Entrades amb l'etiqueta ‘Puri Pinto’

  • «La llengua és vostra i us necessita»

    En el marc del concurs “Les llengües de la meva vida” alumnes i voluntaris del CNL de Barcelona van assistir el passat 10 de novembre, a la xerrada “Puri Pinto parla de les llengües de la seva vida”, a la delegació del CNL de Barcelona a Sant Andreu, al Recinte Fabra i Coats de Barcelona.

    Una alumna es van encarregar de la presentació de la conferenciant, Puri Pinto, filòloga i professora de literatura i llengua catalanes a l’ensenyament. El torn de paraules va ser molt participat gràcies al fet que alguns dels alumnes assistents a l’acte havien treballat prèviament a classe fragments del seu llibre Amb Q de formatge.
    puri-pinto

    Puri Pinto va començar parlant de la seva trajectòria personal, dels primers contactes amb el català i de la voluntat de fer seva la llengua del país on ha viscut –catalanoparlant d’adopció–, sense renunciar mai a la llengua de relació amb els seus pares i germans –el castellà–, la seva primera llengua. Amb els anys, el català ha esdevingut també una de les seves llengües familiars.

    Va reivindicar el dret a poder aprendre i fer servir la llengua catalana amb normalitat per part de tothom. En aquest sentit, va posar èmfasi en la necessitat de mantenir el programa d’immersió lingüística a les escoles: «per assegurar que tots els infants tenen accés a les dues llengües en igualtat de condicions» i evitar l’exclusió que es pot produir per manca de coneixement suficient de la llengua; «tots els ciutadans tenen dret a aprendre i a fer servir la llengua amb normalitat» i s’ha de «despenalitzar el procés d’aprenentatge de la llengua».

    Al llarg de la seva exposició va insistir en la importància d’aprendre la llengua del país d’acollida. «La llengua (catalana) també és vostra i us necessita»!

    La seva “vareta màgica” com a professora de català a l’ensenyament secundari és, precisament, la seva autobiografia lingüística.

    Article complet

  • Tens dubtes sobre com fer l’autobiografia lingüística?

    Si tens dubtes sobre com començar a preparar la teva trajectòria lingüística, et suggerim algunes idees que et poden ajudar.

    1. Dóna un cop d’ull a alguns exemples d’autobiografies lingüístiques:

    – Mostres d’autobiografies lingüístiques (I)

    – Mostres d’autobiografies lingüístiques (II)

    – En Vadym (Voluntariat per la llengua) ens explica la seva autobiografia lingüística

    2. Recorda que força escriptors han parlat de les seves trajectòries lingüístiques. Aquí en trobaràs alguns exemples:

    – Agota Kristof i Elias Canetti

    – Norman Manea

    – Matthew Tree

    – Puri Pinto

    logo-per-la-signatura-del-correu

    3. Aquí tens algunes preguntes que et serviran per començar a ordenar i relacionar les llengües de la teva vida:

    – Quines llengües es parlaven a la teva família quan eres petit?
    – Quines llengües parleu ara a la teva família?
    – Quines llengües vas aprendre a l’escola? Les has fet servir després?
    – Quines llengües entens?
    – Quines llengües saps parlar?
    – Quines llengües saps llegir?
    – Com i quan vas aprendre cadascuna de les llengües?
    – Recordes alguna estratègia o truc que vas fer servir per aprendre llengües?
    – Quan fas servir les llengües que coneixes: amb la família, als viatges, a la feina, a les botigues…?
    – Amb quines llengües et trobes més còmode quan les parles?
    – T’agrada escoltar i cantar cançons en altres llengües?
    – T’agrada viatjar? Has pogut conèixer altres llengües en els teus viatges?
    – En quines llengües saps dir: Bon dia, Hola, Adéu, Quant val? Com s’hi va?….
    – Què és el que més t’agrada d’aprendre català?
    – I el que t’agrada menys?
    …

    4. Parla’n amb el teu professor, amb l’equip del Voluntariat per la llengua… i també ens pots escriure a l’adreça concurs.cnlb@cpnl.cat

    Gràcies per participar!

    Article complet

  • Puri Pinto parla de les llengües de la seva vida

    Amb Q de formatge

    portadaamb-q-de-formatge

    «…una nena de família castellanoparlant d’orígens extremenys, nascuda a Barcelona l’any 1968, que viu en un poble de la perifèria (La Llagosta, del Vallès Oriental), escolaritzada en castellà, que té professors de Badajoz, de Sòria, de Galícia que sempre li parlen en castellà, que a cinquè fa per primer cop l’assignatura de francès i a sisè, també per primer cop, la de català… Aquesta nena era jo i recordo haver après amb 13 anys, paraules com eixerida, julivert, geperut, murri, cercar, etc.»

    Amb aquestes paraules Puri Pinto presenta la seva trajectòria lingüística a la Barcelona dels anys 70.

    Amb Q de formatge és un llibre sincer, assertiu i original que commou, fa pensar i aporta arguments en defensa de la diversitat lingüística. Us n’adjuntem alguns fragments i us animem a llegir el llibre.

