• “Les mateixes estrelles”, de Núria Martí

    Les-mateixes-estrelles Avui a classe hem acabat el llibre Les mateixes estrelles, de la Núria Martí. És una història de solidaritat, amistat i amor que ens ha agradat molt i ens ha servit per practicar la llengua oral. Ara us demano

    1. Podeu escriure un breu resum del llibre?

    Després de fer el resum, recordeu que podeu triar entre aquestes dues opcions:

    2. Descriviu un dels personatges del llibre 

    3. Escriviu 5 paraules del llibre que abans no enteníeu i ara sí

    Fins dimarts!!!

     

     

  1. Mª Belén Fernández

    22 Mar 15
    15:02 #

    1- Resum del llibre

    Les mateixes estrelles es un llibre que conta la historia de la Teresa i la seva filla, la Miranda.
    La Teresa y la Miranda vivien a Figueres quan va començar una guerra, la Miranda tenia buit anys i el seu pare s’habia mort en una batalla prop del riu Ebre. Quan las bombes queien sobra el poble la Teresa va agafar a la seva filla i va decidir fugir a França. Al principi quan van arribar a la frontera de França no els van deixar entrar, pero al final al nit van poder entrar. La Teresa va buscar una casa on trobar ajuda i va trucar a la porta de la casa de la Maria y el Bertrand i els va demanar ajuda. La Teresa els va explicar la seva situació i els van decidir ajudar-la. Aquesta parella tenia una filla, la Sara, amb la que la Mirada va fer-se molt amiga.
    Després de un temps la Teresa va escoltar que a Europa es preparava una altre guerra y que França estava en perill, aleshores també va poder llegir una notícia sobre Pablo Neruda, volía ajudar a les pobres que havian fugit de la guerra d’Espanya, ell volia portar aquesta gent cap a Xile en un vaixell. La Teresa va decidir que tenía que agafar aquest vaixell y surtir de França amb la Miranda, elles van despedir-se de la familia Bertrand i van agafar el vaixell Winnipeg.
    Durant la seva estancia al vaixell, la Teresa va conéixer al Federico, un noi d’Andalusia que també fugía de la guerra i es van enamorar.
    La nit del 3 de setembre van arribar a Xile i van conéixer a la Delia, una dona que tenía una pensió. La Delia volia ajudar-les i els va oferir dues habitacions a la seva pensió.
    La Teresa i el Federico van trobar feina, ella cosia i ell cuinava i un temps després van decidir casar-se, també van decidir muntar un restaurant i traballar junts.
    Van passar els anys, la Teresa y el Federico ja eran vells y la Miranda ja era una dona.
    La Miranda feia de professora i a vegades escribia als diaris del pais, parlava i criticava les forçes armades de Xile.
    A la nit del 11 de setembre de 1973, els militar van assaltar el govern y van matar al president, la llibertat a Xile va desaparèixer i la Miranda estava en perill, aleshores va decidir tornar a la seva terra, va agafar un avió cap a Catalunya i va buscar la seva casa, no la va trobar. El cap de setmana va agafar un autobús cap a França.
    Quan va arribar al poble, va buscar la casa de la familia Bertrand, pero no hi era. Va buscar un hostal per dormir i es va trobar un hostal nou. Adins va veure una dona i li va ser familiar, era la Sara. La Miranda va parlar amb ella i es van reconeixer, es van abraçar i ploraven d’emoció. La Miranda va parlar molt amb la Sara i va decidir explicar la seva història en una novel·la.
    A la tarda d’aquell dia van anar a passejar al poble i la Sara va dir-li a la Miranda: Les estrelles del cel de França són les maitexes estrelles del cel de Xile. Les maitexes estrelles.
    I amb aquesta frase, la cual dona nom al llibre, la historia acaba.

    2- Descripció d’un personatje:

    El Federico de jove era un noi alt i prim, tenia els ulls blaus i els cabells negres. El seu nas era punxegut i arromangat. Tenia les dents un xic mal posades. Las seves mans eran primes i llargues. La seva veu era suau. Portava pantalons curts amb uns elàstics blaus. Abans la seva feina era soldat, després va ser cuiner.

    Respondre

  2. Adriana

    23 Mar 15
    12:24 #

    RESUM DEL LLIBRE

    Les Mateixes Estrelles. Nuri Martí Constans.

