La celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna ens ha servit de punt de partida per parlar de les llengües dels alumnes, dels falsos amics, de mots que només es diuen en un determinat lloc i, fins i tot, de paraules catalanes que van i vénen i les trobem en alguns països llatinoamericans.
Els falsos amics són aquelles paraules de llengües diferents que són molt similars però volen dir coses diferents. Per exemple el mot català sol, referit a l’astre, en rus existeix però significa sal (соль). Una altra curiositat del rus és que la paraula victòria (ВИКТОРИЯ) també vol dir maduixa.
De Costa Rica ens arriba una paraula que té reminisciències catalanes: miqueta. S’utilitza per parlar d’un cafè molt curt o per referir-se a la tassa petita de cafè. I a Colòmbia parlen de les crispetas de blat de moro, com en català.
Per parlar d’un noi, en castellà hi ha moltíssims sinònims geogràfics: quillo, a Andalusia, o carajillo, a Costa Rica. Si és un nadó, al Perú i a Bolívia en diuen guagua, un mot d’origen quítxua (wawa). Si volem descriure com és aquest noi i diem que és un tunante a Castella segur que sabran que diem que és un espavilat. Si, per contra, diem que és un bembón, a Cuba quedarà molt clar que té els llavis molt gruixuts i si diem que és un pelotudo ens farem entendre a molts més llocs perquè aquest mot ja ha traspassat les fronteres d’on es deia originalment. I si volem transportar un nen d’un lloc a l’altre, portant-lo a coll, a Hondures direm chinear.
A banda i banda de l’Atlàntic també trobem diferències en el portuguès. Un noi és un muleque al Brasil però no a Portugal.
Acabem el nostre viatge per les paraules anant de matança del chon a Santander. Abans, però, és bo saber que el que maten és un porc!
