• I aquí quan es menja?

    5227401911_ec6f15283fQuan estem lluny de casa, la diferència d’horaris a l’hora de menjar pot provocar anècdotes divertides. Fa anys vaig anar a una ciutat a prop de la frontera amb Àustria. Allà mengen més d’hora que a Catalunya. Una amiga em va dir si volia sortir amb els seus amics. Havien quedat per anar a un bar a les 9 del vespre. Jo estava convençuda que anàvem a sopar. Quan vam arribar, ells van començar a beure. Ningú no demanava res per menjar. Jo cada vegada tenia més i més gana. Al cap d’una hora vaig preguntar: “i aquí quan es menja?”
    Em van mirar tots amb sorpresa i em van respondre que ells ja havien sopat a casa seva, a les 6 de la tarda!

    A partir d’aquell dia, vaig acostumar-me a preguntar millor les coses abans de sortir de casa!

    Ara us toca a vosaltres explicar una anècdota sobre les diferències d’horaris, de preus, de quant temps tardem a menjar,… També podeu parlar d’alguna altra cosa que us va sorprendre quan vau arribar a Catalunya: la manera de vestir, el caràcter, els costums, etc.

  1. elsy

    07 Feb 14
    20:12 #

    Quan vaig arribar a Barcelona, vaig tenir molts problemes amb el son perquè son hi ha 8 hores de diferència amb el meu país i quan aquí és de nit allà és de dia .

    an Una altra cosa, quan vaig estar estava al meu pais sempre vaig vestir vestia molt arreglada i en canvi aquí jo vaig senzilla i m’agrada més.

    Respondre

    1. pfreixa

      07 Feb 14
      22:12 #

      Elsy, al segon paràgraf no diem ‘quan vaig estar al meu país’. Diem ‘quan estava’ perquè parles d’un fet habitual.

      Respondre

  2. Josué Aparicio

    07 Feb 14
    20:27 #

    Quan vaig arribar a barcelona vaig anar a un bar i vaig demanar un entrepà de xoriço, vaig pensar que el xoriço seria fregit perquè normalment és així en al meu país però la meva sorpresa es va ser que estava cuit i no vaig em va agradar gens.

    Al principi quan vaig viure vivia amb el meu amic català vam quedar per sopar un dia i la meva sorpresa es va ser que com a complement de la del menjar la gent menja amb pa quan jo normalment menjo amb truita 🙂 vaig menjar sense problema però vaig va ser una mica extrany .

    Respondre

    1. pfreixa

      07 Feb 14
      22:17 #

      Josué, fixa’t que quan dius ‘quan vivia amb el meu amic’ utilitzem ‘vivia’ perquè va durar un cert temps. En canvi ‘vam quedar per sopar’ és un fet puntual, un dia.

      Respondre

  3. monica

    09 Feb 14
    22:39 #

    arribi a barcelona en una bonica tarda primavera, em vaig sorprendre en veure molta gent, moltes flors, molts sorolls, m’he quedat encantada, no m‘imaginava tant moviment, estava molt cansada pel viatge ,només volia anar-me’n al llit però era preciós veure tot allò que hi havia en el meu voltant, arribant a casa he anat a la dutxa, dormitori, i quan em vaig despertar _____ em portessin a menjar kebap, m’ha encantat mai havia provat res igual, tot era molt estrany però jo estava feliç.

    Respondre

  4. Michele

    09 Feb 14
    23:55 #

    Quan vaig arribar a Barcelona he vist una diferència de preus molt gran. Al meu país l’alimentació és molt cara. És molt difícil fer amics, jo ni tan sols conec els meus veïns, les persones són molt tancades. I em quedi molt sorpresa en saber que hi havia un altre idioma a Barcelona, quan jo encara no sabia parlar castellà. Em feia una mica de por de no em adaptar-me.

    Respondre

  5. Izaskun

    10 Feb 14
    16:04 #

    Quan vaig arribar a l’Escala a treballar, em vaig donar compte que ___ havia molta gent que parlava en català i això em feia sentir fora de lloc.
    Em vaig sorprendre la primera vegada que vaig menjar amanida catalana perquè portava embotit i jo no ho sabia.
    També em va agradar el pa amb tomàquet, perque d’on jo sóc, no és típic posar li tomàquet els entrepans i això m’agrada molt.
    Encara que trobava a faltar els “pintxos” típics del País Basc.

