vadym ha estat viatger i fou així que, en un dels seus múltiples viatges va conèixer Barcelona i, temps després va decidir instal·lar-s’hi. Aquí ha après català i castellà i, segons ens explica, gràcies al català, i als viatges, ara entén força bé el portuguès i l’italià.

    Aquí tens algunes de les preguntes que et poden ajudar a construir la teva biografia lingüística:
    – Quines llengües es parlaven a la teva família quan eres petit?
    – Quines llengües parleu ara a la teva família?
    – Quines llengües vas aprendre a l’escola? Les has fet servir després?
    – Quines llengües entens?
    – Quines llengües saps parlar?
    – Quines llengües saps llegir?
    – Com i quan vas aprendre cadascuna de les llengües?
    – Recordes alguna estratègia o truc que vas fer servir per aprendre llengües?
    – Quan fas servir les llengües que coneixes: amb la família, als viatges, a la feina, a les botigues…?
    – Amb quines llengües et trobes més còmode quan les parles?
    – T’agrada escoltar i cantar cançons en altres llengües?
    – T’agrada viatjar? Has pogut conèixer altres llengües en els teus viatges?
    – En quines llengües saps dir: Bon dia, Hola, Adéu, Quant val? Com s’hi va?….
    – Què és el que més t’agrada d’aprendre català?
    – I el que t’agrada menys?
    …

    Vols participar al concurs? Com ho has de fer?
    – Si estàs anant a classe, parla’n amb el professor.
    – Si ara no fas cap curs, les preguntes et poden ajudar a construir, pel teu compte, la teva biografia lingüística.

    Presentació de treballs
    Pas 1. Clica aquí i emplena el formulari amb les teves dades.

    Pas 2. Envia el teu treball a l’adreça de correu concurs.cnlb@cpnl.cat El nom de l’arxiu del treball ha de ser el del teu document d’identificació (NIF, NIE o Passaport). Exemple: 45567800P.

    Tens temps fins el 28 de novembre!

    Article complet

  • Coneixes en Matthew Tree?

    les-llengues-de-la-meva-vida-matthew-tree-1

    «Matthew Tree va néixer a Londres el 1958. Es va ensenyar el català el 1979. Va venir a viure a Barcelona el 1984. Va començar a publicar en català el 1990» (biografia).

    «Vaig néixer a Londres fa més de cinc dècades i vaig venir a viure a Catalunya en fa tres. Vaig començar a escriure pel meu compte -és a dir, fora dels horaris escolars- cap als catorze anys, per la mateixa raó que tants altres escriptors: perquè hi havia coses que volia explicar que no podia explicar gens bé si no fos a través de la paraula escrita.

    Em va costar trobar la meva veu escrita en anglès; tant, que la vaig acabar trobant primer en català, el meu segon idioma, après als dinou anys. (No vaig tornar a escriure seriosament en anglès fins al cap d’uns dotze anys).» (extret d’una entrevista: ActivaMent)

    Memòries! 1974-1989. Dels quinze als trenta anys. Londres-Barcelona és el primer llibre de no ficció escrit i publicat en català:  «Al començament tot era una qüestió pràctica: feina i allotjament; va trobar l’allotjament primer, al Poble Sec, en una habitació dins d’un pis que llogava una noia molt amable que era vegetariana […] l’habitació era força gran i donava a una petita galeria pintoresca a la qual també donava la finestra d’un guàrdia de seguretat […] Poc després d’haver trobat l’habitació al pis del Poble Sec, el subjecte d’aquestes memòries va començar a fer classes d’anglès en una acadèmia…»

    Si vols conèixer més a fons l’escriptor nascut a Londres i resident a Barcelona, t’esperem el proper 26 d’octubre a Barcelona, Calàbria 66-78.

    Article complet

  • Puri Pinto parla de les llengües de la seva vida

    Amb Q de formatge

    portadaamb-q-de-formatge

    «…una nena de família castellanoparlant d’orígens extremenys, nascuda a Barcelona l’any 1968, que viu en un poble de la perifèria (La Llagosta, del Vallès Oriental), escolaritzada en castellà, que té professors de Badajoz, de Sòria, de Galícia que sempre li parlen en castellà, que a cinquè fa per primer cop l’assignatura de francès i a sisè, també per primer cop, la de català… Aquesta nena era jo i recordo haver après amb 13 anys, paraules com eixerida, julivert, geperut, murri, cercar, etc.»

    Amb aquestes paraules Puri Pinto presenta la seva trajectòria lingüística a la Barcelona dels anys 70.

    Amb Q de formatge és un llibre sincer, assertiu i original que commou, fa pensar i aporta arguments en defensa de la diversitat lingüística. Us n’adjuntem alguns fragments i us animem a llegir el llibre.