    Les mateixes estrelles és un llibre de la historia d’una mare ( La Teresa) i la seva filla (La Miranda) que fugen de la guerra civil Espanyola.
    Primer van marxar a França a la casa dels pagès Bertrand, on estava altre nena, la Sara i la Miranda, ambdues van ser molt bones amigues. Després es van a bord d’un vaixell, el Winnipeg, rumb a Xile. Un vaixell dels escriptor Pablo Neruda.
    Durant el viatge, van conèixer al Federico, qui serà el marit de la Miranda, quan arriben a Xile. En Xile els tres van tenir una nova i bona vida, amb negocis i estudis. Però un 11 de setembre de 1073, van assaltar al govern Xilenol i va a posar un dictador al poder.
    La Miranda va a retornar a Catalunya al seus trenta-vuits anys, com professora i escriptora. Va decidir visitar a la seva amiga, la Sara, a França; va ser una trobada meravellosa i van dir:

    “Les estrelles del cel de França són les mateixes estrelles del cel de Xile. Les mateixes estrelles”.

    Respondre

    1. lponsati

      23 Mar 15
      14:54 #

      Gràcies, Adriana! Demà a classe us portaré la revisió del text.

      Respondre

  3. Adriana

    23 Mar 15
    12:27 #

    Descripció del Federico:
    El Federico: un home d’Andalusia. Era cuiner. Alt i prim, amb l’esquena un xic corbada i el ventre una mica tirat endintre. Molt maco i simpàtic, alegre i dolç. Federico a ser el marit de la Teresa.

    Respondre

  4. Adriana

    23 Mar 15
    12:30 #

    Correcció de data del dictador: 11 de setembre de 1973

    Respondre

  5. Raul Guijarro

    23 Mar 15
    16:17 #

    La Teresa i la Miranda eran mare i filla catalanas que van fugir a França per culpa de la guerra.A França van demandar ajuda a una casa de pagés .La famìlia que vivían allí les ajuda.Eran un matrimoni que tenían una filla de la mateixa edad de la Miranda i es deia Saga.Les nenes es van ver bones amigues i la Teresa les va fer una nina de drap i les feia molte ilusió.Al cap de un tempo la Teresa va comprar amb la dona pagesa al poble i al estanc va llegir una petita notície al diari que va dir que Pablo Neruda va conseguir un vaixell per portar als refugiats de la guerra cap a Xile. La Teresa va escriure una carta a Pablo Neruda i aquest lo va respondre que hi podía anar .La Miranda es va acomiadar de la Sara.Van marxar amb tristor i esperança.Al vaixell van coneixer al Federico que era un soldat republicá i de
    Andalusía i va enamorar-se de la Teresa.Despres de un mes van arribar a port i una dona que es diu Delia va a oferir-le casa selva i als pocs díes el Federico va trobar feina a un restaurantes a prop de casa Delia,la Teresa cus i la Miranda va anar a la eso la.Al cap de un temp el Federico i la Teresa en van casar amb la ajuda de la Delia i van obir el seu propi restaurant al baix de casa Delia.Van posar carn i pá amb tomaquet i van teñir molt éxit.Van pasar els anys i la Miranda es va fer profesora.L’any 1973 va tornar repetirse la historia hi ha un cop d’estat a Xile.La Miranda va tornar a casa selva on va naixer i va trobar les coses molt canviades.Va agafar un bus pero anar a França a buscar a la Sara i va trobar-la,despres de 30 anys,a un hostal del poblé i van xarlar molt,molt molt i molt,molt feliç i contentes.

    DESCRIPCIO DEL SENYOR BERTRAND

    El senyor Bertrand es el pare de la Sara i el marit de la Magia Bertrand,Van ser els amos de la casa de pagés.
    Va ser un home molt serios i callat,només obría la boca pero menjar.
    Peró un dia ,el senyor Bertrand va parlar malament amb la Teresa i li va dir que haurían de dormir al mateix llit,perque casa seva no era un hostal,pero la María lo va dir que no lo feu cas.

    Respondre

    1. lponsati

      24 Mar 15
      9:50 #

      Gràcies, Raúl! Dijous el portaré revisat.

      Respondre

  6. fabiola

    23 Mar 15
    19:35 #

    En la primera meitat del segle xx, als habitants de Cataluya i d’Espanya, van partir una guerra cruel i inhumana, la Teresa amb la seva filla miranda , que nomës tenia nou anys, van haver de sortir del seu pobla, al costat de molta gent, per por als bombes. van camî , a Franca,el cami era molt llarg, van caminar hores i hores, quan vn veura en una casa , on les recibieron i van a collir com de la familia,conoixen a sara la nena petita y miranda y sala es va fer molt amigues.un mati, la teresa llegeix les noticias, que el poeta i politic que es deia Pablo Neruda va aconseguir un vaixell que aniria a Xile, per a ajudar a moltas gent pobre, la Teresa assoliment acceptaciô per anar en el vaixell amb la seva filla.
    Rum a Xile , en el vaixell la Teresa coneix al Federico, de qui es va a enamora, van arribar junts a XIle i faran una vida nova.
    Feia mes de30 anys d’haver arribat , els militarrs van assaltar el govern i la llibertat va a desaparêixer, per aixó la mirando decideix tornar a Franca , on es troba novament amb la seva amiga sara.