    Respondre

  6. ronal

    20 Feb 14
    22:34 #

    jo he arribat fa nou anys a barcelona, i me sentia petit per les edificis grands y alts, pero me ha agradad molt el clima, per que per don jo vivia es mol sec, i havia vist els cotxas fin tota la nit en el carrer, quina sorpresa la mia per que en el meu pais te lo trobas sensa rodas, radio, vidres, etc… ,jo havia dormit sol una noche en el hotel despres la meva dona am va venir a recullir i ens van anar a viura a ripollet, per que ella ja hi vivia, a principis comparavamos els preus con relacio a la nostra moneda i veiamos que era mol car, per despres trabelland i compran els products ja no era mol car, per que ganavas mes o menys igual con relacio a bolivia, gastavamos menys,

    Respondre

  7. josep

    24 Feb 14
    17:15 #

    Jo vaig arribar a cataunya quant era petic,Cuatre anys.lo va fer en trén en un viatja de vint ó vint-i-cuatre hores,am la meva familia ,mare,german i germana.el meu pare nos esperaba en la estació de franca.Arriben de nit ,Tot ets va desenvolupar sense problemes.A la hora de salir con les maletes al carrer un home nos va cridat que si necesitem un taxi,achis que le acompanyén a la parada de cotxes i pujén en un taxi ,bastan antic,vell i destartalat que li costaven bastant de tancar les portes..

    Respondre

  8. Mary

    13 Mar 14
    14:53 #

    Quan vaig venir a Barcelona, l’any 2004. Aquell dia vaig esmorzar a l’hotel, havia tantes coses per poder menjar, i em vaig admirar, vaig agafar un suc de taronja, un tros de pa, pernil i un got de camamilla, després vaig anar a passejar per el carrer i vaig veure que hi havia moltes roses i molts llibres, vaig preguntar a un home,per què hi havia tantes roses? I em van dir que era ” Sant Jordi”, i em va explicar una mica de la història, em va sorprendre en veura tantes roses que compraven els homes, i m’habia agradat molt la història, després el meu cosí va venir a buscar-me a l’hotel, em va portar al seu pis i vam anar a agafar el tren i era primera vegada que havia pujat a un tren, perquè al meu país no hi ha trens, quina ilucio tenia! I admiració, en el camí mirava per la finestra admirant-me que vam anar per sota dels túnels,despres vam sortir a la superficie i jo m’admirava en veura tants edificis a més, el paisatje que veia m’agradava molt.

    Respondre

  9. asun

    18 Mar 14
    22:50 #

    Quan vaig arribar a Catalunya em vaig sorprendre un plat tipic de aqui: els calçots perqué vaig pensar que era com un puerro a la brasa i vaig dir que fastic¡¡ peró poc deprés em van invitar a una calçotada i qual va ser la meva sorpresa que em van agradar molt.
    També em vaig sorprendre que la butifarra s’acompanyava de mongetes, a casa meva, les mongetes es menjancom un bollit i com a play unic.Aixo no m’agrada gens.
    Em va agradar molt els diferents tipus de pá com per exemple el de pagés, el de coca amb tomaquet

    Respondre

  10. Carolina Figueroa

    19 Mar 14
    16:56 #

    Quan vaig arribar a Catalunya vaig anar a un restaurant típic català i em va sorprendre la varietat de “tapas” i especialment la sèpia. Jo no coneixia aquest marisc i un dia en un aquari el vaig veure per primera vegada i em va sorprendre. A Mexic hi ha especies diverses de sèpia, però no és com el d’aquí. La sèpia és un bicho molt maco i saboroso.

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Cursos


Missatges de veu


Núvol d’etiquetes


Diccionaris


Mitjans de comunicació


Recursos per a l'aprenentatge


Vocabularis


Històric


Benvinguts

Hola! Els professors de català us volem donar la benvinguda al blog del curs que ens servirà com a diari d’aula. Aquí, setmanalment, fareu una entrada explicant què heu après aquella setmana, què us ha estat més fàcil i què més difícil. Per fer-ho, entreu a la categoria corresponent al vostre curs i població i afegiu-hi comentaris. Ànims!