Missatge de Tània Juste, autora de L’hospital dels pobres, per a tots vosaltres
Us faig arribar aquest text, escrit especialment per a vosaltres, que la Tània Juste m’ha fet arribat aquesta tarda . Espero que us agradi.
Estimats lectores i lectors,
M’han fet saber que la vostra lectura d’aquest trimestre és “L’hospital dels pobres”, de manera que estem connectats a través d’aquest fil invisible que es teixeix entre l’autor i el lector.
Espero que aviat us familiaritzeu amb aquests personatges que omplen la meva novel·la i us els feu vostres, perquè soc del parer que els personatges que jo, com a autora, dibuixo, només esdevenen complets quan cadascú en fa la seva lectura més íntima i personal.
“L’hospital dels pobres” és una novel·la coral que vaig escriure amb la ferma convicció que l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau ocupa un lloc essencial en la història i en la vida dels ciutadans de Barcelona, generació rere generació des de la seva fundació. Són moltes les persones que l’han llegit i m’han comentat la seva vinculació amb Sant Pau, ja que l’hospital recull capítols de la vida i de la mort de molts dels nostres éssers estimats. Quantes novel·les que hi hauria per escriure entre els seus murs!
De cara a la vostra lectura, us puc dir que us fixeu en el batec del temps, en com els personatges es van desenvolupant en un clar i volgut paral·lelisme a l’aixecament dels pavellons modernistes.
Aquest hospital va trencar motlles i, si us hi fixeu, cada personatge també trencarà algun motlle moral, social, sexual… en el transcurs de la seva vida.
Us engresco a distingir quatre mons reflectits a través d’ells i que existien en la societat de l’època:
- Aquella burgesia catalana emprenedora que va voler inaugurar el segle XX, el segle de la modernitat, finançant una ciutat a la seva mida; que va permetre desenvolupar moviments artístics tan agosarats com el modernisme i, alhora, la mateixa burgesia incapaç de deslliurar-se de les cotilles morals i socials que encara eren hereves del segle XIX.
- El món de les nissagues mèdiques, una professió que a principis del segle XX era per a autèntics aventurers, homes de ciència que encara no comptaven amb els recursos d’avui dia i havien de fer ús del seu ull clínic, la seva intuïció i la seva perícia. Una professió, tanmateix, que s’heretava de pares a fills, de manera que en la mateixa història de l’hospital hi trobem cognoms que es repeteixen de generació en generació.
- El món (o submón) dels més desafavorits, la vida dels quals esdevenia una lluita diària per subsistir i, només en alguns casos, per progressar. Exemples de dones treballadores, de nens expòsits i tot un reguitzell de personatges que no surten sovint als llibres d’història tot i haver esdevingut autèntics herois.
- El món de les arts i els oficis, que el modernisme va recuperar, va impulsar, per mitjà de la seva gran originalitat i profunda ornamentació. Una manera de viure, la dels mestres i els seus deixebles, una concepció de l’art no només com a mitjà de vida sinó com a raó de ser.
Espero que aquestes claus us serveixin per a una reflexió o anàlisi post-lectura i, potser, si el desig d’aquesta autora es compleix, per a fer un viatge més complet al cor mateix de les nostres vides i del nostre passat.
Si visiteu el Recinte Modernista de Sant Pau és probable que localitzeu molts espais on es desenvolupa la novel·la, ompliu els pavellons de vida, de les ànimes que hi van néixer, viure, treballar, morir. La vostra lectura i la vostra imaginació us hi portaran fàcilment, perquè Sant Pau no és només el conjunt modernista més gran que existeix, no és només una meravella d’aquest planeta que tenim la sort de tenir a casa nostra, sinó que també és un testimoni del batec ciutadà i dels anhels de moltes generacions dels nostres.
Gràcies i bona lectura!
Tània Juste