    5 PARAULES QUE NO ENTENDIU ABANS
    ENGRESQUEU
    ESVERATS
    ARREU
    POR
    BRUTA
    XISCLAR

    Respondre

  7. Daniel

    23 Mar 15
    20:46 #

    Ejercicí 1

    Aquest llibre tracta d’una dona, la Teresa y la seva filla, la Miranda.
    Tenen que sortir de Catalunya per culpa de la guerra.
    Arriben a França i una família les acull durant un temps,
    a Miranda es va fer molt amiga de la Sara, la filla de la familia Bertrand.
    Pero per culpa d’una altra guerra van tindre que marxar altre vegada.
    Van pujar a un vaixell cap a Xile, i alli van coneixer a un home, en Federico.
    Els tres passaven molt de temps junts, tant que al final la Teresa i en Federico s’enamoren.
    Quan arriben a Xile van viure a una pensio, van trobar-hi feina
    y la Miranda va començar la escola.
    La Teresa i en Federico es van casar i van obrir un restaurant.
    Molt anys despres, la Miranda va tornar a França a buscar a la Sara,
    la va trobar i van parlar de la seva infantesa.

    Fins aqui, un petit, molt petit resum del llibre “Les mateixes estrelles”.

    Ejercicí 2
    Descripció de la nina de la Miranda y la Sara:

    Es una nina feta amb trossos de roba i farcida de palla,
    té els ulls negres i grans, estan fets amb dos botons i
    al seu cap té cosit fil de llana com si fos cabell.
    Es molt estranya.
    (¡seguro que podría protagonizar una pelicula de terror, como su prima Annabelle!)

    Respondre

  8. Adriana Carolina

    23 Mar 15
    23:07 #

    Les mateixes estrelles,es una història d’una nova vida en un nou país és la història d’una mare i una filla,es una història també d’amistat, de solidaritat i d’amor.Teresa i la seva filla Miranda fugen d’Espanya així com molta gent que fugen de la Guerra Civil Espanyola la guerra civil va tenir lloc en els anys entre 1936 i 1939 a bord d’un vaixell,va ser on més de dues mil persones van poder fugir al sud d’america el Winnipeg,era el nom del vaixell, quest nom va ser gravat en una bandera i va ser vist per tota la gent quan van arribar a Xile, tota la història és de com es va viure aquesta època i es pot veure com la gent vivia amb molta angoixa i dolor molta gent assoliment escapar però altres ho el feren i van quedar enterrades sota la runa, la teresa i la miranda van ser afortunades de poder fer-ho, encara que van haver de caminar fins a França.
    La història principalment se centra en com va viure Teresa i miranda seva filla que amb prou feines tenia només 8 anys, la mort dels seus pares de Teresa que van quedar enterrats entre la runa i com va ser que van decidir anar-se’n a Xile per iniciar una nova vida, va ser un temps molt difícil per a elles, van passar molta por i angoixa.
    l’escriptor Pablo Neruda va fer sortir d’un port de França el 1939 rumb a Xile. Durant el viatge, es barregen la por i l’esperança .
    Tot Miranda al seu tendra edat sempre va estar disposada acoperar amb la seva mare en tot moment des que es van haver de refugiar a l’escola, Teresasiempre viu amb esperança de poder arribar a Xile i iniciar una nova vida amb la seva filla.
    Quan Teresa i Miranda van arribar a Xile van arribar entre cants de llibertat i van ser rebudes elles i tot els que anaven al vaixell amb alegria i sent benvinguts per molta gent.
    El viatge dur gairebé tres mesos i per fi van arribar al desitjat destí Xile símbol de llibertat.

    cinc paraules que vaig haver de buscar al diccionari
    pertot arreu
    tremolaven
    en un no res
    empemtes
    xemeneies