    Com va començar tot

    «La literatura té la culpa de tot. Resulta que al meu Institut feien un concurs literari per la diada de Sant Jordi i, com que la dèria per la lectura s’havia transformat en la passió d’una lletraferida, m’agradava moltíssim escriure i escriure, coses i coses. I em presentava als concursos de Cervantes i de Sant Jordi de l’Institut i hi guanyava premis. Cal dir que els textos en català me’ls revisava amb gran generositat el meu amic Ramon, perquè no tenia, ni de bon tros, la mateixa competència lingüística en català que en castellà.»

    La llengua materna

    «La llengua materna és aquella llengua que hom aprèn des que som petits i, en general, ho adquireix dels pares i de l’entorn més directe […] si la llengua materna s’utilitza com a escut, justificació i alhora excusa per al·legar que hom no aprèn ni utilitza una altra llengua, no podrem enriquir-nos amb l’aprenentatge i l’adopció d’un altre idioma. Ser castellanoparlant de naixement implica saber el castellà, parlar-lo, valorar-lo, estimar-lo defensar el seu futur, però tot plegat és perfectament compatible amb el fet d’aprendre i saber el català (o qualsevol altre idioma) i parlar-lo, valorar-lo, estimar-lo i defensar d’igual manera el seu benestar i el seu futur.»

    «Així doncs, la llengua materna o d’origen hi és, i no s’ha de perdre (ja que la vida ha de ser un camí d’enriquiment, no pas d’empobriment), però també podem tenir d’altres llengües que quantitativament podem emprar fins i tot més que la llengua materna pròpia, en funció de les nostres circumstàncies vitals… I per què no entendre que la llengua materna d’un territori pugui tenir preferència per davant de la llengua materna dels individus quan totes dues no són la mateixa? Al cap i a la fi, jo no perdó la meva identitat de castellanoparlant d’origen pel fet de ser també catalanoparlant d’adopció i espero, amb el temps, poder ser parlant de més llengües.»

    Quantes, quantes llengües…

    «Quantes, quantes llengües, i quin bé de Déu ens fan totes si entenem quan i com podem utilitzar-les sense que cap no interfereixi en el benestar general de l’altra. Quan les parlem convé que diferenciem amb claredat i precisió els àmbits privats dels socials, i els socials dels oficials cosa que, sovint, no és ni tan fàcil ni tan possible.»
    «Vivim en una societat amb molts tipus de llengües, on els parlants no som parlants d’una sola llengua, on les mateixes circumstàncies permeten fer servir llengües diferents i on situacions diferents requereixen l’ús de la mateixa llengua. Vivim abocats a la necessitat de gestionar amb seny i assertivitat les nostres diverses llengües, i no podem ni ens convé negar-nos a la flexibilitat mental que això requereix.»

    Puri Pinto, Mollet del Vallès, juliol de 2014

     

    Article complet

  • Parla’ns de les llengües de la teva vida!

    cartell

     

    Com hi pots puc participar?

    Si estàs anant a classe, parla’n amb el professor/a.

    Si ara no fas cap curs, prepara la teva autobiografia lingüística amb la guia abans esmentada.

    Presentació de treballs

    Pas 1. Clica aquí i emplena el formulari amb les teves dades.

    Pas 2.  Envia el teu treball a l’adreça de correu concurs.cnlb@cpnl.cat

    El nom de l’arxiu del treball ha de ser el del teu document d’identificació (NIF, NIE o passaport). Exemple: 45567800P.

     

    Parla’ns de les llengües que coneixes i de com les has après!

     

    Article complet

  • Mostres d’autobiografies lingüístiques (II)

    Per ajudar-vos a preparar la vostra autobiografia lingüística, avui us en presentem algunes mostres més.

    e_llengues_de_la_meva_vida_editora_128_16615_1

    «La meva llengua materna és el Swahili. A la meva família també es parlen altres llengües africanes. La llengua que parlaven a l’escola és swahili i anglès. De petita també vaig aprendre a parlar l’anglès perquè el parlaven els meus amics. També mirava algunes sèries en anglès o pel•lícules al cine. Vaig comença a estudiar català però no el parlo bé. El llegeixo i l’entenc una mica. Vaig estudiar alemany, que m’agrada molt: sempre aprofito per aprendre noves llengües o almenys, noves paraules. Ja desprès del català aprendré italià perquè m’agrada viatjar al país i parlar amb els meus amics ara que tinc una amiga italiana.» Jane

    «La meva llengua materna és el castellà, és la llengua que parla la meva família i la que parlaven a l’escola. Vaig estudiar anglès al col•legi, l’entenc bastant, però no el parlo. Ara estic estudiant català; l’entenc força bé, m’agrada parlar-lo. Encara n’he d’aprendre molt!.» Yoanna

    «La meva llengua materna és el castellà. Vaig aprendre anglès escoltant els Beatles, per què li agradaven molt a la meva mare. A l’escola vaig començar a estudiar anglès i el parlo força bé. El llegeixo, l’escric i l’entenc molt bé.
    També a l’escola, l’institut i la universitat vaig aprendre el francès; però no el parlo tan bé com l’anglès. L’italià només l’entenc una mica i l’alemany no l’entenc gens. Ara he començat a aprendre català.» María

    Article complet

  • Mostres d’autobiografies lingüístiques (I)

    parla_m

    Aquí trobareu una mostra d’autobiografies lingüístiques de persones que, en el marc d’un curs de català, han escrit i compartit la seva trajectòria personal en relació a les llengües de la seva vida.

