Les beceroles és el llibre per aprendre les lletres i els primers rudiments d’una ciència o d’un art.
L’origen de la paraula prové, doncs, d’abecé però suprimint el primer element, la a. Així doncs, no diem les abeceroles, sinó les beceroles. Aquest fenomen de supressió del primer element es coneix com a afèresi.
El grèvol és un arbust perenne, de fulles brillants, ordinàriament molt ondulades i espinoses al marge, amb flors blanques i fruits de color vermell. Les branques d’aquest arbust amb el seu fruit s’usen sovint com a ornament nadalenc.
El nom científic d’aquesta planta és la paraula llatina AQUIFOLIUM; o sigui, fulla punxeguda. En grec també tenia el mateix significat: OXYPHULLON ‘fulla punxeguda’. El llatí vulgar va fer evolucionar el AQUIFOLIUM a ACRIFULLUM, i d’aquí tenim el nostre grèvol.
Val a dir que hi ha una planta semblant, també emprada com a decoració nadalenca, que és el galzeran, que té uns fruits de baia vermella i que es fa sobretot en alzinars. D’aquesta planta concretament, el galzeran, a Blanes en diem gangarangan. És una denominació que està recollida al diccionari dialectal Alcover-Moll.
Grèvol, galzeran i gangarangan, plantes de decoració nadalenca!
Fonts: Viquipèdia, Optimot, DIEC 2, Diccionari Alcover-Moll
La ginesta és un arbust molt comú a la Mediterrània, de tiges verdes, fulles petites i flors grogues, grosses i molt oloroses.
El nom prové del llatí clàssic GENISTA, que va evolucionar a GENESTA. D’aquí tenim el nostre ginesta.
Amb aquesta mateixa arrel tenim el castellà HINIESTA, que també es refereix a la planta.
Fins i tot la dinastia dels reis Platagenet prové del nom d’aquesta planta: el rei que s’adornava el barret amb la planta de ginesta: el Plantagenet.
El castellà té el nom comú retama i també el cultisme genista, tal com Joan Manel Serrat canta a la cançó Mediterráneo: “Mi cuerpo será camino, le daré verde a los pinos y amarillo a la genista”.
Ginesta! un nom de planta molt genuí del nostre paisatge mediterrani!
Fonts: Viquipèdia, Optimot,
http://etimologias.dechile.net/?hiniesta
L’hortènsia és un arbust ornamental procedent de la Xina i el Japó que es cultiva molt en jardineria amb finalitats ornamentals. Té unes fulles ovalades i les flors poden ser de color rosa, blau o blanc segons el ph de la terra. En terres àcides les flors seran blaves; en terres alcalines, roses; i en terres neutres, blanques.
El nom d’aquesta flor el devem al naturalista francès Philibert Commerson, que la va introduir a Europa i li va posar un nom de dona: Hortènsia. Es veu que en llatí aquest nom es posava a les dones que tenien molta cultura. Una Hortènsia molt famosa per les seves qualitats oratòries va ser la filla de l’advocat Quint Hortensi, que va ser contemporani de Ciceró.
Era normal a l’Imperi romà de posar de cognom aquesta mena de nom gentilici; o sigui tots els nois de les diferents famílies d’aquest llinatge portaven el cognom d’Hortensi, i totes les noies d’aquest llinatge portaven el nom d’Hortènsia de primer nom o bé de segon.
Hortènsia, per tant, és un nom de dona clàssic relacionat amb la cultura i l’oratòria.
Fonts: Viquipèdia, Optimot
http://etimologias.dechile.net/?hortensia