    Respondre

  9. Adriana Carolina

    23 Mar 15
    23:10 #

    Les mateixes estrelles,es una història d’una nova vida en un nou país és la història d’una mare i una filla,es una història també d’amistat, de solidaritat i d’amor.Teresa i la seva filla Miranda fugen d’Espanya així com molta gent que fugen de la Guerra Civil Espanyola la guerra civil va tenir lloc en els anys entre 1936 i 1939 a bord d’un vaixell,va ser on més de dues mil persones van poder fugir al sud d’america el Winnipeg,era el nom del vaixell, quest nom va ser gravat en una bandera i va ser vist per tota la gent quan van arribar a Xile, tota la història és de com es va viure aquesta època i es pot veure com la gent vivia amb molta angoixa i dolor molta gent assoliment escapar però altres ho el feren i van quedar enterrades sota la runa, la teresa i la miranda van ser afortunades de poder fer-ho, encara que van haver de caminar fins a França.
    La història principalment se centra en com va viure Teresa i miranda seva filla que amb prou feines tenia només 8 anys, la mort dels seus pares de Teresa que van quedar enterrats entre la runa i com va ser que van decidir anar-se’n a Xile per iniciar una nova vida, va ser un temps molt difícil per a elles, van passar molta por i angoixa.
    l’escriptor Pablo Neruda va fer sortir d’un port de França el 1939 rumb a Xile. Durant el viatge, es barregen la por i l’esperança .
    Tot Miranda al seu tendra edat sempre va estar disposada acoperar amb la seva mare en tot moment des que es van haver de refugiar a l’escola, Teresa siempre viu amb esperança de poder arribar a Xile i iniciar una nova vida amb la seva filla.
    Quan Teresa i Miranda van arribar a Xile van arribar entre cants de llibertat i van ser rebudes elles i tot els que anaven al vaixell amb alegria i sent benvinguts per molta gent.
    El viatge dur gairebé tres mesos i per fi van arribar al desitjat destí Xile símbol de llibertat.

    cinc paraules que vaig haver de buscar al diccionari
    pertot arreu
    tremolaven
    en un no res
    empemtes
    xemeneies

    Respondre

  10. Teresita Hernandez

    24 Mar 15
    1:09 #

    El lliure parla de una guerra en Espanya i la historia de la Teresa y la seva filla Miranda que havien pasat uns dias molt tristos por que ja no tenian familia, el pare y els avis de la Miranda s’havian mort. Per aixo es van marchar a França i en França van encontrar una casa de pages de una parella amb una filla de la mateixa edat que la Miranda, es deia Sara.
    La Teresa y la Miranda es van quedar en aquella casa y las fillas es van fer molt bonas amigues. La Teresa els va fer una nina de draps vells perquè jugaran. La Teresa va llegir que un poeta y politic xile de nom Paulo Neruda va conseguir un vaixell que aniria a Xile amb molta gent afectada per la guerra. La Teresa va poder viatjar amb la seva filla a Xile. La acomiat va fer molt trist, las Fillas ploravan y la Sara le va deixar la nina a la Miranda perque se recordara de ella.
    La Teresa va coneixer en el vaixell l`Federico, xerraven sovint I passejaven junts pel vaixell. Cada dia la Teresa se sentia mas a prop d`en Federico.
    Un mes despres de haver sortit de França el vaixell va arribar a Xile i en Xile la Teresa, el Federico i la Miranda es van quedar en la pension de la Delia. El Federico va treballar en un restaurant, la Miranda va començar a anar a la escola i la Teresa cosia per guanyar uns quants pesos.
    El Federico y la Teresa es van casar y tambe van obrir un restaurant amb la ajuda de la Delia. Van viure molts anys a Xile despres va començar una guerra a Xile i la Miranda va decidir tornar a Espanya. Quan estava a Espanya va agafar un autobus per a França i es va reunir amb la Sara, les dues es van posar molt contentes, van parlar molt i van sortir a caminar pel poble.

    Respondre

  11. Teresita Hernandez

    24 Mar 15
    1:11 #

    EL FEDERICO
    Era alt I prim, amb el ventre una mica tirat endintre i l`esquena un xic corbada, duia els pantalons mes aviat curts i se`ls aguantava amb uns elastics blaus.
    Va viure en Andalusia, era cuiner i molt simpatic

    Respondre

  12. hafssa essidq

    24 Mar 15
    3:51 #

    1) el resum :
    Eren els últims dies de la guerra a Catalunya, la gent era espandada, s’entén les xisclars i llàgrimes arreu, les cases, les parets i tot s’ensorra.
    La Teresa és una de les habitants, té una filla de vuit anys la Miranda, el seu marit s’havia mort en una batalla, la Teresa i la seva filla es van a frança, a la casa de pagès, on vivia pagessa i el seu marit i la seva filla Sara del mateix edat de la Miranda les dues és van fer molt amigues.
    Un dia, la Teresa va llegir una notícia que un poeta de Xile havia vingut a frança i va aconseguir un vaixell per ajudar les persones que han fugit de la guerra d’Espagna per anar al Xile i iniciar una nova vida allà. Al vaixell, la Teresa i la Miranda han conegut Fedrico que venia de Andulicia, tots les tres han passado un bon temps i despres la Teresa i Fedrico s’enamoran.
    Quan arriben a xile , una dona es diu Delia té pensió,les ofria dues habitaciones, i van trovar un traball despres la teresa i Federico van casar i fan el seu propi restaurant.
    Han passat molt anys , la Miranda decideix tornar a frança per buscar la seva amiga Sara i van parlar molt de la seva vida.