    Consorci per a la Normalització Lingüística
    – Diari d’aula del nivell bàsic. Biografia lingüística al CNL Vallès Occidental 3

    L’equip del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona ha compartit també exemples de biografies lingüístiques. Aquí en teniu algunes mostres:
    – Curs Català bàsic 2: Català bàsic 2

    – Curs “Català de supervivència 2”, octubre de 2014: Català de supervivència 2

    Som-hi!

    Article complet

  • L’autobiografia lingüística dins la literatura universal (2). La llengua nòmada

    L’escriptor d’origen romanès Norman Manea ha estat protagonista actiu de la història europea del segle XX. Ha escrit novel·la, assaig i relat, i el tema principal de la seva obra és el destí individual en situacions extremes (l’holocaust, la dictadura comunista i l’exili).

    la_llengua_nomadaUs recomanem la seva autobiografia lingüística, La llengua nòmada editada en català per Arcàdia, l’any 2008.

    Manea ha estat a Barcelona en diverses ocasions i ha participat en debats al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i a l’Escola Europea d’Humanitats.

    Aquí teniu un fragment de l’entrevista al diari Ara (juliol de 2014):

    […]

    – «La meva única llar és la llengua romanesa. No la terra romanesa, la llengua. Perquè hi vaig créixer, em vaig descobrir a mi mateix en romanès i vaig descobrir el món en romanès. Per a mi s’ha mantingut com un tot. Conec altres llengües, però són llengües apreses, la llengua romanesa és una llengua viscuda, jo he viscut en aquesta llengua, i és la meva llar. De vegades escric assajos o articles i cartes en altres llengües, però no puc fer-ho amb la ficció. Em surt simple i estúpida, i no ho vull.»

    […]

    – Per a un escriptor, no conèixer la llengua deu ser terrible.

    – «Vaig emmudir viu. I va passar en un moment en què tenia moltes coses a dir. Per fi podia dir el que no podia dir al meu país. I de sobte m’havia quedat sense llengua. Va ser un procés difícil, i vaig tenir traductors molt dolents, però continuo viu.»

    Aquí teniu alguns enllaços que comenten l’autobiografia lingüística d’aquest autor:
    – Aprendre llengües, Observatori d’Enric Serra
    – Nausica, blog de Carles Mulet
    – A tall d’invocació, blog d’Enric Balaguer
    – Diari d’un eurocomunista del #PSUC, Pere Meroño

    Article complet

  • Parla’ns de les llengües que coneixes!

    cartell

    Article complet

  • L’autobiografia lingüística dins la literatura universal (1)

    Dins el gènere de les biografies i autobiografies, les llengües sempre hi han tingut un paper destacat. Avui destaquem dues experiències personals en les quals, la trajectòria lingüística ha estat important, i així ho transmeten els protagonistes.

    Lanalfabeta-Agota-Kristof-portada

    L’analfabeta, d’Agota Kristof publicat per Laertes en format de lectura fàcil.

    Onze capítols per onze moments de la vida d’Agota Kristof; de la nena que devora els llibres a Hongria, a l’escriptura de les primeres novel·les en francès.

    «Sé que no escriuré mai en francès com hi escriuen els escriptors francesos de naixement, però l’escriuré com pugui, tan bé com pugui. Aquesta llengua, no l’he triada jo. Me la van imposar per atzar, per casualitat, per les circumstàncies. A escriure en francès, hi estic obligada. És un repte. El repte d’una analfabeta.»

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Entrades recents


    Arxius


    Categories


    Etiquetes

    Agata Kristof anglès aprenentatge al llarg de la vida aprenentatge informal autobiografia lingüística autobiografies lingüístiques autonomia aprenentatge biografia lingüística castellà català competència cultural Concurs curs de català còmic diversitat cultural diversitat lingüística educació multilingüe Elias Canetti exili Flavia Álvarez francès GELA italià Joao Lin Yun literatura llengua materna llengües maternes Matthew Tree Norman Manea nous parlants plurilingüisme polonès Portfolio europeu de les llengües portuguès Puri Pinto rus ucraïnès xinès

    Meta