    Com va començar tot

    «La literatura té la culpa de tot. Resulta que al meu Institut feien un concurs literari per la diada de Sant Jordi i, com que la dèria per la lectura s’havia transformat en la passió d’una lletraferida, m’agradava moltíssim escriure i escriure, coses i coses. I em presentava als concursos de Cervantes i de Sant Jordi de l’Institut i hi guanyava premis. Cal dir que els textos en català me’ls revisava amb gran generositat el meu amic Ramon, perquè no tenia, ni de bon tros, la mateixa competència lingüística en català que en castellà.»

    La llengua materna

    «La llengua materna és aquella llengua que hom aprèn des que som petits i, en general, ho adquireix dels pares i de l’entorn més directe […] si la llengua materna s’utilitza com a escut, justificació i alhora excusa per al·legar que hom no aprèn ni utilitza una altra llengua, no podrem enriquir-nos amb l’aprenentatge i l’adopció d’un altre idioma. Ser castellanoparlant de naixement implica saber el castellà, parlar-lo, valorar-lo, estimar-lo defensar el seu futur, però tot plegat és perfectament compatible amb el fet d’aprendre i saber el català (o qualsevol altre idioma) i parlar-lo, valorar-lo, estimar-lo i defensar d’igual manera el seu benestar i el seu futur.»

    «Així doncs, la llengua materna o d’origen hi és, i no s’ha de perdre (ja que la vida ha de ser un camí d’enriquiment, no pas d’empobriment), però també podem tenir d’altres llengües que quantitativament podem emprar fins i tot més que la llengua materna pròpia, en funció de les nostres circumstàncies vitals… I per què no entendre que la llengua materna d’un territori pugui tenir preferència per davant de la llengua materna dels individus quan totes dues no són la mateixa? Al cap i a la fi, jo no perdó la meva identitat de castellanoparlant d’origen pel fet de ser també catalanoparlant d’adopció i espero, amb el temps, poder ser parlant de més llengües.»

    Quantes, quantes llengües…

    «Quantes, quantes llengües, i quin bé de Déu ens fan totes si entenem quan i com podem utilitzar-les sense que cap no interfereixi en el benestar general de l’altra. Quan les parlem convé que diferenciem amb claredat i precisió els àmbits privats dels socials, i els socials dels oficials cosa que, sovint, no és ni tan fàcil ni tan possible.»
    «Vivim en una societat amb molts tipus de llengües, on els parlants no som parlants d’una sola llengua, on les mateixes circumstàncies permeten fer servir llengües diferents i on situacions diferents requereixen l’ús de la mateixa llengua. Vivim abocats a la necessitat de gestionar amb seny i assertivitat les nostres diverses llengües, i no podem ni ens convé negar-nos a la flexibilitat mental que això requereix.»

    Puri Pinto, Mollet del Vallès, juliol de 2014

     

    Article complet

  • Comencem!

    El passat 20 de maig, en el marc de la VII Sessió d’intercanvi d’Experiències del CNL de Barcelona, Puri Pinto, autora del llibre Amb Q de formatge i Joao Lin Yun, alumne de la Delegació de Sants-Montjuïc, van fer unes breus intervencions explicant les seves autobiografies lingüístiques. Els assistents van poder escoltar dues trajectòries lingüístiques ben diferents.

    concurs 2

    En primer lloc Puri Pinto, professora de català i promotora de l’entitat “Amb veu pròpia. Nous catalanoparlants a favor del català”, va relatar com havia estat d’intens, gratificant i alhora complex, el seu procés d’adopció del català com a llengua d’ús habitual. La seva, és una trajectòria compartida per un gran nombre de persones que tenen el castellà com a llengua familiar. Per la seva banda, Joao Lin Yun, que ha estat alumne del CNL –del nivell bàsic 1 fins a intermedi 3- va comentar com totes les llengües que ha tingut la sort de conèixer i aprendre li han aportat experiències positives i li han ofert noves oportunitats socials i professionals.

    20 de maig

    Els dos apunts personals van posar de manifest l’interès de les biografies lingüístiques tant per als aprenents com per al professorat i per a la resta de companys d’aula.

    El Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona, juntament amb L’Alzinar, societat recreativa i cultural de Masquefa, i la Fundació Aurèlia Figueras, ha convocat III Premi d’(auto)biografies lingüístiques (2015). Aquí teniu l’accés als projectes finalistes de la II edició

    Des del CNL de Barcelona volem incorporar aquesta reflexió a la nostra activitat i us convidem a participar al Concurs d’autobiografies lingüístiques “Les llengües de la meva vida”.

    Comencem!

    Article complet

Entrades recents


Arxius


Categories


Etiquetes

Agata Kristof anglès aprenentatge al llarg de la vida aprenentatge informal autobiografia lingüística autobiografies lingüístiques autonomia aprenentatge biografia lingüística castellà català competència cultural Concurs curs de català còmic diversitat cultural diversitat lingüística educació multilingüe Elias Canetti exili Flavia Álvarez francès GELA italià Joao Lin Yun literatura llengua materna llengües maternes Matthew Tree Norman Manea nous parlants plurilingüisme polonès Portfolio europeu de les llengües portuguès Puri Pinto rus ucraïnès xinès

Meta