    2) – ensorrar: Caure o enfonsar-se un sostre, un edifici, entrar-se’n, convertir-se en runa.
    – relliscar : Lliscar i perdre l’equilibri en passar, caminar, córrer, etc., sobre una superfície llisa, mullada, greixosa, etc.
    – himne :Composició poètica, normalment cantada, per a invocar i lloar la divinitat en els actes cultuals.
    – enyorança : Pena o dolor per l’absència, la pèrdua, d’alguna cosa o persona.
    – runa : Enderroc, conjunt de materials provinents d’una demolició o enderroc.

    Respondre

  13. CARLOS MIGUEL BRAN T.

    26 Mar 15
    1:20 #

    LES MATEIXES ESTRELLAS CARLOS BRAN
    Durant els anys 1936 a 1939 va ser molt difícil per als habitants de Catalunya i España, havia una guerra molt cruel,i a un poeta i politics de América del sud que enemic de la tragèdia, cap Xile i va portar de França un vaixell amb més de 2000 persones que havien fugit de la guerra, el poeta es deia Pablo Neruda i va ensenyar al mon que era la solidaritat, en el any 2009 va fer setanta anys que el vaixell va sortir de port.
    Camí de França
    Eren els últims dies de la guerra i a Figueres, al nord de Catalunya, les bombes queien una rere l’altre am un soroll eixordador, las cases s’ensorraven i els homes i les dones corrien esverats pels carres amb molta por i moltes llàgrimes. Las Teresa y i la seva filla Miranda se havien refugiat a l’escola perquè es seva només era un mont de runa, i ja no tenen família, el pare havia mort en una batalla ferotge prop del riu Ebre y els avis havien quedat enterrats sota les parets de la casa, por las bombes.
    La Teresa y la Miranda de només vuit anys, estaven molt espantades, assegudes a terra, sota una taula, s’abraçaven fort, tancaven els ulls i tremolaven, Només volien fugir. Quan el avions van parar de tirar bombes, es van aixecar, la Teresa va agafar la mà de la Miranda i totes dues van sortir al pati de l’escola, la Miranda li preguntava on anirem mare, la Teresa li va contestar, marxarem cap a França, el país veí, perquè allà no hi ha guerra, al arribar a la estació estava pleníssima de gent i els trens estaven aturats a les vies amb les portes tancades. La Teresa, esta molt espantat va pensar y no estava segura de que aquell tren anés a França, la Teresa li va dir a la Miranda, Hi anirem a peu , A tu te agrada caminar oi, va dir la Teresa a la Miranda, es van a girar i van anar cap a la carretera, només arribar-hi, van veure que hi havia moltes persones que avançaven cap al nord, era el mes de gener, com més s’acostaven als Pirineus, les muntanyes que havien de travessar per arribar a França, A estones, la Teresa agafava a coll la Miranda per escalfar-la una mica, també passaven rucs que portaven ferits i camions plens de soldats derrotats, prims i mal vestits. El camí era molt llarg i feia pujada l, a més a més, els avions enemics encara els perseguien i disparaven ràfegues de trets des de l’aire i mataven molts fugitius, que quedaven morts en el camí. Van a caminar molt hores, fins a arribar a la frontera, dons esperaven que els franceses els rebrien amb els braços oberts, però els policies francesos no deixaven passar ningú, La Teresa se va a desesperar, i com van ser per continuar i per menjar i no mes li quedava un pa sec, La Teresa agafava a la Miranda i no la desemparava l’estrenyia fort, molt fort i li deia tot això passarà, ja ho veuràs, Finalment a la nit los policies les van deixar entrar i li deien am mala cara Endavant, endavant, que ningú s’aturi y van podeu entrar, van córrer carretera enllà sense saber ben bé cap a on es dirigien. Després de molt estona de caminar van veure una llum en una casa de pagès, era una cas grossa con un estable per vaques y porcs, la Teresa força espantada, va trucar a la porta y va dir em dic Teresa i vaig con la meva filla Miranda, estem soles i venim de Catalunya, si us plau ajudeu-nos, li va explicar la Teresa i una pagesa de cara vermella i grossa va obrir la porta i les va mirar i li va contestar D’acord passeu, fa fred i el vent bufa fort, i les va dir com és que heu arribat fins aquí, la Teresa li va parlar de la guerra i de les bombes i de la caminada pe la muntanya i la Miranda només mirava tot. Després la pagesa les va dir us agrada la sopa de pa, N’he fet de sobres, va dir la pagesa. I gairebé sense respondre, es van asseure totes dues en unes cadires baixes, mentre la bona dona omplia els plats fondos de sopa calenta. La pagesa es deia Maria Bertrand y tenia una filla de la mateixa edat de la Miranda, la nena es deia la Sara, i el pare es el senyor Bertrand es un home molt seriós y callat, per després que la Teresa i la Miranda van arribar a la casa del pagés. A l’endemà,la Sara, la filla dels Bertrand, les va anar a despertar amb una somriuré a la cara, es hora d’esmorzar, va dir tota alegre i la Teresa pensava que era impossible trobar una família més bona a tot França. La Sara i la Miranda es van fer molt amigues, ajudaven afer les feines de la casa i en acabat, jugaven tota l’estona, la Maria Bertrand li va donar unes trossos de draps vell i la Teresa els va cosir amb paciència i les va fer una nina ambo els pedaços de roba de tots colors i con unes botons negres grossos els va fer servir de ulls i els cabells de fils de llana, la nina era una mica estranya, però va agradar a la Miranda i a la Sara. Un dia la Teresa al acompanyar a la Maria Bertrand al poble i en un estanc va poder donar un cop d’ull als diaris, deien que es preparava una altra guerra a Europa y que França estava en perill, també va poder llegir una noticia petita que era a la primera pagina del diari, deia que un poeta de Xile, un país de América del Sud, havia arribat a França, i es deia Pablo Neruda, que havia tingut una idea fantàstica, sabia que a França hi havia moltes persones pobres que havien fugit de la guerra de Espanya i volia ajudar-les, i va aconseguir un vaixell antic i grandiós i va fer posar-hi molts llits, perquè hi cabés molta gent, el vaixell anirà a Xile , i el president les havia promès que deixaria quedar tos els que arribessin amb el vaixell i Xile. seria la casa per ells. Al diari deia que tothom qui volgués pujar al vaixell havia de escriure una carta a Pablo Neruda, al arribar a casa del pagès, va fer la carta on demanava a Pablo Neruda que ella y la seva filla Miranda poguessin pujar en aquell vaixell, van passar setmanes i la Teresa va rebre del carter un sobre del senyor Pablo Neruda i li deia que els podrien fer el viatge a Xile. La Miranda li va prometre a la Sara que tornaria i va emprendre el camí.
    EL MAR Y FEDERICO
    Quan tots estaven, a la coberta del vaixell Winnipeg, es va començar a moure, i sonava una música que molts coneixien, el himne de la llibertat. La Teresa sentí una tristesa molt gran, per alhora estava plena d’il•lusió, estava molt trista de haver abandonar tot, però també pensava emocionada en el nou món que l’esperava. Desprès el capitans els dona la benvinguda y els explica que trigarien un mes en arribar a América.
    El dormitori del vaixell era immens i estava ple de lliteres, la Teresa es va estirar en un llit de dalt y la Miranda en un de baix con la seva nina. En el vaixell a l’ hora de dinar es feien per torns, els que tenien la targeta groga menjaven primer i els qui tenien blava, ho feien després, sempre se asseien al mateix lloc, al final de una taula ben llarga i des de el primer dia, la Teresa va tenir en Federico al costat, el anava sol, venia de Andalusia, el sud d’España i també havia creuat la frontera con elles dues, es cuiner i a vegades ajudava a fer la el menja del vaixell. Des d’aquell dia, la Teresa i el Federico xerraven sovint i li va a explicar que havia fet soldat i com havia hagut fugir de la tropa enemic. La Teresa també li va parlar de tot el que havien viscut amb la Miranda. El Federico era un home alt i prim, amb el ventre una mica tirat endintre i l’esquena un xic corbada, duia els pantalons més aviat curt i se ‘l’aguantava amb uns elàstics blaus. La Teresa li va dir a la seva filla, que li semblava simpàtic el Federico y li dir que sí, perquè li feia riure quan li explicava historiés y que s`ho passava bé quan ell l’agafava al coll.
    Cada nou dia la Teresa se sentia més a prop de ‘en Federico, quan ell hi era desapareixia la tristor i arribava l’alegrí, es va adonar que l’estimava
    LA TEMPESTA
    La Miranda va conèixer nens y nenes al vaixell, havien de molt llocs diferents i tots parlaven del país que els esperava. La Miranda va preguntar-li a la seva mare, com és Xile, quan feien els llits, y li va contestar, doncs, només sé que és un país molt llarg i estret i té unes muntanyes molt altes, i la Miranda estava molt impacient, per veure la ciutat on viurien y la casa que tindrien, i volia saber com serien els carres i les places, l’escola i les botigues, i els parcs i les esglésies, volia fixar-se bé, perquè algú dia ho explicaria a la Sara. La Teresa estava asseguda al llit de baix i abraçava a la Miranda i li xiuxiuejava a l’orella que tot allós era poca cosa, que aviat passaria. Finalment va aparèixer el Federico, que estava ajudant els mariners a controlar el vaixell i se va a asseure al costa de la Teresa, que estava encongida i nerviosa,i se va recolzar el cap a la seva espatlla i ell la va abraçar, desprès de mica en mica el mar i el cel es van anar calmant i en Federico encara abraçava la Teresa mi el cor els bategava amb força a tots dos. Desprès la Teresa li va preguntar al Federico, Em deixares, li va contestar Mai, No et deixaré mai. Es van girar i es van a mirar, i es van anar acostant fins que els llavis es van trobar i es van besar, amb un petó llarg i tendre.
    La Arribada
    La Teresa s’aixecava cada mati amb ganes de viure, sabia que li esperava un dia, amb con Miranda i en Federico al costat, tota l’angoixa de la guerra semblava molt lluny, La Miranda sempre duia la nina de draps a la ma, encara que ja estava una mica descosida. La Teresa va animar a la Miranda a pintar un retrat del president de Xile, en una tela blanca molt grossa, que després volien penjar la tela a la torre del vaixell, perquè quan arribessin a Xile tothom veiés el retrat del president pintat.
    La nit del 3 de setembre, gairebé un mes després d’haver sortit de França, el vaixell va començar a alentir els motors y poc a poc tots els passatgers van sortir a coberta i recolzats a les baranes, van a contemplar per primera vegada milers de llums que brillaven en aquella terra nova. Encara no havia sortit el sol del tot y el vaixell Winnipeg entrava al port, amb el retrat del president penjant de la torre, ja eren en Xile, per finis hi havien arribat, ,molt vaixell petits els anaven a rebre i feien sonar les sirenes en senyal de benvinguda. Una banda de música va començar a fer sonar els instruments ai si que la passare-lla va tocar terra. Visca Xile va cridar el primer passatger que va trepitjar el nou país. La Teresa, en Federico i la Miranda s’agafaven fort les mans i deixaven anar sense vergonya les llàgrimes galtes avall.
    LA PENSIÓN DE LA DELIA
    La Teresa, en Federico i la Miranda al port a han arribat i una dona baixeta i amb la pell morena va agafar el braç de la Teresa i li ha dic Quants sou, tinc dues habitacions petites per oferir-vos, esta dona tenia una pensió y havia decidit ajudar a els persones que venien de Espanya, la Teresa i en Federico es van dir que som tres, i esta dona somrient, li va dir, perfet, mentre allargava la ma a la Teresa i li deia amunt, amunt, els animada i li deia vine pujar, per tots aquells carres estrets, finalment a arribat a una casa de tres pisos tota blava amb balconets blancs i persianes verdes i un rètol de fustic sobre la porta deia Pension Delia. L’endemà al matí, tot just llevar-se en Federico i la Teresa han pensat que havien de trobar feina i agredien molt a la Delia la dona de la pensió por acollir-les, però volien guanyar-se la vida i poder-li parar el lloguer de les habitacions. La Delia li va dir, que en un restaurant de dos carrers més avall buscaven algú que ajudés a la cuina i en Federico se n’hi va anar de seguida, i aquella mateixa tarda ja hi treballava, al cap d’uns dies la Miranda va començar a anar a l’escola, per sempre a vagades amb la mirada una mica trista quan se recordava de França i de Sara li enyorava molt i pensava si veia a la Sara i si tornaria a veure algú dia i volí explicar-li tantes aventures noves, sobretot, li havia de parlar de en Federico que aviat es casaria amb la seva mare. La Teresa cosia una mica, feia vores de pantalons i faldilles i canviava cremalleres, per guanyar uns quants pesos. La Delia li va aconseguir roba fina i la Teresa es va fer un vestit de núvia, era llarg fins a sota genoll i duia un cinturó ample. El dia del casament la Teresa estava preciosa amb el vestit nou amb un ram de flors a les mans. Per celebrar-ho van convidar la Delia i alguns amics de la pensió i van anar a menjar al restaurant on treballava en Federico i le va fer un preu especial, van riure i van brindar i van ballar fins molt tard. Aviat el amo del Federico es va veure que valia per cuinar, era ràpid i donava bona es idea per fer plats nous, ja que preparava un pollastre am all molt bon, després la Delia va tenir una pensada i li va oferir al Federico i la Teresa muntar un restaurant i els va dir podríem transformar la planta baixa, en van parlar durant uns quant dies, però al final, van decidir tirar-ho endavant el negocio. El anys van passar de pressa en Xile i havien celebrat molt aniversaris de la Miranda, la Teresa y el Federico ja tenien cabells blancs i unes quantes arrugues al voltant dels ulls. Es cansaven més , peró encara feinejaven al restaurant. La Miranda se ha convertit en una dona, feia de professora, tal como havia desitjat sempre i els ajudava al restaurant els caps de setmana, quan havia més feina, també escrivia contes per a nens i nenes que agradaven molt, vivia en una casa nova amb el seu marit un professor com ella i encara conservava la nina de drap plena de palla a sobre la llit. La Miranda s’estimava Xile, i tots s¡havien acostumat a aquell país, la Teresa i el Federico b¡havien construït tota una vida a Xile, la Miranda en canvi, pensava sovint en França i en Catalunya, i tota convençuda afirmava que algun dia agafaria un avió i s’hi plantaria, feia més de 30 anys que el vaixell havia arribat a porti la Miranda va veure que era el moment de marxar. A Xile, una nit un 11 de sempre de 1973, els militars van assaltar el govern i el seu president ca morir i la llibertat va desaparèixer. Un mati la Miranda es va acomiadar de la Teresa i d’ en Federico i se’n va anar cap a l’aeroport, havia estat desperta tota la nit y havia plogut molt. Pensava en Sara, França i Catalunya. Estava molt il•lusionat i sentia molta ràbia d’haver deixar el país i abandonar la seva família i estava convençuda que la Teresa i el Federico no sortien gaire més lluny. Finalment va viatget per més de 12 hores i va arribar, quan va posar els peus a la ciutat on havia nascut, va trobar que no era com la recordava, ara havia turistes que visitaven museus, i molt edificis nous i alts, i els carres asfaltats i amples. S’hi sentia estranya, a Catalunya i ara només pensava en Xile in tot el que hi havia deixat. Aquell mateix cap de setmana va agafar un autobús i se’n va anar cap a França. La muntanyes, de la frontera, els Pirineus, li recordaven Xile. El autobús va deixar la Miranda al peu de la carretera només de entrar a França, va caminar poc a poc bosc endins, i sabia ben bé on anava. Al final del camí trobaria la casa de pagès, però la casa de pagès no hi era, només hi havia parts caigudes i mates d’ herbes llargues, va pensar que aniria al poble i hi faria nit, el poble era petit i aviat el va recórrer tot, no li va costar gens trobar un hostal, era un hostal nou amb balcons de fusta plens de flors vermelles i un roser de roses grogues al cost de la porta d’ entrada, a dins, darrere d’un taulell alt, una dona feinejava d’esquena i li va dir ara mateix l’atenc, va dir la dona. La veu li va ser família, a la Miranda l aquell cabells, N’ estava segura, i li va dir Sara , no en coneixes, va dir la Miranda, Han passat molts anys, la Sara se va girar y va dir mare de Déu va exclamar, es clar que si ets la Miranda i quan la Sara sortia de darrere del Taulell, la Miranda va treure de la motxilla la nina amb el ventre de ple de palla i en un segon , ja estaven abraçades i reien i xisclaven i ploraven d’e emoció i se han quedat parlant molt temps. La Sara era la mestressa de l’hostal y la Miranda es professora.
    Paraulas del diccionari;
    Pessigava: Pellizcaba
    Punxegut: Puntiagudo
    Arromangat: Respingona
    Xiuxiuejava: Susurraba
    Eixugar: Secar
    DESCRIPCIÓ DEL PERSONAJE “FEDERICO”
    El Federico era un home alt i prim, amb el ventre una mica tirat endintre i l’esquena un xic corbada, duri els pantalons més aviat curt, se l’aguantava amb uns elàstics blaus, es simpàtic y molt alegre, li arada cuinar, sobretot el pollastre al all y es rapit y té bones idees per fer nous plats

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Cursos


Missatges de veu


Núvol d’etiquetes


Diccionaris


Mitjans de comunicació


Recursos per a l'aprenentatge


Vocabularis


Històric


Benvinguts

Hola! Els professors de català us volem donar la benvinguda al blog del curs que ens servirà com a diari d’aula. Aquí, setmanalment, fareu una entrada explicant què heu après aquella setmana, què us ha estat més fàcil i què més difícil. Per fer-ho, entreu a la categoria corresponent al vostre curs i població i afegiu-hi comentaris. Ànims!